Vuit mesos després el Ministeri per a la Transició Ecològica admet l'aturada. La paràlisi política derivada d'estar amb un govern en funcions afecta el desenvolupament de l'energia eòlica marina i les fonts consultades admeten que no hi ha data per desencallar-ho. Des del sector, per la seva banda, es lamenta la situació i s'assenyala que el retard dels tràmits dificultarà l'accés a una cadena de subministrament cada vegada més limitada.
Pendents d'un nou marc regulador
L'aprovació dels POEM va dibuixar finalment les zones del litoral estatal on es podria instal·lar projectes d'eòlica marina. Es tracta d'un total de 19 polígons que sumen uns 5.000 quilòmetres quadrats, més del 50% repartits entre el nord de Galícia i Astúries.Als Països Catalans només es va aprovar la possible implantació del golf de Roses així com dues zones a l'est de Menorca. El polígon de la Costa Brava, denominat tècnicament LEBA-1, té una superfície màxima de 250 quilòmetres quadrats i està situat a un mínim de 12 quilòmetres de la costa.
La ministra Teresa Ribera ja va advertir en una entrevista a Nació que el procés de convocatòria d'un procés públic “no seria ràpid ni automàtic”. Tanmateix, malgrat que algunes previsions oficials apuntaven a tenir-ho a punt abans de l'estiu, fonts del sector consideraven que no arribaria fins a la segona meitat de l'any.
[noticia]263235[/noticia]
La realitat està sent molt pitjor, a causa de la convocatòria d'eleccions anticipades i el bloqueig polític posterior. De fet, abans de convocar els concursos cal fer un pas previ: aprovar un nou marc regulador en forma de reial decret.
Fonts del ministeri expliquen que l'anterior -del 2007- va quedar totalment desfasat pels canvis tecnològics i legals i ara fa dos anys va decaure amb una moratòria. Si la investidura tirés endavant, una vegada es presentés aquesta nova regulació caldria entre tres i cinc mesos per tramitar-la. “No podem donar un termini ni per un pas ni per l'altre”, admeten fonts del ministeri consultades per Nació.
La Costa Brava podria no formar part dels primers concursos
Una vegada el consell de ministres aprovi el nou marc regulador, serà el moment de presentar els concursos públics on les empreses podran presentar oficialment les seves propostes de parcs eòlics. Des del ministeri s'apunta la possibilitat que aquestes subhastes no es facin tots de cop, sinó en diverses fases.També ho veu molt possible Jaume Morron, exgerent d'EolicCat, la patronal del sector. “El govern de Canàries reclama dia sí, dia també, activar la subhasta a les seves zones, perquè estan fent una aposta molt forta per les renovables”, explica en declaracions a Nació. En aquest sentit, dona versemblança a la possibilitat que la Costa Brava quedés fora dels primers concursos.
A la zona del golf de Roses inclosa en els POEM s'hi han mostrat interessats fins a sis grups d'empreses, la majoria amb proposta d'uns 35 aerogeneradors i una potència total de 500 MW. La de Sener i Blue Float Energy, denominada Parc Tramuntana, sempre s'ha presentat com la més madura. Els seus impulsors lamenten la paràlisi del procés: “Reclamem al govern espanyol que sigui una qüestió prioritària”, expliquen en declaracions a aquest mitjà.
[blockquote]Veure aerogeneradors en funcionament el 2030 a la Costa Brava cada vegada sembla més complicat[/blockquote]
Fa uns mesos marcaven el 2030 com un termini raonable per veure aerogeneradors en funcionament a la Costa Brava, un calendari que cada vegada sembla més complicat. “Soc pessimista. Seria possible, però caldria accelerar molt”, assenyala Jaume Morron. Des del ministeri, per la seva banda, estimen un termini entre 42 i 60 mesos entre resoldre una subhasta i instal·lar els primers molins. És a dir, per arribar-hi caldria que s'adjudiqués la proposta guanyadora, a tot tardar, a inicis del 2026.
“La paràlisi actual és molt greu perquè és una tecnologia en expansió a tot el món amb una cadena de subministrament limitada”, explica l'exgerent d'EolicCat. En aquest sentit, considera que en un moment que nous països com Noruega o Portugal han fet una aposta molt important per l'eòlica marina qui es posi a la cua “patirà un embús important”. “Ens podem trobar que una vegada superats els retards normatius tinguem els logístics i materials”, adverteix.
Acció Climàtica continua apostant pel projecte experimental
Mentre el bloqueig política fa cada vegada més difícil complir amb l'objectiu de tenir instal·lats el 2030 entre 1 i 3 GW al conjunt de l'Estat -de fet, només a Catalunya la Prospectiva energètica marca la xifra de 1.000 MW-, avança el projecte per instal·lar un parc eòlic experimental al golf de Roses.Fonts del Departament d'Acció Climàtica expliquen a Nació que es continua la tramitació per tal d'aconseguir l'autorització administrativa prèvia per part del ministeri. De fet, a diferència dels projectes comercials, aquestes iniciatives no estan subjectes a cap moratòria. N'hi ha un de 5 MW en servei a Gran Canària des de març de 2019 mentre que el setembre d'enguany es va connectar un aerogenerador flotant de 2 MW a la zona d'assajos BiMEP al País Basc.
