Els grafitis s'estan convertint en un dels principals maldecaps dels transports públics de grans ciutats com Barcelona. Els tres principals operadors catalans –Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Rodalies de Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC)- van destinar més de 17 milions d'euros en el 2017 a retirar pintades i reparar desperfectes, però les companyies defensen que no és una qüestió només de neteja. Cada cop ve sent més habitual que els grafiters parin els trens amb passatgers per pintar-los, i per això els operadors ho consideren un problema de seguretat que cal afrontar.

Els episodis es repeteixen sovint en el metro de Barcelona, com ja havia recollit NacióDigital, però no és l'únic transport que es veu afectat. Segons dades que ha fet públiques aquesta setmana l'Observatori de Civisme en el Transport Ferroviari, que agrupa les companyies que operen a l'Estat, l'any passat es van incrementar un 50% les accions dels grafiters en els seus espais –ja representen 3,520 incidències per cada milió de passatgers, que és com aquestes empreses mesuren l'incivisme-, però es concentren entre la capital catalana i Madrid, segons el director de FGC Operadora, Oriol Juncadella. Als Ferrocarrils tenen ara la presidència de l'observatori.

De la factura dels 17 milions de l'any passat, 10 milions corresponen a TMB. Aquí hi figura el cost de netejar les pintades, que s'eleven a 1,25 milions, però també el repintat dels trens –cal fer-ho cada tres grafitis- i costos derivats del trencament d'obertures per accedir a les instal·lacions, el temps de servei perdut per les interrupcions de la circulació de trens i la contractació de vigilants de seguretat. L'any passat es van netejar 34.378 metres quadrats de grafitis el metro. En total es van veure afectats 1.318 vagons.

[blockquote]Només en el metro i Rodalies es van netejar en el 2017 gairebé 120.000 metres quadrats de grafitis[/blockquote]
Per la seva banda, Rodalies es va gastar 6,7 milions per netejar més de 85.000 metres quadrats dels prop de 6.000 grafitis als combois. A aquest import cal sumar-hi quatre milions més d'altres actes vandàlics, a vegades també relacionats amb els grafiters, i que van afectar en retards a 927.000 viatgers. Aquí s'inclou el trencament de vidres, buidat d'extintors, ús indegut d'aparells d'alarma, alteració de l'ordre públic, atropellament d'objectes indegudament col·locats a la via o llançament de pedres.

Els operadors defensen que no és només un cost econòmic

Als FGC la factura es va limitar a 300.000 euros, però Juncadella considera que no és una qüestió només de diners. Tampoc d'art urbà, sinó de "vandalisme" i "delinqüència". Adverteix que els grafiters actuen amb bandes organitzades que prèviament roben plànols i claus per entrar a les instal·lacions, i que fins i tot no dubten a aliar-se amb "una banda de delinqüents" que els facilita l'accés en zones protegides, i que "ho fan cobrant", relata. Davant d'aquests modus operandi, reclama a les administracions que prenguin mesures.

"No volem que se'ns en vagi de les mans", ha indicat. La proposta estrella dels operadors ferroviaris és que aquests atacs no quedin impunes. Amb la desaparició de les faltes de l'última reforma del Codi Penal del 2015, pintar un vagó ha passat a ser una infracció administrativa, i és per això que les companyies reclamen que es tipifiqui un nou il·lícit penal específic per als danys ocasionats en els mitjans de transport públic, atenent el seu impacte social, ambiental i econòmic. També demanen més implicació de la Fiscalia per aconseguir que els grafiters vàndals siguin condemnats i sancionats.

 

Increment dels furts i l'assetjament sexual denunciat

Els grafitis no representen l'únic punt on posen el focus els operadors ferroviaris. En tot l'Estat es van registrar en el 2017 un total de 27.000 casos documentats d'incivisme, i entre ells també preocupa l'assetjament i les agressions sexuals denunciades, com ara quan un home acorrala una dona aprofitant que el vagó està ple: es van més que doblar, i ja són 0,150 incidències per cada milió de passatgers. En el cas de TMB es va elevar a 0,26. Juncadella estima que això va significar unes 300 incidències d'aquestes característiques a tot l'Estat. "No és que hi hagi un increment, sinó que les dones estan més conscienciades", ha apuntat, i ha animat a denunciar aquests casos. L'altre aspecte que ha sobresortit del darrer balanç de l'observatori és que l'any passat es van incrementar els furts i van baixar els robatoris. La diferència és que els segons són amb força. Aquesta tendència es constata a TMB: els furts es van elevar a 2,76 incidències per cada milió d'usuaris mentre que els robatoris van caure fins a 0,23. A FGC també registren la mateixa tendència en el darrer any: entre el juny del 2017 i aquest maig s'hi han produït 18 robatoris i 129 furts.