La mobilització social atura el desnonament d'una mare barraquista amb una nena discapacitada

Dies després que morís un fill de 8 anys per una malaltia minoritària, els jutjats han ordenat el desnonament de la Maria, però la pressió de col·lectius i entitats que s'han presentat al solar ocupat han facilitat una suspensió temporal

Publicat el 19 de març de 2024 a les 11:29
Passaven les hores del matí, però la Maria gairebé no es movia del sofà, paralitzada per la imatge que mai no s'havia trobat abans i que ara anticipava. "Em fa por i vergonya pensar que apareixerà la policia a treure'm de casa", deia la dona des de l'interior de la seva barraca, situada a un solar del carrer Bolívia, al barri del Besòs i el Maresme. La mare barraquista explicava que no sabia ni l'hora ni el motiu ni tenia cap document que expliqués perquè un jutjat havia ordenat desnonar-la, però els serveis socials l'havien advertit de l'expulsió i havia d'estar preparada. La seva angoixa prendria sentit al voltant de les deu del matí. Tres unitats dels Mossos d'Esquadra arribaven al lloc. El caporal ho advertia: "Venim a executar el desallotjament. Ni ha vingut la comitiva judicial ni se l'espera. Aquí ja està tot fet".

Ara bé, entre la barraca i la policia s'hi han posat diverses persones a demanar explicacions d'un cas amb incògnites que es multiplicaven. Les peticions d'informació i de garanties del procés s'han anat repetint fins que la policia ha trucat als jutjats i els tribunals han acabat anunciant un canvi de decisió. Se suspenia el desnonament. "S'ha aturat uns dies per un tema processal", s'ha limitat a explicar el mosso que ha pronunciat l'anunci. 

A l'altra banda de les parets precàries que conformen la barraca hi havia la família de la Maria, qui té tres menors a càrrec. Una d'aquestes filles és la Katia, una nena de 7 anys amb una discapacitat del 83% que li impedeix la parla i la mobilitat, a més d'haver-se d'alimentar a través d'un botó gàstric a tocar del melic. Qui ja no hi era era l'Artur, el fill de 8 anys que va morir fa deu dies per la mateixa afectació que pateix la seva germana. Tots dos havien estat el motiu pel qual la seva mare havia deixat Galícia i s'havia traslladat a Barcelona per rebre assistència dels serveis especialitzats en infància de la unitat de crònics de l'Hospital Sant Joan de Déu. Des de llavors han intentat tenir també una llar digna, però no hi han pogut accedir per la distància entre els ingressos de la família (584 euros al mes) i el preu del lloguer barceloní. Tampoc no han pogut entrar encara a un pis públic, malgrat l'Ajuntament de Barcelona els té inscrits com a sol·licitants. 
 

La policia marxant del solar que tenia previst desallotjar | Foto: Hugo Fernández


La Maria assegura que no tenia cap document que expliqués quan, qui o perquè concretament la venien a desnonar aquest dimarts, quan encara està passant el dol per la mort d'un fill. Davant d'això, va fer arribar el seu cas a l'últim moment al Sindicat d'Habitatge de la Verneda i el Besòs. En unes poques hores, alguns militants d'aquest grup pel dret a l'habitatge s'han organitzat per estar al costat de la família aquest matí i demanar explicacions en l'intent de desallotjament.

També acompanyaven la dona i els fills dues treballadores de l'Associació pel Quart Món. Fa temps que fan seguiment a la família i que breguen per la seva inclusió social. A l'últim moment, fins i tot ha arribat una representant del Secretariat Gitano, advertida també per la informació publicada a aquest diari anteriorment. Entre tots els presents s'ha intentat fer una mediació perquè no s'executés el desnonament i s'aclarissin els drets de la família. A última hora, s'han concedit uns dies extra perquè la Maria pugui informar-se de la situació que l'afecta, visitant els jutjats i demanant assessorament jurídic.

[noticiadiari]2/270082[/noticiadiari]
De moment, però, continua pesant sobre aquesta família i aquest solar un expedient de desnonament amb data oberta, ja que es tracta d'un procediment penal. Aquesta mena de desallotjaments -que no notifiquen el dia ni l'hora en què es produirà l'execució- estan prohibits en la majoria de desnonaments, els que van per la via civil, però encara són una realitat en situacions com el de la Maria. Ara bé, en aquest cas no hi ha sentència ferma i la família encara podria demanar explicacions als jutjats i defensar la vulnerabilitat que pateixen. A més, voldrien entendre quin és el delicte que se'ls atribueix, un fet que asseguren desconèixer.


De l'arribada policial a un ajornament dubtós

Portaveus oficials dels Mossos expliquen a aquest diari que s'han presentat al número 341 del carrer Bolívia per mandat judicial, i que quan han accedit a la barraca s'han trobat una un cas de "vulnerabilitat" de les persones que hi vivien. "S'ha posat aquesta situació en coneixement dels jutjats" i finalment han rebut l'ordre de suspendre l'execució. 

El cert, però, és que sobre el terreny el to ha anat variant. Inicialment, els agents desplegats asseguraven que ells venien a executar tant sí com no, després que la setmana passada se suspengués durant set dies el desnonament. "El diumenge vam enterrar l'Artur. I el dilluns ens van venir a dir que el dimarts havíem de marxar, que ens feien fora", recorda la Maria. En aquell cas, conscients de la situació, es va decidir ajornar el cas per la realitat que travessava la família: els van donar set dies. Aquesta setmana de marge caducava aquest matí, segons els van confirmar les treballadores socials que tenen contacte amb la família.

Entre les persones i col·lectius que s'hi han mobilitzat per fer un cop de mà a la Maria -també han vingut mares de companyes de l'escola de la Katia- es repetia la consigna d'aturar l'expulsió i guanyar temps. Amb el pas dels minuts, els agents dels Mossos han anat obrint la possibilitat d'interlocutar amb els jutjats i transmetre'ls la situació. Finalment, ho han fet i s'ha acabat decidint un ajornament poc clar. El mosso encarregat d'explicar les novetats també ha informat a la Maria del seu dret d'interposar un recurs judicial, ja que no existeix cap sentència ferma al voltant d'aquest desnonament.

La família monoparental, que també té seguiment dels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona, ara busca la manera de salvar una situació per la qual només han guanyat uns dies, a l'espera d'aclarir el seu cas als jutjats. Això també podria servir perquè l'administració trobés una solució més adequada per a la dona i la seva filla discapacitada. Si aquest dimarts la feien fora de l'infrahabitatge on viu, només s'havia trobat una habitació d'una pensió al Poble-sec per a quatre persones, quan són cinc. Igualment, la mare insisteix en la necessitat de tenir accés a un pis en què puguin viure pagant una quota social.
 
 

Policia i membres del Sindicat d'Habitatge de la Verneda i el Besòs, al desnonament, aquest matí | Foto: Hugo Fernández


Uns metres més enllà, durant l'intent de desnonament, dos representants de la propietat -uns particulars- esperaven la resolució del cas. Han rebutjat fer declaracions a aquest diari, però han matisat que voldrien treure's de sobre aquest solar si algú el volgués comprar. L'espai ha estat buit i abandonat durant els últims quaranta anys, aproximadament. De moment, la Maria encara hi resisteix.