El govern espanyol ha assegurat als socis europeus que el català, l'euskera i el gallec "formen part de la identitat nacional espanyola". En una carta als altres 26 estats membre de la Unió Europea (UE) que ha avançat TV3 i a la qual ha tingut accés l'ACN per fonts diplomàtiques europees, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha insistit que fer oficials aquestes llengües a la UE és "una prioritat" de l'executiu espanyol.

"La diversitat que representen està al centre del patrimoni cultural i lingüístic europeu", ha assegurat. Per això, Albares ha demanat que es torni a abordar aquesta qüestió en la reunió de ministres del Consell d'Afers Generals de dimarts. La carta d'Albares adjunta un memoràndum sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera per intentar superar algunes de les reticències entre les capitals europees. En concret, el text se centra en l'aspecte legal del seu reconeixement com a llengües oficials de la UE. 

[noticiadiari]2/269770[/noticiadiari]
El govern espanyol diu que la seva experiència demostra que és "perfectament viable" tenir legislacions autonòmiques i locals que s'adopten en llengües cooficials "encara que no siguin les llengües pròpies de la Constitució". D'aquesta manera, ha argumentat que no és necessari que el català, l'euskera i el gallec siguin "llengües dels tractats" per ser reconegudes com a oficials a la UE. "Com també passa a l'ONU, l'àrab és una de les llengües oficials de l'Assemblea General i del Consell de Seguretat, però no és una llengua pròpia de la Carta de les Nacions Unides", ha sostingut.

El memoràndum recorda que la UE ha de "respectar la identitat nacional dels estats membre" i que, en el cas de l'Estat, això inclou la diversitat lingüística. "El català, el basc i el gallec són llengües cooficials amb profundes arrels històriques, un gran nombre de parlants i un lloc en la nostra Constitució". En aquest sentit, Albares ha assegurat que les autoritats públiques tenen l'obligació de "protegir els drets lingüístics" de la ciutadania i que això "s'estén a totes les esferes, també a l'europea".

L'executiu espanyol ha considerat que els tractats europeus defensen "el respecte per a la diversitat lingüística i les identitats nacionals" i preveuen que les normes sobre les llengües de les institucions les determini per "unanimitat" el Consell, on seuen els estats membre. En aquest sentit, ha vist com "un exemple de l'augment gradual de llengües oficials" a la UE el reconeixement del gaèlic com a llengua oficial i de treball el 2022, si bé ja era "llengua dels tractats" l'any 1973.

[plantillavirals]