El Govern ja ho té tot preparat per la posada en marxa de la renda garantida de ciutadania, que es comença a implementar aquest divendres 15 de setembre. La Generalitat comptarà amb 403 nous professionals per gestionar l’ajut, que tindran un contracte temporal de tres anys. Els ciutadans que vulguin saber si poden ser beneficiaris poden informar-se al web de la renda garantida o trucant gratuïtament al 900 400 012.

En només dos dies, s’han rebut 2.900 consultes que han desembocat en 500 cites prèvies. Davant d’una possible allau de sol·licituds, el Departament de Treball i Afers Socials ha decidit que totes les cites prèvies concertades fins al 15 de novembre tindran efecte retroactiu a l'hora de cobrar l'ajut. És a dir, tothom que demani la renda en els pròxims dos mesos la cobrarà com si l’hagués demanat el primer dia d’implementació, el 15 de setembre. Aquesta mesura permetrà poder gestionar l’ajut amb més tranquil·litat.

Dels 403 nous llocs de treball, 189 s’han incorporat a les Oficines de Treball, 133 a les d’Atenció Ciutadana i Oficines d’Afers Socials i Famílies, 44 a la Direcció General d’Economia Social i 37 a la Direcció General de Protecció Social. Excepte alguns administratius que s’incorporaran a l’octubre, la majoria del personal ja ha rebut una formació i està treballant. Del de noves contractacions, 160 serviran per ampliar l’horari d’atenció a les tardes.

En una roda de premsa, la consellera Dolors Bassa ha recordat els punts claus de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que ha definit com "el primer dret social conquerit després de la crisi". Bassa ha tornat a insistir que l'ajut és un dret subjectiu i, per tant, no està condicionat al pressupost. Els fons dedicats tenen prioritat, com ho té la despesa sanitària, i davant d'un increment imprevist s'hi podrien fer servir els fons de contingència del Govern.
 

La renda garantida: qui la pot cobrar i quants diners són?

La Generalitat preveu que la renda garantida de ciutadania (RGC) arribi a 62.000 famílies el 2020 i calcula que es poden invertir entre 500 i 600 milions anuals, tot i que la partida no està limitada perquè és un dret subjectiu. La prestació serà de 564 euros, però anirà incrementant-se progressivament l'abril de cada any fins a arribar els 664 euros el 2020. A partir del 15 de setembre, els 29.000 beneficiaris de la renda mínima d'inserció (coneguda com a PIRMI) la cobraran automàticament. En el cas de les llars amb més d'un adult, l'ajut serà de 836 euros per a les famílies de dos membres, 909 euros per a les de tres, 982 per a les de quatre i 1.062 per a les de cinc. El 2020 aquestes xifres seran superiors i s'enfilaran als 1.208 euros mensuals en el cas de les famílies amb cinc membres. A més, hi ha un pla d'inserció laboral o inclusió social que va lligat a 150 euros de la prestació. Per a poder demanar-la cal ser major de vint-i-tres anys, estar empadronat a Catalunya, no disposar d'ingressos mínims durant els darrers sis mesos i no ser beneficiàries d'una prestació pública o privada de servei residencial. També han de tenir residència a Catalunya des de fa dos anys tot i que, si s'observa un augment interanual dels ajuts de més del 10%, s'exigiran tres anys de residència per evitar un "efecte crida". En la primera fase de desplegament, la RGC no serà compatible amb les rendes de treball excepte en el cas de les famílies monoparentals que ingressin per una feina a temps parcial menys de 564 euros. En aquest cas, cobraran un complement fins a arribar a la totalitat de la RGC. Aquest complement també el poden cobrar perceptors de pensions no contributives (PNC) de jubilació o invalidesa o d'altres subsidis, com la invalidesa permanent o el SOVI.