El document, enviat aquest mateix divendres, suposa un pas més enllà pel que fa a la preocupació mostrada des del Govern sobre una política restrictiva que colpeja especialment famílies migrants amb pocs recursos econòmics. Si bé Campuzano evita acusar directament Orriols de cap irregularitat concreta, el màxim responsable de Drets Socials sí que exigeix transparència. Així, la Generalitat requereix a l'alcaldessa d'ultradreta que faciliti tota la informació que tingui a veure amb "el canvi de protocols" que hagi dut a terme el govern local "sobre la qüestió de l'empadronament". Sobretot tenint en compte que aquestes modificacions poden "afectar directament els drets dels infants", subratlla el conseller.
De fet, en aquesta mateixa línia, la carta cita la Convenció de Drets dels infants adoptada per les Nacions Unides i fa menció dels articles que resolen que qualsevol nen té dret a la sanitat i l'educació. És un principi que es basa en la igualtat d'oportunitats, fa consta el missatge institucional. "La negativa a l'empadronament podria representar una vulneració d'aquests articles", exposa Carles Campuzano. A més, l'escrit del Govern també insta explícitament el govern local d'extrema dreta a "respectar la normativa vigent" que obliga totes les administracions a actuar de la mateixa manera. En aquest sentit, la missiva resol que aquesta peticions també assumeixen "que l'ajuntament de Ripoll no discrimina cap infant per motius de procedència".
El moviment del Govern arriba també pocs dies després que la Sindicatura de Greuges de Catalunya iniciés una investigació sobre la realitat ripollesa. De fet, en el seu posicionament inicial, la defensora del poble esbroncava Orriols tot assegurant que no pot allargar els tràmits del padró tres mesos sense cap mena de justificació.
Malgrat això, l'alcaldessa de Ripoll i promotora del partit xenòfob Aliança Catalana fa dies que presenta la seva política municipal restrictiva com un "control sobre el padró" que permet detectar "fraus" que no concreta. Fins i tot fa una defensa pública de la seva mesura i reconeix que està perllongant durant tres mesos els tràmits inicials per empadronar nous veïns, el màxim establert per llei. A través de la xarxa social X, antic Twitter, les opinions de Sílvia Orriols arran de les informacions sobre les traves al padró se centren a assenyalar migrants i convertir-los en diana del discurs racista que caracteritza el seu espai polític.
Municipis que embarranquen el padró municipal
Per inscriure's a una escola o fer-se la targeta sanitària és necessari accedir al padró. És una necessitat bàsica i històricament s'ha definit l'empadronament com "la porta d'accés a la resta de drets". També els darrers anys alguns ajuntaments del territori català havien intentat restringir l'empadronament a persones que viuen ocupant. Premià de Mar va intentar-ho, fins que un jutjat els ho va retreure i va declarar nul·la la política restrictiva. També Martorell fa temps que amb la majoria absoluta de l'alcalde Xavier Fonollosa -ara sota la marca Junts- defensa la negativa a empadronar persones que viuen ocupant. Una realitat que contradiu la indicació estatal que estableix que s'ha d'inscriure al padró a qualsevol veí del municipi, visqui en un banc, en un pis ocupat o al bosc.Entitats com ECAS Acció Social -que aplega col·lectius d'arreu del país- fa temps que fan seguiment dels ajuntaments que més compliquen aquest dret bàsic, però la Generalitat fins ara no se n'ha sortit a l'hora de seduir amb incentius polítics tots aquests municipis perquè compleixin les indicacions garantistes. Tampoc no consten sancions. Ara, però, el cas de Ripoll ha comportat un desafiament encara més frontal a les polítiques d'empadronament. Davant aquesta realitat, el Govern ja demana explicacions a Sílvia Orriols.
