Les entitats promotores de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) contra els desnonaments han sortit de la cimera per defensar la Llei d'emergència social que s'ha fet aquest dimarts al Palau de la Generalitat amb un regust agredolç. D'una banda, han lamentat que la reunió acabi sense mesures per posar en pràctica i evitar així el "pic de desnonaments" que hi pot haver amb la suspensió de la llei per part del Tribunal Constitucional. Així ho ha assegurat el portaveu de la Plataforma d'Afectats per l'Habitatge (PAH), Carlos Macías. No obstant això, ha admès que hi ha una part en què estan "satisfetes", ja que en la part legal, a l'hora de donar cobertura a les institucions, es comparteix el full de ruta. 

"S'havien generat massa expectatives i no sortim d'aquí amb un llistat d'accions a emprendre per part d'ajuntaments i Generalitat", ha lamentat Macías, que ha comparegut al costat de representants d'altres entitats promotores de la ILP, com són l'Observatori DESC i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, tot advertint del que pot passar si no s'actua ara que la llei està suspesa. "Necessitem accions concretes i no grans cimeres", ha reblat. 

De totes maneres, tal com ha assenyalat anteriorment el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, les entitats treballaran conjuntament amb el Departament de Governació per estudiar quines mesures es poden posar en pràctica amb els municipis. Un extrem que, sense citar la conselleria, ha confirmat Macías: "Haurem de tenir una trobada amb els municipis per planificar accions concretes". La manca de concreció, com es pot veure en la insistència del portaveu de la PAH, és la nota negativa, al seu entendre, de la reunió. 

Contundència amb el PP

Amb qui ha estat més contundent el portaveu de la PAH és amb el Partit Popular. No només perquè és el partit que governa a Espanya i, per tant, que ha recorregut la llei catalana contra els desnonaments, sinó també per l'actitud que té a Catalunya. I és que, mentre el Govern ha acceptat els plans que li han plantejat, i hi havia un "consens" per part de la majoria de grups parlamentaris a l'hora d'enfocar el problema, el coordinador general del PP català, Xavier García Albiol, ha anat a la cimera a "jugar a la picabaralla". "El PP ha demostrat que quan parlem de drets humans o de drets a l'habitatge, no està per la labor", ha sentenciat Macías. 

Per la seva banda, el president de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social, Oriol Illa, ha adoptat una posició intermèdia entre les entitats promotores i el Govern. I és que, malgrat constatar que la "situació de risc torna a existir", ha posat l'accent, tal com ha fet el president Puigdemont, en el fet de blindar legalment les institucions i evitar escletxes que puguin aprofitar les entitats bancàries i també les empreses de subministració elèctrica en l'apartat de la lluita contra la pobresa energètica. 

"Qui vulgui desnonar ho podrà fer legalment, per això hem d'aconseguir que més enllà de les solucions concretes hi hagi un marc legal que ho impedeixi", ha destacat Oriol Illa. I, en l'apartat habitacional, ha lamentat que el parc públic català només estigui integrat per 30.000 habitatges. En resum, a banda de treballar en el camp legal, el president de la taula ha apostat per treballar "des de la imaginació". Això, mentre continuï havent-hi un govern a l'estat espanyol que recorri lleis com la que el Tribunal Constitucional ha suspès.