De fet, bona part de l'èxit –o del fracàs- de la Cimera pel Clima de París es pot resumir en si les parts aconsegueixen un acord ambiciós consistent en que la temperatura mitjana de la Terra l'any 2100 "només" augmenti 2,0 ºC respecte l'era preindustrial. No és un objectiu fàcil –aquest 2015 ja se supera en 0,8 ºC aquest valor- i tampoc garanteix res. De fet, una vegada assumit el canvi climàtic com a irreversible l'objectiu és mitigar-lo.
El gran acord per lluitar contra el canvi climàtic és el famós protocol de Kyoto, del 1997. Va entrar en vigor el 2005 i l'objectiu era reduir en un 5% les emissions del 1990 en el període 2008-2012. La retirada dels Estats Units i el Canadà en va fer inviable l'acompliment. De fet, entre el 2000 i el 2010, al conjunt de planeta, les emissions van acabar augmentant un 24%. Això sí, els països que finalment van ratificar-lo –un total de 37, dels quals 28 són de la Unió Europea- han aconseguit una rebaixa del 22%. A París, és clau la implicació dels Estats Units i, sobretot, de la Xina, que s'ha convertit en el país més contaminant del món.
Des de l’any 1880 el nivel d’escalfament global ha anat augmentat sense parar, segons dades de la NASA. Els últims deu anys, des del 2005 fins al 2015, han batut rècords d’altes temperatures. En el que portem de 2015, la temperatura del planeta supera en 0,8ºC a l'era preindustrial.
Un dels factors que claus que influeix directament sobre l’escalfament de la superfície de la terra és l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. A Catalunya l’índex d’emissió es troba per sobre el valor de l’estat espanyol i la Unió Europea. Tot i així, la Generalitat assegura que el territori català compleix el Protocol de Kyoto.
