La Diagonal, un tramvia «interruptus»

La creació de les xarxes del TramBaix i el TramBesòs sense connexió pel centre de la ciutat ha donat lloc a un tramvia "interruptus" –una expressió utilitzada pels defensors de la unió- que porta generant controvèrsia des del moment mateix de la seva inauguració, ara fa onze anys. Per això, la unió a través de l'avinguda Diagonal era un dels punts del programa electoral de Barcelona en Comú i per tant, després de l'arribada d'Ada Colau al consistori, s'ha convertit en un projecte que el nou equip de govern s'ha marcat com un dels eixos de treball d'aquesta legislatura.

Malgrat que a hores d'ara no hi ha cap projecte oficial sobre la taula que indiqui traçat, cost i distribució dels carrils, l'Ajuntament ja ha evidenciat la seva voluntat de dur a terme el projecte amb l'encàrrec, efectuat el passat mes de setembre a Barcelona d'Infraestructures Municipals SA (BIMSA), d'una dotzena d'estudis per unir les línies del tramvia. La intenció del consistori és la d'abordar la connexió de les dues xarxes per la Diagonal i amb els objectius de reduir el transport privat i incrementar la mobilitat sostenible a la ciutat i al mateix temps potenciar el transport públic i millorar l'accessibilitat dels vianants i els ciclistes.

Els informes analitzaran aspectes com la situació de les parades, la connexió amb altres transports públics, la demanda prevista, la semaforització i el reordenament de la circulació i no serà fins que no estiguin enllestits que l'Ajuntament no prendrà cap decisió en ferm. Serà un cop s'hagin analitzat els estudis quan el consistori podrà començar a treballar en un projecte clar sobre la implementació del tramvia i el reordenament circulatori de l'avinguda Diagonal.
 
En tot cas, l'ajuntament manté la predisposició a defensar el traçat a priori més lògic, el rectilini per la Diagonal, que es també l'acceptat per bona part de les associacions i entitats veïnals que reclamen el tramvia connectat, malgrat que des de la societat civil s'han apuntat alternatives com la de fer-lo passar pel carrer Urgell i la Gran Via o fins i tot desviar-lo pel carrer Provença i portant-lo fins a la Sagrada Família abans de baixar cap a Glòries.

Onze anys de debat

Val a dir però que el debat no és nou, perquè la implementació de noves línies de tramvia a Barcelona l'any 2004, el TramBaix i el TramBesos, ja va néixer amb un pecat original palpable, l'absència de connexió entre les dues xarxes pel centre de la ciutat, en principi pel seu traçat més obvi, el de l'avinguda de la Diagonal entre les places de Francesc Macià i les Glòries. El debat recurrent sobre aquest tramvia s'ha arrossegat durant onze anys, ja que la xarxa tal i com es va posar en circulació qüestionava la raó mateixa de possibilitar una mobilitat de la ciutadania de manera sostenible, pràctica i econòmica.

De fet, la polèmica va iniciar-se pràcticament en paral·lel a la inauguració de les noves línies. Ja el 2005, l'aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques, el socialista Joaquim Nadal, va anunciar l'inici dels estudis per connectar el tramvia. Segons un dels informes, elaborat per TramMet, empresa explotadora del tramvia, la connexió permetria doblar el nombre de viatgers. Però mentre el Govern n'estudiava la viabilitat, l'Ajuntament de Barcelona, encapçalat pel també socialista Joan Clos, considerava que l'alteració de la circulació seria contraproduent. Jordi Hereu, en aquell moment regidor de Mobilitat i Seguretat i posteriorment alcalde, va desestimar la unió de les línies. El 2008, el nou equilibri de forces al consistori va forçar el ja alcalde Hereu a acceptar la proposta d'ERC de celebrar una consulta popular.
 
Així les coses, el maig del 2010 es va celebrar la consulta, on es podia triar entre tres opcions, la A, que proposava unir els tramvies i alhora convertir la Diagonal en un bulevard, la B, que també preconitzava la unió tramviària, però amb l'avinguda en format Rambla, i la C, no prevista inicialment per l'ajuntament, que descartava les dues anteriors. Amb una participació baixíssima, del 12,17%, l'opció C en va resultar guanyadora, amb el 79,84% dels vots favorables, mentre que les opcions A i B van aconseguir, respectivament, l'11,88% i el 8,28% per cent. El resultat va afeblir enormement el lideratge polític de Jordi Hereu, va comportar la dimissió del primer tinent d'Alcalde, Carles Martí i va aplanar el camí per a la victòria electoral de CiU amb Xavier Trias com a alcaldable l'any 2011.

Un bulevard sense tramvia

Amb l'arribada a la Casa Gran de Trias, el projecte d'unir els tramvies va quedar aparcat i de fet, totalment menystingut a l'hora de reformar la Diagonal entre Francesc Macià i passeig de Gràcia, inaugurada a principis d'aquest 2015 amb les voreres convertides en amplis bulevards, una reforma que havia de continuar en un segon tram comprés entre el passeig de Gràcia i el passeig de Sant Joan.

Però al maig tot va canviar amb la victòria de Barcelona en Comú, que ha permès recuperar el projecte d'unir les xarxes. La bona sintonia que va obtenir l'alcaldessa, Ada Colau, amb el president de la Generalitat, Artur Mas, en la seva primera trobada oficial, va permetre anunciar un principi d'acord sobre la connexió, que ràpidament va ser qüestionat per l'exalcalde Trias. Per això mateix, el nou equip de govern municipal es va apressar a deixar constància que la decisió última sobre el traçat era competència exclusivament seva, davant qualsevol intent del Govern d'impulsar un itinerari alternatiu. Una mostra més que el debat sobre la idoneïtat de la connexió encara no ha acabat.

En aquest sentit, NacióDigital oferirà els propers dies un seguit de reportatges sobre les diferents opinions dels actors socials i polítics a favor i en contra de la connexió, a més d'un repàs sobre la importància històrica del tramvia a la ciutat.