Els pescadors de la zona la consideren ja una espècie instaurada al territori, tant és així, que des de fa dues setmanes aquest crustaci se subhasta a la llotja de peix de Sant Carles de la Ràpita, la primera, segurament, de tot Catalunya en fer-ho, segons destaca el secretari de la Confraria de Pescadors Verge del Carme, Joan Balagué. "A causa de les quantitats que s'estan agafant, alguns pescadors ens van consultar si es podria comercialitzar. Vam fer les gestions pertinents, i com que figura des de fa alguns anys al llistat d'espècies pesqueres comercials i aqüícoles admeses a Espanya (la darrera publicada al BOE el 16 de març de 2016), la Generalitat ens ha autoritzat. Hem donat codi FAO i permís de venta per tal que sigui comercialitzat", ha explicat a aquest mitjà Balagué.
I és que la comercialització d'aquest crustaci, pot ser, precisament, una de les claus per al seu control. Hi ha estudis que fins i tot diuen que la seva captura ha arribat a eradicar-ne la població en alguns llocs on no havia arribat a proliferar en excés. Presenta unes característiques nutricionals envejables i, els que l'han provat, diuen que es tracta d'una autèntica delicatessen. De fet, la seva carn és molt apreciada als Estats Units. Té molta proteïna i hi ha països on fins i tot l'exporten per a alimentació.
Des que fa dues setmanes es va autoritzar l'entrada del cranc blau a subhasta, per la llotja rapitenca hi ha passat uns 30 kg (fins a aquest dilluns) i hi ha hagut 10 vendes. El preu mitjà del crustaci ha estat de 2,70 euros /kilo. També se n'han vist en alguna peixateria del poble. El capturen barques d'arts menors, com la sàrsia o el tresmall i també mariscadors, sobretot dintre de la Badia dels Alfacs. En alguns punts del litoral llevantí on s'han fet subhastes puntuals, s'ha arribat a pagar a 9 euros / kilo.
Es tracta d'una espècie de mida gran, els exemplars adults de la qual poden arribar a mesurar 25 centímetres de punta a punta del cap, a banda de les potes, d'un característic color blavós. Els exemplars adults poden fer entre 500 grams i 1 quilo.
Des de la seva detecció ara fa més de 3 anys, l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita s'ha encarregat d'estudiar la seva implantació (dos dels seus científics en van publicar un estudi el 2013) i en l'actualitat pescadors de la zona continuen aportant exemplars al centre per controlar la seva evolució.
De fet, avui en dia se n'estudia els seus efectes nocius. El cranc blau americà és considerat una de les 100 espècies invasores més perjudicials de la Mediterrània. —S'alimenta de mol·luscos, crustacis, peixos petits i matèria vegetal. En concret, pescadors de la conca del riu Segura han assegurat als mitjans locals que aquest crustaci s'alimenta de la cria del llagostí i de la sèpia, entre altres espècies. Un altre dels impactes negatius, tal com ha pogut constatar aquest mitjà a través de testimonis, és que les pinces destrossen les sàrsies de les embarcacions.
Exemplar de cranc blau americà en una peixateria de Sant Carles de la Ràpita. Foto: Sílvia Berbís
Una expansió imparable
El cranc blau americà és originari de les costes atlàntiques americanes, des del Canadà fins al nord d'Argentina, llocs on s'explota comercialment.
Segons destaca un treball realitzat, entre d'altres per Juan A. Pujol (biòleg de l'Ajuntament de Torrevella) i Mercedes González-Wangüemert (investigadora del Centre de Ciències Marines de l'Algarve, Portugal), juntament amb pescadores esportius, l'espècie invasora es va documentar per primer cop a les costes europees atlàntiques a principis del s. XX, quan es va trobar en el port francès de Rochefort . Posteriorment ha estat localitzada en diferents zones de la mar del Nord (Dinamarca, Holanda, Bèlgica, Alemanya), al Cantàbric i en les costes atlàntiques de la península Ibèrica, en concret en els estuaris del Tajo i el Sado a Portugal, i del Guadalquivir a Espanya .
El primer cop que va ser detectat al Meditarrani, va ser el 1949, concretament a Venècia. Durant les dècades següents, l'espècie ha colonitzat la conca oriental de la Mediterrània i ha entrat també al Mar Negre. La primera cita documentada per les costes mediterrànies espanyoles és la del Delta de l'Ebre el 2012. L'1 d'octubre de 2014 se'n va pescar un exemplar a l'Albufera de València i el 2015 se'n va confirmar la seva presència a la desembocadura del riu Segura i al Mar Menor, lloc on fins i tot ha estat començat a comercialitzar en restaurants de la zona. On també s'ha escampat és al litoral llevantí valencià, sobretot a la desembocadura del Xúquer.
