La Moncloa evita l'autocrítica sobre el Sàhara i no concreta els compromisos del Marroc

Pedro Sánchez explicarà al Congrés, dimecres de la setmana vinent, els acords del Consell Europeu i el canvi de posició sobre l'excolònia espanyola

Publicat el 22 de març de 2022 a les 15:31
Actualitzat el 22 de març de 2022 a les 15:32
El govern espanyol no fa autocrítica sobre el canvi de política sobre el Sàhara ni concreta els suposats compromisos del Marroc després de l'acord en què Madrid avala la posició de Rabat sobte l'excolònia espanyola. La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ha comparegut junt amb la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, i la titular de Ciència i Innovació, Diana Morant. El canvi de posició sobre el Sàhara i la crisi energètica han protagonitzat la roda de premsa posterior al consell de ministres.

Sobre si Moncloa fa algun tipus d'autocrítica sobre el canvi respecte al que ha estat fins ara una posició de país o si es publicaria la carta de Pedro Sánchez al rei Mohamed VI, Rodríguez ha insistit en què el que s'ha fet és "un bon acord". La portaveu ha afegit que Espanya "manté la mateixa posició, que és buscar una solució mútuament acceptada en el marc de l'ONU i que el projecte d'autonomia marroquina és un bon punt de partida". No ha concretat quins compromisos ha fet seus el govern marroquí. Ha dit que el govern espanyol explicarà l'acord en seu parlamentària.   

Isabel Rodríguez ha insistit en la necessitat de "mirar cap endavant" quan s'enceta una nova etapa de relacions amb el Marroc, i ha destacat la "discreció" amb què el govern ha treballat en els darrers mesos i que l'acord és "una bona notícia per Espanya", i tindrà impacte en la prosperitat econòmica, l'estabilitat i la integritat territorial. Pedro Sánchez farà una compareixença sobre el tema al Congrés per informar del Consell Europeu i també del tema del Sàhara, probablement dimecres de la setmana vinent, però la primera intervenció de l'executiu serà la del ministre d'Exteriors aquest dimecres.

Pel govern és "molt important" mantenir bones relacions amb el Marroc, ha afirmat la portaveu. Ha negat que això afecti les relacions "amb altres països", definint Algèria com a "soci fiable". Però ha subratllat que el canvi de posició d'Espanya afecta tan sols les relacions "bilaterals" Espanya-Marroc. En relació als compromisos que hagi fet el Marroc, la ministra portaveu no ha donat explicacions i s'ha remès al que explicarà el ministre Albares. La vicepresidenta Ribera ha assenyalat que les relacions amb Algèria, també pel que fa al flux gasístic, continuaran amb normalitat.

El govern espanyol s'ha tornat a remetre al proper Consell Europeu abans d'aprovar, dimarts vinent, el Pla de Resposta als efectes de la guerra d'Ucraïna a Espanya. Sobre si l'executiu té un pla B en cas que les propostes espanyoles sobre el canvi en el sistema de preus de l'energia no s'obrin pas al Consell Europeu, Teresa Ribera ha dit que hi ha al davant dos desafiaments: l'increment de preus i els problemes de subministrament.  

Respecte al conflicte dels transportistes, la vicepresidenta Ribera ha subratllat el compromís de l'executiu per explorar les mesures d'"acompanyament" del sector i que hi ha una mesa de diàleg oberta. Teresa Ribera s'ha referit al "diàleg ampli" que l'executiu manté amb els agents socials, i que avui ha mantingut amb les elèctriques i aquesta tarda farà amb el sector petrolier, davant la crisi energètica. Ribera ha dit que en la trobada amb les elèctriques no s'ha parlat de més impostos a les companyies sinó de com trobar energia més barata.   

Ribera ha presentat dos plans aprovats avui pel consell de ministres: el pla de desenvolupament de la xarxa de transport d'energia elèctrica per valor de 7.000 milions d'euros fins al 2026, i un projecte estratègic per una major digitalització del cicle de l'aigua

[h3]Pendents d'Europa[/h3]
Tant el govern espanyol com els agents socials estan pendents de la reunió del proper Consell Europeu, que se celebrarà el 24 i 25 de març. En aquesta cimera, els caps d'estat i de govern de la UE debatran, entre d'altres aspectes, les línies mestres de la resposta a donar a la crisi energètica. El que es decideixi al Consell Europeu es plasmarà en el Pla de Resposta a l'impacte de la guerra. 

Des de l'executiu ja s'ha avançat el que seran els objectius centrals del pla espanyol, que vol baixar el preu de la llum, l'electricitat i els carburants i atendre els col·lectius més vulnerables. També donarà suport als sectors més afectats per barrar el pas a l'espiral inflacionista i garantir els subministraments. 






[plantillaucraina]