Sidi Ifni és avui una ciutat més del Marroc. Però fins que no es va fer efectiu el tractat de Fes el juny de 1969, era una colònia més d'Espanya. Per tant, doncs, totes les persones que hi van néixer abans d'aquest any, constaven com a espanyoles. És el cas de Hossain Ali Ahamed, un home que fa més de deu anys que viu a Manresa (El Bages), i que encara ara està lluitant per aconseguir la nacionalitat espanyola.

"No demana la nacionalitat perquè no la tingui" explica Mohamed Talla, militant d'ICV-Manresa, "sinó que és un ciutadà espanyol, amb una partida de naixement espanyola". Segons Talla, "al Marroc, no li interessa que els que han estat fills d'espanyols amb la partida de naixement espanyola, la recuperin", tot afegint que "l'arxiu on hi havia tots els documents i les dades dels ciutadans saharians espanyols va ser cremat per Marroc". 

La problemàtica, però, es concreta més, i és que segons Talla, Manresa és una de les ciutats on més es denega el permís de nacionalitat als provinents de Sidi Ifni. Des del febrer fins ara, ICV-Manresa ha detectat 22 denegacions, la meitat de les quals són de gent de la regió en qüestió. "Ens estem trobant amb molts casos d'altres països que han tingut les mateixes circumstàncies judicials i que no els passa ni molt menys el mateix que als de Sidi Ifni", diu Talla.

Hossain Ali Ahamed va arribar a Barcelona l'any 2002 "per tenir una vida millor i perquè no m'agradaven les condicions en les quals vivia a Sidi Ifni", explica, alhora que també volia "poder recuperar la meva identitat". A l'altra banda de l'estret hi deixava la seva dona i les seves tres filles, que aleshores tenien 11, 24 i 26 anys. A Barcelona l'esperava el seu germà, que havia emigrat del seu país d'origen a principis dels anys 60.

"Vaig estar-me un mes amb ell, aproximadament, fins que em van donar el permís de residència i vaig trobar feina d'electricista", explica. I després d'aconseguir el permís va començar els tràmits per obtenir la nacionalitat. L'any 2005 va comprar un pis a Manresa i aquell mateix any la seva dona i les tres filles es van traslladar a viure amb ell. Als seus 63 anys, ara no té feina i ja no cobra de l'atur perquè se li va acabar. "Tinc sol·licitada la jubilació", comenta.

El que més el preocupa, però, és que després de tretze anys encara no ha aconseguit la nacionalitat. L'any 2009 li van denegar i va presentar un recurs "del que encara no m'han donat resposta". "La justícia espanyola és una vergonya. Jo només demano una resposta! Però, si us plau, que no em deixin sis anys amb la indecisió. Sis anys són una vida!", es lamenta, afirmant aferrissadament que prefereix "lluitar per la meva nacionalitat abans que anar-me'n a un altre país".

Espanyol d'origen

"La Constitució no ho pot dir més clar", expressa Talla: "Cap espanyol d'origen podrà ser privat de la seva nacionalitat. Només demanem que això s'apliqui". El militant d'ICV-Manresa expressa que des del seu partit portaran el tema del Sàhara a l'Audiència Nacional espanyola, "perquè ens aclareixin d'una vegada per totes el per què d'aquesta discriminació i d'aquestes decisions tan arbitràries". 

"Quan vaig demanar el permís de nacionalitat em van dir que si no canviava el jutge, me'l denegarien", explica Hossain, que recorda que sis companys seus van obtenir la nacionalitat a Manresa i un d'ells "no tenia ni permís de residència". "La simple explicació de tot això -afegeix- és que el jutge que hi havia aleshores era més progressista. Molts amics meus han anat fins a Andalusia perquè allà és molt més senzill aconseguir la nacionalitat."

"Si no tens dret a vot, no ets ningú"

73.478 és el nombre d'estrangers que es van nacionalitzar a Catalunya l'any 2013, una xifra que triplica la de l'any anterior, el 2012, en el qual van rebre el permís de nacionalitat 25.891 persones, segons l'Idescat.

La causa de tot això s'atribueix a un pla intensiu de tramitació d'expedients de nacionalitat, impulsat pel govern del PP l'any 2012, que servia per sortir d'un atzucac que havia dut l'Estat a tenir pendents de tramitació 46.5000 expedients de nacionalitat, equivalent a un endarreriment d'uns dos anys i mig. Aquest pla intensiu, a més, delegava als registradors de la propietat la responsabilitat de tramitar els expedients que fins llavors tramitava directament el ministeri, per agilitar el procés. Però s'ha agilitat, realment? 

Segons Talla, "les denegacions de sol·licituds de nacionalitat després d'aquest pla s'han quintuplicat en relació als anys anteriors". En paraules seves, "les preguntes que fan als immigrants per aconseguir la nacionalitat no són legals, no hi ha cap criteri comú ni cap document escrit on s'estipuli el tipus de preguntes que es poden fer".

I és que, tal com ja posava de manifest el pla intensiu, són els mateixos registradors civils de cada zona els que decideixen quines preguntes fer. "Et poden demanar des de quins són els ingredients que porta el gaspatxo fins a citar l'article 15 de la Constitució o dir quantes copes d'Europa té el Barça", declara Talla, que acusa els registres civils de "discriminatoris i arbitraris perquè està comprovat que ni les persones que han nascut aquí i que han viscut sempre aquí sabrien respondre les preguntes que es formulen". 

Amb el lema "La nacionalitat no és un concurs, és un dret", ICV va presentar al Congrés espanyol una bateria de preguntes demanant explicacions al govern de Mariano Rajoy pels qüestionaris als quals se sotmeten els immigrants per aconseguir la nacionalitat. "La plena ciutadania de la gent és una prioritat per a nosaltres, ja que si no tens nacionalitat no pots opinar, per exemple, sobre qui pot governar. En aquest país si no tens dret a vot no ets ningú", posa de manifest el militant manresà.