La infanta Cristina, en una imatge d'arxiu. Foto: Europa Press

"Ho sento Altesa, però no compto amb vostè". Amb aquestes paraules un alt càrrec del Palau de la Zarzuela va comunicar a la infanta Cristina que no la trucarien més per participar en actes oficials de la Família Reial, com a conseqüència de la investigació que el jutge José Castro havia obert al voltant dels negocis presumptament irregulars del seu marit, Iñaki Urdangarin, duc de Palma. Amb aquesta decisió els responsables de la Zarzuela intentaven establir un tallafocs i evitar el desgast que la instrucció del cas estava provocant a la institució.
  
La filla menor del rei Joan Carles no ho va encaixar malament. Al contrari, va entendre aquesta decisió, asseguren fonts de la Zarzuela. No va ser tan comprensiu Urdangarin, que no s'explicava com la Casa del Rei li donava l'esquena quan al desembre de 2011 el cap de la Casa, Rafael Spottorno, va anunciar als mitjans de comunicació que el duc de Palma quedava apartat de l'agenda oficial pel seu comportament "no exemplar". Urdangarin va trucar a la Zarzuela per queixar-se que amb aquestes manifestacions sobre la seva conducta l'estaven condemnant per endavant.
  
"I què passa amb la infanta Cristina?", van preguntar llavors els periodistes. "Ja veurem", els va contestar Spottorno. El cert és que des d'aquest mateix moment la infanta Cristina també va quedar fora dels actes de representació de la Família Reial, pels quals va arribar a cobrar algun any fins a 72.000 euros de la partida que els pressupostos generals de l'Estat reserven cada any per al manteniment de la família i Casa del Rei.
  
Els gairebé tres anys que porta obert el sumari del cas 'Nóos' han estat dolorosos a la Zarzuela. Al cap i a la fi, afecten la filla de Joan Carles I i germana de Felip VI, alhora que han suposat un enorme desgast en el prestigi de la Corona.
  
El 'cas Nóos' va demostrar el que des de fa anys es pensaven a la institució: la inconveniència que un membre de la Família Reial cobrés dels pressupostos generals de l'Estat una quantitat que, per no equivaler a un sou, compaginava amb altres activitats remunerades a l'empresa privada.
  
A la Zarzuela volien diferenciar entre el nucli central de la Família (Joan Carles, Sofia, els llavors prínceps d'Astúries i les seves filles), els únics que vivien exclusivament del pressupost de l'Estat, de les infantes Elena i Cristina que, tot i ser membres de la Família Reial, haurien d'estendre a poc a poc el paper que desenvolupaven les germanes del Rei, a les infantes Pilar i Margarita.
  
Un alt càrrec de la Zarzuela va revelar aquesta estratègia el desembre de 2011, en ple esclat del cas Nóos. La notícia va ser ben rebuda entre l'opinió pública però va caure com un gerro d'aigua freda al domicili a Washington dels ducs de Palma.
  
Un dia després que tota la premsa portés a les seves portades que la Zarzuela estudiava limitar la família reial als llavors reis, prínceps i les seves filles, la Casa del Rei va rectificar i va destituir el cap de premsa, Ramón Iribarren, que en pocs dies va abandonar el seu lloc, que va ocupar Javier Ayuso.
  
Però la pressió de l'opinió pública sobre la Zarzuela, demanant una reacció davant de l'escàndol pels negocis de Urdangarin, no feia més que augmentar. Uns dies després es va produir la famosa trobada de Spottorno amb els mitjans en els quals va reconèixer que el comportament de Urdangarin, que segons l'acusa en la instrucció el jutge Castro, es va valer de la seva condició de gendre del Rei per obtenir sucosos contractes amb les administracions balear i valenciana, havia estat poc exemplar.

El poli dolent
  
Aquest diplomàtic que des de setembre de 2011 dirigeix la Casa del Rei, i que serà rellevat aquesta setmana per l'advocat de l'Estat Jaime Alfonsín, ha hagut de fer moltes vegades de poli dolent. Així, per exemple, li van ploure les crítiques quan la Zarzuela va decidir situar per primera vegada la infanta Elena fora de la tribuna presidencial, on se situa la família reial, a la desfilada militar del 12 d'octubre de 2012.
  
Amb la finalitat de mostrar que el nucli central de la Família Reial el componien només els reis i els prínceps, van fer seure la Infanta Elena al costat del cap de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, fet que va exasperar els 'elenistes', el grup de seguidors que té la primogènita del rei Joan Carles i la reina Sofia.
  
Amb l'arribada al tron de Felip VI, la infanta Elena ha deixat de ser membre de la Família Reial, tot i que a l'entorn de la Zarzuela es preveu la possibilitat que el seu germà pugui encomanar-li alguna tasca puntual i li doni suport en certs actes.
  
Els gestos que va haver de fer la Zarzuela per marcar distàncies amb els ducs de Palma no es van limitar a apartar-los de l'agenda oficial. El novembre de 2012 la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin van visitar el rei a l'hospital, intervingut del maluc. La seva presència al costat de la resta de la Família Reial va confondre l'opinió pública. LA Zarzuela es va apressar a deixar clar que havia estat una decisió estrictament de la infanta Cristina, que l'havia comunicat prèviament al seu pare sense dir-ho a ningú més.
  
Unes setmanes després la Casa del Rei va eliminar el perfil d'Urdangarin de la seva pàgina web, en un intent de tornar a marcar distàncies. I fins aquí els gestos, perquè quan el jutge José Castro va citar a declarar com a imputada la Infanta l'abril de 2013, la Zarzuela, lluny de desvincular-se, ha manifestat la seva "sorpresa" per la decisió.
  
El mateix rei Joan Carles va intervenir en l'elecció de l'advocat que representava la infanta, l'exsecretari general de Convergència Democràtica de Catalunya i ponent de la Constitució Miquel Roca, amic personal del rei des dels temps de la Transició.
  
Ara, a pocs dies que el jutge Castro tanqui la instrucció del cas 'Nóos' i decideixi a quins imputats cal processar, la successió a la Corona ha aconseguit allunyar encara més la infanta Cristina de la Zarzuela, ja que com a germana de Felip VI ja no és membre de la Família Reial. El seu perfil ha desaparegut del web i ni tan sols va estar present a l'acte de firma de l'abdicació del seu pare ni a la proclamació del seu germà.