L'episodi i, sobretot, la manca d'explicacions clares, amb unes declaracions d'Omella passant la responsabilitat del text en castellà a Montserrat, van enterbolir més el fet. En realitat, no hi ha hagut "dolent" en aquesta història. Però sí inexactituds que han hagut de ser aclarides pel propi monestir. Aquesta és la intrahistòria i una mica de context que poden ajudar a aclarir l'enrenou.
[noticia]264040[/noticia]
En els dies previs al conclave que el va elegir Papa, el 2013, el cardenal Jorge Mario Bergoglio va escoltar moltes opinions que reclamaven de qui fos elegit les mateixes habilitats dels anteriors pontífexs, Joan Pau II i Benet XVI, en idiomes. Es volia un Papa poliglota. També ho és Francesc. A banda de la seva llengua, el castellà, parla l'italià, l'alemany (dels seus temps en què va estudiar a Munic), el francès i l'anglès. Però Francesc no compartia el criteri d'un pontífex poliglota en els seus actes litúrgics i diplomàtics. Des de l'inici del seu mandat va decidir que s'expressaria en castellà -la seva llengua- o en italià. Així ha estat des d'aleshores, amb poques excepcions.
Sobre el Papa i les llengües, cal també assenyalar que el llatí ha deixat de ser llengua vehicular dels textos vaticans. Amb Francesc, les encícliques ja no es publiquen en llatí i apareixen en primer lloc en italià i espanyol. Un canvi que probablement ha irritat els sectors més tradicionalistes, pels quals el llatí és molt més que una llengua, és un símbol del catolicisme preconciliar.
Justificacions incompletes
Omella va voler justificar el seu "no" a la benedicció en català amb una explicació, si més no, inexacta, quan va dir que va ser l'Abadia de Montserrat la que va preparar els textos per ser llegits. Era més senzill explicar que el Papa sol emprar només castellà o italià. De fet, el monestir va explicar tot seguit que el text de la benedicció va ser escrit en llengua castellana d'acord amb les instruccions impartides per la Casa Pontifícia, l'entitat de la Santa Seu que organitzava l'audiència.Va ser el monjo de Montserrat Joan Maria Mayol qui va interlocutar amb la Casa Pontifícia. Mayol és una persona amb molt de pes a la comunitat benedictina. És el rector del santuari de Montserrat i responsable de la confraria de la Mare de Déu. Per tant, és a qui corresponia la comunicació amb el Vaticà. És un monjo amb molt bona sintonia amb l'abat, Manel Gasch.
Omella, en temps de descompte
La polèmica agafa el cardenal arquebisbe en el tram final del seu mandat. L'abril va fer 77 anys, dos més dels 75 en què va presentar, com és preceptiu, la renúncia al Papa. Als cardenals se'ls sol concedir un marge de dos o tres anys abans d'acceptar-los la dimissió. Però, a més, Omella és fins al març del 2024 president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i és previsible que fins aquell moment no s'obri el procés de la seva substitució. És, a més, un prelat apreciat per Francesc i membre de la poderosa Congregació dels Bisbes, la que prepara els nomenaments episcopals.[noticia]264131[/noticia]
Aquests dies, Omella viu amb neguit la controvèrsia generada i, segons fonts diocesanes, se sent víctima d'una conxorxa. En el seu entorn es pregunten com és que l'acte a Roma va passar gairebé desapercebut mediàticament i, una setmana després, el famós àudio amb les seves paraules es va fer viral. La personalitat del cardenal no agrada tothom. Si d'una banda s'ha caracteritzat per una sintonia amb el pensament del Papa, com a arquebisbe de Barcelona ha irritat els sectors més catalanistes, amb els que no ha pogut crear simpaties.
El carrer del Bisbe que, en teoria, ha de facilitar la trobada entre els palaus de la Generalitat i l'Episcopal, pel que es veu, s'ha fet molt costerut des de l'inici. Omella, fill del Matarranya, va fer la seva entrada a Barcelona amb un discurs bilingüe que va sorprendre. Una arribada, a finals del 2015, que va ser saludada amb satisfacció pel govern espanyol. Després, no va assistir a l'acte de presa de possessió de Carles Puigdemont. Es trobava en uns exercicis espirituals a prop de Madrid.
Durant l'1-O, va fer un intent de mediació, parlant amb l'aleshores vicepresident Oriol Junqueras i amb la Moncloa. Però va mostrar molta fredor amb el sobiranisme, que no li ha perdonat que no mostrés empatia amb els presos. L'any 2020, l'Arquebisbat de Barcelona emetia un comunicat explicant que Omella no havia anat a visitar-los perquè els centres penitenciaris eren fora de la seva diòcesi. En misses de la Mercè també havia posat l'accent en la "divisió" que a Catalunya desprenia el clima polític. El context de les relacions entre Omella i el sobiranisme no ajuda tampoc el cardenal a fixar un discurs prou sòlid sobre la seva vinculació a la cultura catalana.
