La conclusió principal d'aquest estudi, publicat per la revista Nature i que recull aquest diumenge La Vanguardia, és que la contaminació plàstica augmenta amb la profunditat, i que procedeix, principalment de les activitats pesqueres que es realitzan en les proximitats de les àrees marines protegides: gairebé tres quartes parts dels residus trobats eren cordes, reixes i sedals.
Del total de residus trobats als esculls de corall, el 88% eren microplàstics de més de cinc centímetres, cosa que fa deduir que estan més contaminats per plàstics i altres residus humans que altres ecosistemes marins, tot i que menys que altres ecosistemes costers, com les platges. Aquests residus tenen un impacte molt negatiu en els esculls, perquè propaguen malalties i fan malbé la seva estructura.
[noticia]259938[/noticia]
Els investigadors també van descobrir que la quantitat de plàstic augmentava amb la profunditat i que la contaminació és deriva principalment de les activitats de pesca, un fet que els autors de l'estudi consideren "sorprenent". I és que "gairebé sempre", els investigadors són els primers humans en veure els esculls més profunds, però troben residus produïts per humans "a cada immersió", fins i tot en els més remots i verges del planeta.
És per aquest motiu que aquests esculls rarament s'inclouen en les estratègies de conservació i gestió, tot i que són una font de biodiversitat única. Per això els investigadors proposen expandir la profunditat de les àrees marines protegides, per incloure aquests esculls i actualitzar els acords internacionals de lluita contra la contaminació plàstica i desenvolupar alternatives biodegradables per a la pràctica de la pesca.
