La Fiscalia Anticorrupció demana que l'Audiència Nacional assumeixi el cas 3%

El cas investiga la comissió de presumptes delictes de prevaricació, suborn, alteració de preus de concursos, malversació, frau contra l'administració, blanqueig de capitals i finançament il·legal d'un partit polític

Publicat el 23 de gener de 2018 a les 15:24

L'extresorer de CDC, Daniel Osàcar, primer en arribar Foto: Isaac Meler


La Fiscalia Anticorrupció ha demanat al Jutjat d'Instrucció 1 del Vendrell que la investigació de les presumptes comissions il·legals del 3% pagades per constructores a CDC a canvi de concessions d'obra pública sigui assumida per l'Audiència Nacional.

En un comunicat, la Fiscalia ha informat que ha sol·licitat la inhibició en favor del Jutjat Central d'Instrucció Degà perquè procedeixi al repartiment de la causa entre aquests òrgans judicials, per considerar que els fets investigats són competència de l'Audiència Nacional, sobre la base dels articles 65.1 c) i 88 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ).

Segons el criteri del ministeri fiscal, correspon a l'Audiència Nacional instruir aquest cas si hi ha una "greu repercussió en la seguretat del trànsit mercantil o en l'economia nacional i afectació a una generalitat de persones al territori de més d'una Audiència".

En el comunicat, la Fiscalia recorda que el cas investiga la comissió de presumptes delictes de prevaricació, suborn, alteració de preus de concursos, malversació, frau contra l'administració, blanqueig de capitals i finançament il·legal d'un partit polític, i entre els investigats hi ha l'exdiputat al Parlament i exconseller Germà Gordó, i els extresorers Daniel Osàcar i Andreu Viloca.

En el cas dels delictes de malversació (article 432 i següents del Codi Penal) i frau contra l'Administració Pública (article 436 del Codi Penal), considera que concorren els requisits de competència de l'Audiència Nacional de conformitat amb la interpretació de la Sala Segona del Tribunal Suprem.

Segons aquesta Fiscalia, en aquest cas s'han trobat "un elevat nombre de procediments de contractació que s'haurien realitzat de forma fraudulenta", relacionats amb licitacions i adjudicacions d'obra pública de concursos oferts per diferents administracions sota l'esfera de poder de CDC i de la Fundació CatDem, en les seves paraules.

Afirma que el que era administrador i tresorer "portava un control exhaustiu de totes les licitacions i adjudicacions d'obra pública, i controlava els pagaments encoberts que les empreses contractistes lliuraven finalment a CDC sota l'aparença de donacions, a través de les seves fundacions vinculades: CatDem i Fòrum Barcelona".

Aquest jutjat del Vendrell investiga el presumpte cobrament de comissions il·legals per part de CDC a canvi de concessions a diversos ajuntaments catalans des que el 2014 es van destapar presumptes irregularitats a l'Ajuntament de Torredembarra (Tarragona), amb l'exalcalde Daniel Masagué (CiU) i en concret en la construcció de l'aparcament al carrer Filadors adjudicat a la constructora Teyco.

Germà Gordó

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir investigar Gordó per la seva suposada participació en la trama, en la qual també s'investiga els dos extresorers convergents Andreu Viloca i Daniel Osàcar, aquest últim condemnat pel cas Palau, encara que després de deixar de ser diputat la causa de Gordó va tornar al jutjat del Vendrell.

En el cas de Gordó, el TSJC va constatar en un acte que suposadament va intervenir per requerir "quantioses donacions" a determinades empreses que aspiraven a aconseguir adjudicacions d'obres públiques, per a dues fundacions vinculades a CDC: Catdem i Fòrum Barcelona, si bé a la seva declaració en seu judicial Gordó va negar les acusacions.

Els fiscals Anticorrupció José Grinda i Fernando Bermejo van assenyalar en el seu moment cinc casos en els quals Gordó suposadament va intervenir decisivament perquè certs empresaris aconseguissin adjudicacions: obres del Consorci d'Educació, treballs en un dic al Port de Barcelona, la millora de la carretera C-55, la plaça de les Glòries de la capital catalana i a un institut de Manresa (Barcelona).