Per unes setmanes, el jardí de l’Ateneu Barcelonès –un dels racons amb més encant de la casa- deixarà de ser romàntic per esdevenir un més dels camps de batalla electoral per fer-se amb el govern de l’entitat. El 16 de març, l’Ateneu celebra eleccions i tornaran a ser disputades. Per primer cop en la història recent, competeixen tres candidatures senceres a un dels espais emblemàtics de la societat civil. El Palau del baró de Savassona, a dues passes de Canaletes, s’ha convertit en l’objecte d’una partida pel poder. Cada racó de la casa, de la magnífica biblioteca a la cafeteria o sota les palmeres, pot ser una intriga.    
  
L’Ateneu ha estat governat els darrers tres anys per l’historiador Jordi Casassas, al capdavant d’un equip molt transversal ideològicament però de línia sobiranista. Casassas va aplegar el 2014 figures com Patrícia Gabancho, Enric Cirici, un històric del combat antifranquista, noms de fort perfil intel·lectual com l’escriptor Jordi Coca, i l’advocat Xavier Muñoz, exdirector general durant la presidència de Pasqual Maragall. Ara, Gabancho deixa la vicepresidència però dóna suport a Casassas i s’incorporen noms com l’advocada Gemma Calvet, de perfil progressista, Carles Llorens, exmembre de juntes anteriors, i Miquel Àngel Barràbia, que havia estat en una de les  juntes d’Oriol Bohigas. Barràbia és economista i fiscalitzador de comptes d’algunes de les grans institucions culturals de Barcelona. Continuen Coca, Muñoz, Cirici i Carles Santacana, entre d’altres.

La “guerra” de la bandera

Les eleccions de fa tres anys es van celebrar enmig d’un debat sobre la posició que l’entitat havia de prendre davant el procés. En aquella ocasió, la junta sortint l’encapçalava Francesc Cabana i era considerada “sociovergent”, amb presència de persones de l’entorn socialista. Fins i tot la directiva va arribar a rebutjar la proposta d’un grup de socis perquè la bandera catalana onegés a la façana de l’edifici. L’argument va ser que calia evitar que l’Ateneu fes política.

En canvi, la llista de Casassas va defensar que l’Ateneu, una de les cases mare del catalanisme polític, no podia restar al marge del debat nacional. Per això es va posicionar a favor del dret a decidir. La primera decisió de Casassas un cop elegit va ser posar la bandera catalana al balcó. Però més enllà d’això, l’entitat ha apostat per ser present en els grans debats de país, des de la defensa del procés a la llei de mecenatge. Ha potenciat la participació de la massa social en les activitats de la casa i la transparència, que permet que per primer cop els socis sàpiguen quins temes tracta la junta, alhora que s’ha assolit el wi-fi en obert a tota la casa, una cosa no gens fàcil en un edifici històric de parets gruixudes com aquell.    

L’Ateneu, malgrat la crisi, ha aconseguit mantenir la massa social de socis sobre els 4.000, amb un petit increment des de les eleccions del 2014. Això és mostrat com un gran èxit per la junta de Casassas, ja que el teixit associatiu sol ressentir-se en etapes de dificultats econòmiques. També s’ha continuat potenciant l’Escola d’Escriptura, una de les joies de la corona de l’entitat, i que ara ja ofereix la majoria dels cursos en català.

Dues llistes alternatives

Enfront la llista de Casassas, s’han presentat dues candidatures, que reuneixen noms de pes a la casa. Una és impulsada per membres de juntes anteriors, com l’economista Josep Maria Carreras –ateneista rellevant i candidat derrotat per Casassas fa tres anys- i Pilar de Torres, de perfil tècnic, amb bones connexions en l’entorn socialista. També hi és present el gestor cultural Pep Montes, exgerent de l’entitat, amb bons vincles amb la Diputació en els anys de l’hegemonia del PSC. L’arquitecta Beth Galí ha estat incorporada a la candidatura, que està presidida per Genís Roca, arqueòleg i especialista en noves tecnologies, molt valorat en el seu sector.        

El filòsof i soci de fa molts anys Bernat Dedéu encapçala una altra candidatura, que porta com a vicepresidenta la també filòsofa Anna Punsoda i socis joves. La seva llista inclou l’escriptor Enric Vila i es proposa que la docta casa tingui un lligam més fort amb els creadors de la ciutat.

La campanya comença el 23-F i promet ser dura. La gent de la cultura pot tenir molt mala jeia.