La mala qualitat de l'aire va provocar 351 morts durant l'any 2018, a Barcelona. Així ho ha anunciat aquest divendres la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, durant la presentació de l'informe de la qualitat de l'aire a Barcelona elaborat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona. La xifra és la mateixa que la del 2017, per bé que es tracta d'una aproximació en base als nivells de contaminació detectats.

Aquestes defuncions, segons Tarafa, es deuen a una "exposició crònica i per les emissions contaminants pel trànsit" i no a episodis puntuals d'alta contaminació. És, assegura, un problema estructural. És per això que l'Ajuntament de Barcelona està treballant en l'ordenança per decretar a partir de l'1 de gener de 2020 l'emergència climàtica, que comportarà la restricció de vehicles i l'activació de les zones de baixa emissió, tot i que no ha donat massa detalls de la mesura.

Des del 2010, el nombre de morts a causa de la contaminació de l'aire, segons Tarafa, és de 3.739 barcelonins -424 de mitjana, anuals- i és que la ciutat supera, des de fa dues dècades, els nivells màxims recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (els quals són més restrictius que els de la Unió Europea, però són els triats com a referència per l'Ajuntament). La reducció de vehicles és, per ara, la mesura principal triada per revertir aquesta situació.

Altres ciutats del món, ha afegit Tarafa, han impulsat mesures d'aquest estil amb èxit. Abans d'aconseguir-ho, però, ha posat en valor que els darrers anys s'han habilitat vies de transport alternatiu, amb més carrils bici o línies de transport públic. El procés per fer efectiva la restricció de vehicles, per tant, ha estat lent, a banda que la sensibilització de la ciutadania ha estat progressiva des de feia anys.