Fitó no s'hi ha posat per poc i ha etzibat de valent contra l'organització de les pimes, recordant que el ple de la Cambra ja disposa de sis vocals per a les patronals, a les quals ha reclamat "neutralitat". Però ha estat Pimec l'objecte de la crítica, ja que Eines de País considera que Pimec és la principal força darrera de Santacreu. Fitó també ha denunciat les "pressions" que han rebut diversos candidats seus, que no ha volgut especificar, perquè es retiressin de la cursa i no ha descartat emprendre accions legals davant el que ha qualificat d'"atac a la democràcia".
Aquesta tarda, Pimec ha fet un comunicat en què referma la seva posició de no participar en les eleccions a la Cambra mostrant suport a una candidatura, però recordant que ha demanat el vot per a tots els candidats al ple cameral que pertanyen a Pimec. En efecte, va enviar un comunicat aquesta setmana amb el llistat de membres de la patronal. D'aquests, una clara majoria estan integrats a Va d'Empresa, però vuit d'ells pertanyen a Eines de País.
[noticia]262586[/noticia]
Des de molts abans que comencés la campanya, la tensió entre la junta de Mònica Roca i un sector del món econòmic ha estat evident. L'elit del patriciat va rebre amb ungles i dents la victòria d'Eines de País a les eleccions camerals del 2019, quan Miquel Valls, eternitzat en el càrrec, va haver de cedir el lloc a un equip liderat per Joan Canadell, triomfador sobre les opcions del financer Carles Tusquets i el directiu Enric Crous, ben vistos per l'statu quo. Però era un altre moment. La Cambra ha aconseguit una relació fluïda amb Foment del Treball, que manté una actitud expectant i de perfil baix en aquestes eleccions. De fet, Fitó ha qualificat de "neutralitat exquisida" l'actitud de Foment i de FemCat, que aplega empresaris sobiranistes.
Dues estratègies de campanya contraposades
La campanya ha vist dues estratègies molt diferents. Eines de País, amb Xavier Sunyer de cap de campanya, ha visibilitzat al màxim les seves propostes, amb més d'una vintena d'actes per tot el territori i sense amagar el suport que rep de l'ANC. Aquest divendres fan un acte a Manresa amb les candidatures que es presenten a la capital del Bages, Terrassa i Barcelona, i hi intervindrà la presidenta de l'Assemblea, Dolors Feliu.Santacreu, exconseller delegat de l'asseguradora DKV, lidera un equip que va escollir com a lema Va d'Empresa, una manera molt clara d'evidenciar la que va ser una frase seva quan va presentar el seu projecte, el 3 de juliol: "Deixar que els polítics facin política". Va d'Empresa és crítica amb la gestió de Mònica Roca "després de tres anys deficitaris", proposa "despolititzar" la gestió i situar l'entitat "en la centralitat del debat econòmic". La seva campanya està dirigida per Enric Jové, CEO de l'agència McCabb WorldGroup Espanya. A diferència d'Eines de País, Va d'Empresa ha defugit els actes públics i s'ha negat en rodó a debatre amb els seus rivals.
[noticia]261110[/noticia]
En el moment de la seva presentació, Santacreu va advocar per una Cambra "més democràtica i més participativa", elogiant la gestió de Miquel Valls, que va presidir l'entitat durant disset anys (2002-19). Uns anys en què la participació en les eleccions camerals era d'un 1% del teixit productiu. Va pujar al 4% en les eleccions del 2019. Ara és una incògnita.
Xoc de classes
Alguns trets de l'opció de Santacreu han facilitat que des de l'entorn d'Eines de País presenti el seu competidor com exponent dels sectors tradicionals. La batalla és molt més complexa, però és cert que les vinculacions entre el poder econòmic i Va d'Empresa són més evidents, com ho és la major presència de petites empreses i tercer sector a Eines de País. Les connexions de la candidatura de Santacreu van ser òbvies començant pel fet que va presentar la candidatura al Cercle d'Economia. Va d'Empresa no presenta candidats a tots els 52 epígrafs en pugna, però en alguns dona suport al candidat i solen ser grans noms del poder econòmic, com Saba Aparcaments (Salvador Alemany) o Banc Sabadell. Precisament algunes d'aquestes batalles seran interessants per elles mateixes. En l'epígraf de Transports i Comunicacions, Saba competeix amb Parlem, de la candidatura d'Eines de País. Banc Sabadell lluita amb la Cooperativa Catalana de Serveis Financers, de l'equip independentista. Una gran companyia com Immobiliària Colonial (juan José Brugera), alineada amb Santacreu, batalla amb una pime com Vistadome.
La incògnita dels 6 vocals patronals
S'elegeixen 52 vocals dels 60 que formen el ple, dos estan reservats per a empreses que vulguin fer aportacions a la Cambra i 6 més estan ocupades per representants patronals (3 de Foment i 3 de Pimec). En cas de resultat ajustat, aquests poden ser decisius. Fa uns dies, algú proper a Va d'Empresa apuntava el següent: "El panorama és del tot incert, però ells necessiten 31 vocals, nosaltres només 25". Es referia al suport que Santacreu podria rebre dels representants patronals. En una situació així, ningú dubta del vot dels vocals de Pimec. Però, què faria Foment?[noticia]258379[/noticia]
A sis dies de saber els resultats, la incertesa és total. En aquest cas no hi ha enquesta que valgui. La complexitat del sistema electoral, que en realitat són 52 eleccions i en què es voten empreses individualitzades, així com els dubtes sobre la participació, han convertit aquetes eleccions en un gran enigma en què els nervis estan a flor de pell.
