Si parlem de noms, hi ha una tendència més clara a normalitzar-los, sigui perquè hi ha més informació sobre el tema i el procés burocràtic és més senzill o perquè tota la vida el nom ja s'ha dit en català oralment i només apareix castellanitzat al document d'identitat, per exemple. En canvi, pel que fa als cognoms, sempre hi ha molta més reticència, per qüestions més personals, com ara de prestigi, respecte o arrelament.
Herència del passat
La majoria dels cognoms que no compleixen la normativa ortogràfica vigent són una herència del passat i una mostra dels atacs que ha patit al llarg dels anys la llengua catalana. Aquests usos no normatius poden ser fruit, sobretot, de tres factors històrics diferents, segons explica Joan Anton Rabella, doctor en filologia catalana i cap de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en una conversa amb Nació.
Primerament, per la transcripció oral dels cognoms en absència d'unanormativa ortogràfica oficial de la llengua catalana, que no va arribar fins a principis del segle XX. En segon lloc, per la castellanització de noms i cognoms durant el franquisme o per intervencionisme ideològic administratiu. I, finalment, per la falta de formació lingüística i fonètica de les persones que s'encarregaven d'inscriure els nounats.
Un servei a l'alça
L'Institut d'Estudis Catalans, en primera instància, és la institució encarregada d'acreditar la correcció dels cognoms, d'acord amb les normes ortogràfiques, mitjançant una sol·licitud que es pot fer en línia a l'Oficina d'Onomàstica de l'IEC, indica Rabella. Després, una vegada expedit el certificat, el Registre Civil acaba de formalitzar el tràmit; només cal demanar hora i presentar-s'hi presencialment amb el certificat de l'IEC, el carnet d'identitat i el llibre de família.Ara bé, l'Oficina d'Onomàstica no ha estat sempre l'encarregada d'expedir directament aquest certificat, aclareix el cap d'aquest servei. Quan el 1998 es va aprovar el decret, la Direcció General de Política Lingüística tenia les competències per emetre aquest certificat, tot i que sempre a l'empara de l'IEC. El 2006, però, arran d'un canvi d'estructura orgànica de la Secretaria de Política Lingüística, finalment es va atribuir exclusivament la funció d'emetre les certificacions de correcció de noms i cognoms en català a l'IEC.
Així doncs, el primer any de l'entrada en vigor del decret, el 1998, es van emetre uns 90 certificats, segons dades facilitades per l'Oficina d'Onomàstica a Nació. A partir del segon, la tendència va anar a l'alça, però amb el temps es va mantenir entre les 140 i 150 sol·licituds, fins que el 2007 hi va haver un pic i es va arribar a les 510. La xifra rècord, però, es va batre el 2008, amb 909, i de moment no s'ha superat. Els anys següents hi ha una petita davallada i les estadístiques oscil·len entre els 500 i 700 certificats. Tot i això, a partir del 2022 hi torna a haver una pujada, fins al voltant de les 810 peticions. En canvi, aquest 2023, de moment, s'han expedit 770 certificats, pendents de si un mes abans que s'acabi l'any podran superar les 800 sol·licituds i tornar-se a acostar a la tendència de les 900 o arribar a les 1.000.
Consciència lingüística i compromís
Amb tot, corregir la grafia normativament incorrecta del nom i del cognom és un acte de compromís amb la llengua catalana i el país. Ho explica Francesc Sabater Margalef, de Ginestar (Ribera d'Ebre), que va ser una de les primeres persones que es van normalitzar lingüísticament el cognom quan va entrar en vigor el decret del 1998. En el seu cas, es va corregir Sabaté per Sabater, un dels molts cognoms que provenen d'oficis i que en un principi es van registrar sense el sufix -er i amb accent per transcripció oral en absència d'una normativa ortogràfica oficial de la llengua catalana, assenyala el cap de l'Oficina d'Onomàstica.
En Francesc feia temps que es volia adaptar el cognom al català. De fet, als 17 anys ja es va catalanitzar el nom. Per això, quan va néixer la seva filla el 1998, va aprofitar el decret per registrar-la amb el cognom normalitzat i també fer-se el canvi ell, mitjançant el certificat que li va expedir una tècnica lingüística dels Serveis Territorials de Cultura de Tarragona, atès que llavors l'Oficina d'Onomàstica encara no s'encarregava d'emetre l'acreditació. Una vegada fet el canvi, també va engrescar la família i avui dia impulsa més que mai la iniciativa: "El meu únic germà també va fer el tràmit i a la nostra família directa, les meves dues filles i els meus tres nebots, ja tots som Sabater; continuaré fent proselitisme d'aquesta iniciativa a tothom que hi estigui interessat i valori portar-la a terme", conclou.
Un altre dels pioners va ser Josep Maria Llort Porqueres, de Tarragona, que també es va normalitzar el cognom quan va sortir el decret del 1998. Va adaptar Porqueras a Porqueres, un error que sovint es cometia per la neutralització fonètica de la terminació, i que pot variar segons el dialecte, exposa el doctor Rabella. En Josep Maria va sol·licitar el canvi a la Delegació de Cultura de la Generalitat de Tarragona i li van demanar que hi tornés amb tota la documentació que fos possible: "Els vaig informar que a Cornudella del Montsant hi havia un mas amb el nom de Porqueres i que a Siurana hi havia hagut Porqueres, concretament el meu besavi per part de mare, com també els vaig argumentar que hi havia el poble de Porqueres al costat del llac de Banyoles". A diferència d'en Francesc, en Josep Maria és l'únic de la família que es va normalitzar el cognom, ja que la mare, la germana i els tiets no es van animar a fer el canvi.
El cap de l'Oficina d'Onomàstica remarca, per tant, que no tots els cognoms no normatius són fruit de la castellanització durant el franquisme, però sí que poden ser producte d'un intervencionisme administratiu. Podria ser bé el cas de Raül Cid Perpinyà, de Tarragona, que es va corregir el nom, de Raúl a Raül, i el segon cognom, de Perpiñá a Perpinyà, el 2020, de manera que ja va fer la sol·licitud a l'Oficina d'Onomàstica de l'IEC, i no pas a través de Política Lingüística, com en Francesc i en Josep Maria. Arran del canvi, "la meva mare i el meu germà van veure de bon ull la decisió i finalment també es van normalitzar el cognom", afegeix orgullós en Raül, que destaca que és una "qüestió de consciència lingüística i de compromís amb la llengua".
Tots tres testimonis coincideixen que des de ben joves tenien clar que volien normalitzar els seus cognoms i que, una vegada van decidir a fer el procés, el tràmit va ser ràpid i senzill. A més a més, asseguren que no han tingut mai cap mena de problema després de fer el canvi, al contrari. Per això, animen a fer la passa i conclouen que el resultat és satisfactori, sobretot pel rerefons de la iniciativa: un acte de compromís amb la llengua catalana.