Els informes sobre l'estat del medi ambient vinculen els drets d'accés a la informació i participació pública de la ciutadania amb la possibilitat d'assolir la justícia en aquest àmbit, segons recull el Conveni Aarhus. El tercer informe quadriennal fet a Catalunya (2016-2019) es va presentar a finals de novembre al Museu del Ter a Manlleu. S'estructura en sis grans àmbits: aigua, medi atmosfèric, biodiversitat, residus, energia i canvi climàtic; i recull dades i l'evolució de l'economia verda i circular, transports i mobilitat, educació ambiental i gestió ambiental.
[nointext] [intext1]
En el context de crisi ambiental que vivim, l'explotació que fem dels recursos supera la capacitat de l'entorn per regenerar-los i satisfer les necessitats humanes. Això fa que problemes com ara la contaminació de l'aire, de l'aigua i del sòl, la generació excessiva de residus, la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic, la sobreexplotació i la consegüent escassetat d'alguns recursos generin un impacte econòmic i ambiental desmesurat que acaba afectant el benestar de les persones. Per la qual cosa, cal fer la transició cap a un model econòmic més diversificat i menys intensiu en l'ús de recursos naturals, i tendir a l'autosuficiència en l'abastament energètic. Al cap i a la fi, els combustibles fòssils que ens han permès d'arribar fins aquí són una mena de regal enverinat obtingut del passat.

[blockquote]L'explotació que fem dels recursos supera la capacitat de l'entorn per regenerar-los i satisfer les necessitats humanes[/blockquote]
De tots, el principal problema relacionat amb el canvi climàtic a Catalunya és l'aigua. Les pressions que s'exerceixen sobre aquest recurs natural i que condicionen el seu estat són la quantitat disponible i la seva qualitat, tant del mateix medi com dels ecosistemes aquàtics. La demanda d'aigua per a usos de consum (els que retornen menys quantitat al medi: reg i usos urbans, ramaders i industrials) ha anat minvant: el 2018 va ser de 2.629,53 hm3, un 7% menys que l'any 2014; però encara per damunt de les previsions fetes pel 2027 (entorn dels 2.602,00 hm3). El 71% de l'aigua es va consumir en usos agrícoles, el 24%, en urbans, i el 5%, en industrials (inclosos els recreatius).
[intext2]
En els usos urbans resulta destacable la reducció progressiva de consum d'aigua per habitant, fruit de la sensibilització i la responsabilitat ciutadana front l'escassetat i els episodis de sequera dels darrers anys. Tot i això, la producció d'aigua dessalada va augmentar un 118% i continua havent-hi una tendència a l'alça, una font costosa energèticament. Per això s'aposta per l'aigua reutilitzada, que va augmentar l'ús els dos darrers anys de l'estudi. Cal reflexionar doncs sobre la idoneïtat dels macrocomplexos turístics, que en comportarien un important consum.

D'una altra banda, l'actual model econòmic lineal –basat en l'explotació de la natura per obtenir béns i recursos que després de consumir-los s'eliminen i es descarten com a residus- obliga a buscar una alternativa. L'economia circular, per contra, defuig dels productes d'un sol ús i opta per afavorir la reutilització, el reciclatge i l'ús racional dels recursos. El model genera valor econòmic, ambiental i social; i afecta transversalment sectors que basen la seva activitat en la gestió de residus, la depuració d'aigües residuals, la regeneració de sòls contaminats, les activitats preventives i de control –com prevenir la contaminació en origen-, l'anomenat ecodisseny i l'educació ambiental. Inclou activitats que produeixen béns i serveis respectuosos, com ara l'agricultura i de ramaderia considerades amb l'entorn, la generació d'energies renovables, la producció forestal sostenible o la gestió d'espais naturals.
[intext3]
L'ocupació associada a l'activitat dels sectors que treballen per l'economia verda ha augmentat un 15% en el període 2016-2019, amb més de 73,7 milers de llocs de treball, l'equivalent al 2,1% de la població ocupada a Catalunya. Els elements principals que n'han afavorit l'impuls d'aquests sectors econòmics han estat el desplegament normatiu i de polítiques públiques –liderats pel full de ruta i els plans d'acció de la Unió Europea-, la recerca i la innovació ambientals, i la creixent sensibilització i demanda social.

[impacte]
Aquest 2022 és l'Any Internacional del Vidre, segons declaració de Nacions Unides. Tot i la recomanació de considerar les tecnologies relacionades amb aquest material i de tractar de baixar-ne la fabricació per disminuir la despesa energètica que comporta produir-lo, és considerat un gran substitut del plàstic, ja que es pot reutilitzar les vegades que sigui necessari sense efectes nocius. La fabricació de vidre és un procés relativament simple, per això ha acompanyat la humanitat durant més de 3500 anys. Les variacions específiques en fer-lo permeten que s'hagi convertit en un material indispensable per sectors com l'industrial, el biomèdic, l'energètic, l'electrònic i en la llar.

[blockquote]Ampliar la vida útil dels recursos existents no només pot frenar les emissions contaminants, sinó que també reduirà la desigualtat social[/blockquote]
En l'àmbit català, els sectors amb més activitat relacionada amb l'economia circular són el dels residus, el de les energies renovables i el de l'aigua. A aquests sectors més tradicionals, s'hi han incorporat nous sectors emergents, com el de les energies renovables i la mobilitat sostenible. El foment de la recerca en la sostenibilitat i la innovació per ampliar la vida útil dels recursos existents no només pot frenar les emissions contaminants, sinó que també reduirà la desigualtat social i afavorirà un creixement baix en carboni.

[patrociniImpacte]