[blockquote]El projecte català de parc eòlic marí experimental continua tramitant-se i hauria de ser realitat el 2025 o el 2026[/blockquote]
El projecte experimental català, batejat com a Plemcat, va accedir a un ajut europeu Renmarinas Demos de 30 milions d'euros. Malgrat que Acció Climàtica manté el 2025 com a data pel projecte, admeten un cert retard en la tramitació i podrien aprofitar la pròrroga d'un any d'aquesta aportació vinculada als Next Generation.
L'objectiu de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) -formalment el promotor del projecte- és provar tecnologies d'energia marina -siguin o no d'eòlica marina- així com avaluar-ne els possibles impactes socials i ambientals.
Per Jaume Morron tindrà sobretot un valor didàctic: “Ajudarà a dissoldre alguns temors, siguin fundats o infundats, que encara avui té l'eòlica marina”. Això sí, lamenta que el 2010 no s'hagués tingut valentia política per tirar endavant el projecte Zerfir a davant de les costes de l'Ametlla de Mar: “Ara mateix Catalunya seria líder en la indústria de l'eòlica marina a la Mediterrània”.
[noticia]252501[/noticia]
Informes científics contradictoris
Vuit mesos després de l'aprovació dels POEM per ordenar l'eòlica marina al conjunt de l'Estat, continua la controvèrsia social i científica sobre el seu desenvolupament.En aquest sentit, fa unes setmanes es va publicar un estudi on alertava que nou de les 47 zones dedicades a la implantació d'eòlica marina a la Mediterrània occidental, entre les quals la de la Costa Brava, se superposen o bé limiten amb àrees protegides Natura 2000. Els investigadors consideren que, com a norma general, no s'hauria de desenvolupar aquesta tècnica tant de les zones protegides com les àrees adjacents, incloses també les proves pilot.
[impacte]
L'estudi, publicat a la revista ICES Journal of Marine Science, va ser contestat pel col·lectiu Renovem-nos, format per científics, activistes i professionals. “La inacció no és una opció”, assegura aquesta plataforma que també denunciava que l'article "es basava en informes escassos, sense evidència científica prou consistent" i que moltes àrees de la Xarxa Natura 2000 “només estan protegides sobre paper”.
Comunicat de @renovemnos.
— @renovemnos (@renovemnos) September 25, 2023
Conclusions:
✅ La fricció entre XN2000 i eòlica marina potencial és mínima
✅ Calen proves pilot en zones POEM com la PLEMCAT per avaluar impactes reals
✅ Cal protecció efectiva de les AMPs
✅ Per precaució evitem els 1,5°C mitigant amb renovables pic.twitter.com/sMNoj13XDX
A més, van fer una crida a utilizar la plataforma experimental impulsada pel Govern i l'IREC al mateix golf de Roses com a banc de proves per avaluar els possibles impactes als ecosistemes marins.
[despiece]
França i Portugal avancen més ràpidament
Mentre l'eòlica marina continua paralitzada a l'estat espanyol, comença a avançar a França i Portugal. A l'estat francès el setembre passat es va inaugurar a Saint Nazaire -a tocar de Nantes- el primer parc eòlic marí amb 80 aerogeneradors i una potència de 480 MW. A més, n'hi ha sis més en construcció que sumaran 2,5 GW més.El primer a la costa mediterrània és el que es construeix a 18 quilòmetres de la costa de Leucata i el Barcarès, a l'extrem septentrional de la Catalunya Nord. El 5 de març d'enguany es va fer l'acte oficial d'inici d'obres d'un projecte considerat pilot, ja que només inclou 3 aerogeneradors i una potència total de 30 MW. “Serà molt positiu per demostrar que molts dels arguments dels contraris a l'eòlica marina no tenen fonament”, apunta Jaume Morron. La planificació francesa al Mediterrani en preveu dos més d'aquesta tipologia i dos de 250 MW (ampliables amb 500 MW més). “Ben aviat tindrem parcs comercials a la Mediterrània”, destaca.
Portugal, per la seva banda, preveu fer la primera subhasta abans d'acabar el 2023 amb un total de 3,5 GW entre el nord i el centre de país. L'objectiu del país lusità és arribar als 10 GW instal·lats el 2030, set més que l'escenari més optimista de la planificació espanyola.
De fet, l'aposta per aquesta font d'energia renovable és cada vegada més general. La cartera de projectes al conjunt del món ha passat de 185 a 244 GW en només un any. Destaquen casos com el Regne Unit, Irlanda, Estats Units, Austràlia, Corea del Sud o les Filipines. També Noruega, que vol tenir instal·lats 40 GW el 2040 i aconseguir que la indústria associada passi a ser un sector estratègic per al país escandinau. “Volem ser una nació eòlica marina”, va solemnitzar fa uns mesos el primer ministre Jonas Gahr Støre.[/despiece]
