Si és la mesa la que ha de decidir, serà més complicat perquè En Comú Podem (que té un representant) i Podem (que en té un altre) no estan per suspendre els presos polítics. Així ho explica Gerardo Pisarello en aquesta entrevista de Sara González. El PSOE s'hauria de fer amb el PP o Ciutadans la primera foto de la legislatura. És el que passa en aquesta Espanya que ha decidit que els jutges facin de polítics i els polítics de jutges.
Batet va anar ahir a veure el rei. El pròxim acte parlamentari hauria de ser la ronda de contactes de Felip VI amb els cap de files de les formacions del Congrés per proposar candidat a una investidura, que no hauria d'anar més enllà del mes de juny. Així ho preveu l'article 99.1 de la Constitució. És un tràmit que no es pot saltar i al que tots els portaveus hi tenen dret. Per tant, si Oriol Junqueras i Jordi Sànchez encara no estan suspesos podran anar a la Zarzuela i explicar al cap de l'estat, que ha tingut una actitud molt hostil amb el procés i mai ha volgut exercir un paper arbitral, les seves raons. El candidat de JxCat ja ha dit que ho pretén.
El monarca, òbviament, no vol aquesta foto i per això ahir hi havia certs nervis a Madrid sobre quan es resoldria el tema. La suspensió es dona per segura però els diputats obriran una batalla jurídica que esperen poder aprofitar després en les seves apel·lacions a la justícia europea. Sara González i Bernat Surroca us expliquen en quin punt es troben les coses.
Capital de la República? Els candidats segueixen la peregrinació per demanar el vot, que Aida Morales recupera en el seu "Pòquer de campanya". Ahir Toni Vall es preguntava al seu sempre imprescindible i provocador "Senyor de Barcelona" si de veres ens resol alguna cosa tenir un alcalde independentista, tal com ofereixen ERC, JxCat i la CUP. L'entrevista que Oriol March fa a Elsa Artadi potser us dona alguna resposta. I també la "Lupa a Barcelona" que en aquesta entrega dediquem a la capitalitat del país, a la ciutat i el procés. És un informe (en forma de DAFO) d'Aida Morales per saber en quin punt estem i què diuen els partits i us anirà bé també nodrir-vos de les significatives dades que ens posa a l'abast Roger Tugas.
Vist i llegit
Ho confesso. Sóc dels (pel que sembla pocs) que no ha vist la sèrie Joc de trons. A la redacció d'El País és el cas de Natalia Junquera, que ha acceptat sotmetre's a un divertit experiment. Ha començat la sèrie pel final. Va veure l'últim capítol de la popular sèrie, que es va emetre la matinada de diumenge a dilluns, i explica en aquest minut a minut les seves sensacions. Miraré de posar-m'hi aquest estiu!
El passadís
Hi ha eslògans electorals que tenen gràcia. Altres són per sortir del pas i no massa originals. El del PSOE per les municipals no passarà a la història. Però si té una història al darrere. El reclam triat és "sempre endavant" (siempre hacia delante, en castellà) i segons m'explicaven a Madrid aquests dies, l'última paraula l'ha tinguda el "superassessor" de Pedro Sánchez, Iván Redondo, que és la seva mà dreta a la Moncloa. Redondo va néixer a Sant Sebastià i és seguidor de la Reial Societat. El Beti Aurrera! (sempre endavant) és un dels crits de guerra de l'afició i a l'spin doctor del president espanyol li va fer gràcia que aparegués als cartells.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1929, avui fa 90 anys, es va exhibir per primer cop el curt d'animació The Karnival Kid. El protagonista era Mickey Mouse, que quan va aparèixer per primer cop a la pantalla era un ratolí callat i tranquil. La seva irrupció va esdevenir un èxit instantani i Disney va decidir donar-li veu. El ratolí més famós va pronunciar doncs les seves primeres paraules a The Karnival Kid. Hi sortia venent entrepans amb un carretó ambulant i cridant: "Hot dogs!" (frankfurts). El curt es va produir en blanc i negre i va ser el novè film amb Mickey Mouse de protagonista. En aparicions anteriors xiulava, reia i plorava. Aquí el podeu escoltar i aquí veure el film sencer. Els clàssics de Disney mai no passen de moda.
L'aniversari
Un 23 de maig de l'any 1930 naixia a Mollet del Vallès el polític català Jordi Solé Tura. Va ser un dels dirigents més destacats del PSUC durant la transició (venia de la maoista Bandera Roja), tot i que va acabar militant al PSC, on va entrar el 1985. Solé Tura va ser diputat al Congrés i senador en dos períodes diferents, així com ministre de Cultura entre 1991 i 1993 i ponent tant de la Constitució de 1978 com de l'Estatut de Sau de 1979. Va rivalitzar amb els nacionalistes per les seves idees jacobines, que es van suavitzar molt en el tram final de la seva carrera. Com a senador de l'Entesa pel PSC es va oposar, per exemple, a la llei de partits que il·legalitzava l'esquerra abertzale. Solé Tura va morir el 2009 després de lluitar contra l'alzheimer, que el va obligar a deixar la política el 2004. El seu fill Albert va fer el documental Bucarest, la memòria perduda, que narra els records del seu pare (que era locutor de l'emissora del PCE des de la capital de Romania) i la seva lluita contra la malaltia. Recupereu-lo aquí.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi
