El CEO de Fractus repassa la trajectòria de la companyia des que es va crear com una spin-off de la UPC fins a l'actualitat. Bonet celebra l'evolució de l'ecosistema emprenedor català en els darrers vint anys i assegura que fires com el MWC han suposat un "canvi substancial". "Nosaltres vam haver d'entrar a tot arreu a pic i pala", explica.
"Ara ja hi ha molts camins que estan marcats i es tracta de seguir-los", assegura. "Quan vam començar el capital que ens va arribar no era català ni espanyol, perquè aquí no n'hi havia", afegeix. En aquesta línia, revela que van haver d'anar a buscar finançament a Londres per poder tirar endavant la seva aposta. "Des del principi vam voler muntar un projecte gran", indica.
Bonet, però, també fa autocrítica de l'ecosistema d'empreses emergents català i defensa que cal "més ambició internacional" per tal que les companyies confiïn que la tecnologia d'aquí "pot arribar a tot el món". "Fa uns anys no ens acabàvem de creure que fóssim capaços d'exportar tecnologia tan disruptiva, pensàvem que això era una cosa que feien altres llocs del món", opina. "I aquí tenim una tecnologia capaç de triomfar i ens hem de creure que ho podem fer, tenim les eines", afirma.
Apostar per la tecnologia d'antenes
En el seu cas ho van fiar tot a la tecnologia d'antenes i va resultar ser una aposta "guanyadora". Així, quan Bonet i Puente van començar els telèfons mòbils tenien antenes extraïbles i encara no es parlava dels smartphones tal com es coneixen actualment. "Vam saber trobar la tecnologia que és important avui en dia", admet el cofundador de Fractus. "Van visualitzar que calia que les antenes fossin més petites i integrades i vam posicionar la nostra tecnologia per ocupar aquest espai", explica.
Rubén Bonet, CEO de Fractus, al Mobile World Congress Foto: ACN
El 1999 Fractus, amb seu a Sant Cugat del Vallès, ja va registrar la seva primera patent i va obrir dues fàbriques a l'Àsia. En un principi es dedicava a la fabricació de les antenes, però el 2009 va fer un canvi de model de negoci, es va centrar en les llicències tecnològiques i va tancar les dues plantes asiàtiques. La seva trajectòria inclou acords amb Apple o Motorola, entre altres, i la internacionalització va ser tal que fins a la multinacional sud-coreana Samsung va haver d'indemnitzar la firma catalana amb 23 milions de dòlars el 2011 per una infracció de patents.
Actualment Fractus té 25 treballadors a la seu vallesana i una trentena de col·laboradors internacionals. "Des d'aquí cobrim els mercats de tot el món, sobretot els Estats Units, Europa i Àsia", detalla Bonet.
L'Internet de les coses
El cofundador de Fractus avança que actualment tenen la mirada posada en l'anomenat internet de les coses, és a dir, els diversos dispositius quotidians que estan connectats a internet (alarmes, contenidors, dispositius mèdics, electrodomèstics...) perquè creuen que "hi ha molt camí per recórrer". "On hi ha connectivitat fa falta una antena i aquesta és la nostra aposta", ressalta Bonet."Hi ha molts elements que no són mòbils i que tenen necessitat de connectivitat, aquí és on la tecnologia de Fractus pot ser diferencial i té coses a aportar", apunta. Després de tot, Bonet també és conscient de la dificultat de l'èxit en l'ecosistema tecnològic. "Per triomfar en el món deeptech fa falta que moltes coses et surtin bé i poques malament, que és el repte important", sentencia.
