La Comissió Europea ha obert aquest dijous un expedient a Correus per possibles ajuts estatals “excessius” entre el 2004 i el 2010 per a la prestació del servei postal universal, que permet que s’ofereixin serveis postals bàsics a tot el territori a preus assequibles.

Segons un dictamen preliminar de la CE, “els nivells de rendibilitat assolits per Correus amb el finançament públic semblen superar el nivell de benefici raonable autoritzat” per Brussel·les en els casos d’empreses que ofereixen un servei públic. La investigació de la CE també afecta les exempcions fiscals, les ampliacions de capital i la compensació per distribució de material electoral que té Correus.

L’objectiu de la investigació formal iniciada aquest dijous pels serveis de la Comissió Europea és esbrinar si el finançament públic que l’Estat ha ofert a Correus ha estat “una compensació excessiva a l’empresa per a les seves obligacions de servei públic postal”.

Les normes europees sobre ajuts estatals per compensar la prestació de serveis públics permeten que les empreses rebin diners pels “costos addicionals” que suposa prestar-los: per exemple, per fer arribar Correus a llocs aïllats a la muntanya o amb pocs habitants.

La normativa permet als estats ajudar públicament aquestes empreses però garantint que es fa “un ús eficient dels recursos públics” i que no es dóna “una compensació excessiva” que “falsegi” la competència.

“La Comissió té dubtes sobre si s’ha compensat en excés Correus entre el 2004 i el 2010 per la prestació del servei postal universal”, diu el comunicat de Brussel·les. “Segons el dictamen preliminar de la CE, els nivells de rendibilitat assolits per Correus amb el finançament públic semblen superar el nivell de beneficis raonable autoritzat d’acord amb les normes d’ajuts estatals de la UE en matèria de compensació per la prestació d’un servei públic, així com els nivells autoritzats per la CE en decisions comparables anteriors relatives a operadors postals”, diu el text.

Brussel·les també examina les exempcions fiscals, les ampliacions de capital i la compensació per distribució de material electoral de Correus, ofertes des del 2004. En canvi, queden fora de la investigació formal el sistema de cotització a la Seguretat Socials dels funcionaris de Correus i el seu pla de pensions específic, que no obliga l’empresa a cotitzar el finançament de les pensions.

Brussel·les considera que aquesta darrera mesura ofereix un “avantatge econòmic” a la companyia i per tant és un ajut estatal, però que com que es va iniciar abans de l’adhesió d’Espanya a la Comunitat Europea no s’ha de reclamar el retorn dels diners.