La memòria de Manel Coley

Un català, el primer identificat de l'estat dels desapareguts durant la dictadura argentina.

Publicat el 04 de desembre de 2009 a les 11:45

El secretari de Drets Humans de l'Argentina al costat de la vídua de Manel Coley, Alcira del Valle, als jutjats de Buenos Aires

Manel Coley, que va néixer a Barcelona el 1934, va fugir de les urpes de la dictadura espanyola del general Franco i a l'Argentina va començar una nova vida. Una nit del 1976, mentre sopava a casa seva amb la seva dona i filles, un escamot militar se'l va endur per la seva activitat sindical en una fàbrica dels afores de Buenos Aires. Va desaparèixer. Ara han localitzat les seves restes. S'ha pogut comprovar que Manel Coley va morir a causa dels trets que va rebre. no sense abans passar per diferents centres de detenció il·legals, on s'ha pogut acreditar que es practicaven tota mena de tortures.

Aquesta és la història, trista, del primer ciutadà de l'estat espanyol identificat dels desapareguts durant la dictadura de l'Argentina. Una història que es podria re 2.000. La localització i identificació de les restes de Coley ha estat possible gràcies a la feina de l'Equip Argentí d'Antropología Forense (EAAF).


Emoció i ràbia

Aquesta ha estat una jornada especial per a Alcira del Valle, la vídua de Manel Coley Robles, barceloní nascut el 1934, i que va arribar a l'Argentina per començar una nova vida lluny de la foscor de la dictadura franquista. Feia més de 30 anys que somiaven amb aquest tràgic però feliç moment.

"Tinc una barreja de sentiments i emocions a dins meu. Per una banda, estic plena de felicitat per haver localitat les restes del meu marit, tot i que també sento ràbia i bronca pel que ha passat", confessava Alcira del Valle. Al seu costat, la seva filla Maria Marta recorda al seu pare amb emoció. "El que som, els nostres valors, les nostres idees, és tot plegat gràcies a ell", afirma la filla de Manel Coley.

Equip Argentí d'Antropologia Forense

La localització i identificació de les restes d'aquest català, primer ciutadà de l'estat espanyol identificat entre una llista d'uns 2.000 que es creu van desaparèixer durant la dictadura argentina de 1976 a 1983, ha estat possible gràcies a la feina que realitzat l'Equip Argentí d'Antropología Forense, un reconegut internacionalment col·lectiu de metges i especialistes que treballa en la identificació de les restes humanes de víctimes de la repressió.


Col·laboració del govern català

El govern argentí, de la mà del secretari de Drets Humans, Eduardo Luís Duhalde, ha agraït l'esforç que el govern espanyol està fent en la identificació de desapareguts durant la darrera dictadura militar.

 Al mateix temps, la Casa Rosada espera que aquest cas "animi el Govern català a participar en aquesta tasca de la mateixa manera que ja ho fan altres comunitats autònomes". El Govern català i l'argentí han mantingut contactes en algunes ocasions per col·laborar plegats en la localització de catalans desapareguts, tot i que, encara, un acord no s'ha pogut concretar, ha detallat Duhalde.