El govern espanyol ha tret pit aquest diumenge d'haver iniciat una etapa de "cogovernança" de la desescalada conjuntament amb les comunitats autònomes. El cert, però, és que s'ha negat a modificar l'estat d'alarma per poder mantenir la legislació única a tot l'Estat i ha tancat la porta a una reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra. El detall de l'ordenança que regula aquesta cogovernança, publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), és clara: les comunitats proposen i executen, però qui decideix és el govern espanyol.
"La decisió sobre l'avanç o retrocés en els diferents territoris a través de les diferents fases correspondrà al ministeri de Sanitat", deixa clar l'ordenança, per bé que afirma que aquest i les comunitats "actuaran en permanent diàleg sota els principis de cooperació i col·laboració". Les decisions sorgiran de l'anàlisi dels indicadors sobre l'evolució de l'epidèmia, però la darrera paraula la tindrà l'executiu central, qui també decidirà si els espais de referència seran les províncies o d'altres.
Aquest mateix diumenge ja hi ha hagut un xoc entre els governs espanyol i català. La Generalitat havia afirmat que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, havia acceptat assumir les regions sanitàries a Catalunya després de la reunió amb la consellera de Salut, Alba Vergés, però l'executiu central ho ha negat posteriorment, matisant que tan sols s'havia obert a estudiar-ho.
En la mateixa ordenança publicada al BOE sobre la cogovernança, s'especifica que les comunitats -i Ceuta i Melilla- podran traslladar al ministeri propostes de desescalada per als respectius territoris, d'acord amb l'esquema comú, i plantejar activitats no contemplades entre les permeses a cada fase, o també que la província no sigui la unitat epidemiològica de referència. Alguns presidents socialistes igualment han reclamat descavalcar la província.
Aquestes propostes, però, es basaran en el pla de fases establert pel govern espanyol i inclouran tant les mesures concretes com "la informació epidemiològica, sanitària, social, econòmica i de mobilitat que justificaria la seva aprovació". El ministeri, llavors, l'estudiaria i debatria amb la comunitat, però la decisió final seria seva.
Segons l'ordenança, la primera proposta per territorialitza el pla s'hauria de fer arribar per part de les comunitats abans del 6 de maig i, a partir de llavors, anar-ne remetent setmanalment, amb tota la informació que la justificaria, sobretot pel que fa a capacitat de detecció de casos, de contenció de fonts de contagi, d'aïllament de confirmats i simptomàtics i de capacitat de l'atenció primària i hospitalària, o l'evolució dels casos, entre d'altres. Com a mínim, per saltar d'una fase a una altra, el territori en qüestió ha de tenir capacitat d'instal·lar en un màxim de cinc dies entre 1,5 i 2 llits d'UCI per cada 10.000 habitants i entre 37 i 40 llits per a malalts d'aguts per cada 10.000 habitants.
En cas que, com Catalunya, es pretengui que la província deixi de ser la unitat de referència, el govern que ho demani haurà d'especificar-ne les raons per les que considera que la regió alternativa "té unes condicions d'homogeneïtat que aconsellen un tractament comú" i diferenciat de la província, així com les "garanties de mobilitat i aïllament que s'aplicarien en aquest territori respecte a la resta de la província o comunitat". També s'hauria de fer constar si la demanda ha anat acompanyada de consultes amb les entitats locals.
Per encarar aquesta fase, el ministeri es compromet a reunir-se, com a mínim, un cop de forma bilateral amb els departaments amb competències sanitàries de cada territori. I acabi acordant o imposant el pla a seguir i l'àmbit de referència a cada lloc, l'ordenança subratlla que "correspondrà a les autoritats competents de les comunitats autònomes i de les ciutats autònomes, així com les entitats locals, l'execució de les previsions que s'estableixin en les ordres que dicti el titular del ministeri de Sanitat".
[noticiadiari]2/201598[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201487[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201411[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201075[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198469[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/200939[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/197029[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198064[/noticiadiari]
La «cogovernança» de Sánchez: les comunitats proposen i executen... l'Estat decideix
L'ordenança que estableix la nova estratègia de "cooperació i col·laboració" habilita els governs autonòmics a fer arribar demandes però els obliga a acatar el que dictamini el ministeri de Sanitat
ARA A PORTADA
-
Els pressupostos, sobre el terreny: consulta la inversió prevista a la teva comarca el 2026 Marc Descals | Bernat Surroca Albet
-
Els detalls dels nous pressupostos: 4.000 milions en inversió i 1.900 per a habitatge Oriol March | Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
-
El dèficit fiscal es cronifica: 21.092 milions d'euros marxen de Catalunya i no tornen Lluís Girona Boffi | Marc Descals
-
L'oposició rep els pressupostos amb el «no» de Junts i dues esmenes a la totalitat Oriol March | Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
-
Publicat el
03 de maig de 2020 a
les 22:31
Actualitzat el
03 de maig de 2020 a les
23:18
Et pot interessar
-
Societat
El catolicisme conservador es repensa a Barcelona
-
Societat
Com es contagia la grip porcina i quins són els seus riscos?
-
Societat
Rècord de trams amb limitacions de velocitat
-
Societat
Desconvocada la vaga a FGC coincidint amb el MWC
-
Societat
Per què «la multireincidència» s'ha colat com a tema central a l'Ajuntament de Barcelona?
-
Societat
Cop de porta de Collboni a canviar el nom del carrer Ferran de Barcelona
