Els pisos turístics no tenen relació amb l'augment dels preus del lloguer a Barcelona, segons l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), que agrupa bona part dels 9.606 amb llicència. Segons el president d'Apartur, Enrique Alcántara, "l'impacte dels pisos turístics en els preus del lloguer del 2016 ha estat nul", cosa que justifica perquè s'estan rebaixant el nombre d'aquests habitatges que no tenen llicència: 1.076 en el 2016, any en el qual la ciutat va acabar amb 13.555 pisos turístics, dels quals uns 4.000 sense llicència.

Així es desprèn de l'estudi "L'impacte del lloguer d'habitatges d'ús turístic en el mercat de lloguer residencial de Barcelona" que Apartur ha encarregat a InAtlas, una empresa d'anàlisi de dades, i que s'ha presentat aquest dimarts en una jornada al Cercle d'Economia. Segons Luis Falcón, cofundador d'InAtlas, "els habitatges d'ús turístic no influeixen absolutament en res" en l'augment dels lloguers, perquè "simplement no estàs traient oferta al mercat" immobiliari. Apartur atribueix la disminució d'habitatges il·legals a l'ofensiva municipal per erradicar-los.

Alcántara considera que "en cap cas" la pujada dels preus del lloguer està relacionada amb els apartaments per a turistes, ni els legals ni els il·legals. Vincula els increments amb la recuperació econòmica "molt forta", la reducció de la taxa d'atur i l'augment de la feina, i un "procés de substitució de la població". Mentre augmenten els habitants amb més poder adquisitiu i amb estudis universitaris –procedents d'indrets com la Unió Europea, els Estats Units i el Canadà-, baixa la de col·lectius que solen tenir rendes més baixes, com els llatinoamericans.

En concret, els habitants de nacionalitat espanyola han crescut en 13.158 persones entre el 2014 i el 2016, i la majoria es concentra en els barris barcelonins de major renda. El nombre d'estrangers procedents de la UE, els EUA i el Canadà ha augmentat en el mateix període en 2.371 persones, i és un col·lectiu que ha crescut ininterrompudament des del 2011, amb un acumulat del 18% –10.973 habitants-. La quota de població activa amb estudis universitaris ha passat del 23,93% el 2011 al 29,38% el 2016.

El govern de Colau veu afectació en el lloguer

Després de la presentació de l'estudi, el govern d'Ada Colau ha defensat la tesi contrària, que els pisos turístics contribueixen a pujar els lloguers. La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha advertit que, "quan es pot especular amb un dret bàsic, es poden generar expectatives que influeixen en el preu de lloguer habitual", en referència a la possibilitat de convertir habitatges en pisos turístics, i ha afirmat que l'Ajuntament va suspendre les llicències de pisos per a turistes perquè la substitució de l'ús residencial pel turístic estava causant "l'increment de molts lloguers".
 
A Airbnb hi ha entre 16.000 i 18.000 anuncis de pisos turístics en funció de la setmana, però l'estudi només ha comptat aquells que s'ofereixen sencers i no els que es promocionen per habitacions (l'anomenat home sharing), motiu pel qual només parla de 13.555 immobles. D'aquests, a la plataforma n'hi ha més de 8.000, de manera que concentra el 60% de l'oferta, però juntament amb Homeaway i Booking tenen el 98% dels apartaments que s'ofereixen.

Gonzalo Bernardos nega la bombolla del lloguer

Els 13.555 apartaments turístics suposen l'1,64% del parc d'habitatges de Barcelona, que s'estima en 825.000, segons Falcón. L'economista Gonzalo Bernardos s'ha mostrat crític amb el govern d'Ada Colau i ha negat que un percentatge tan reduït de pisos per a turistes pugui afectar a la resta del mercat immobiliari, i també rebutja que hi hagi una bombolla del lloguer. "Aquell que cregui que això del lloguer és la típica bombolla del 2007, s'equivoca", ha sentenciat, i considera que darrere les pujades hi ha "causes estructurals" que faran que "viure a Barcelona és car".

A la presentació han acudit el director general de Turisme de Barcelona, Jordi William Carnes, i diversos regidors de l'oposició: Sònia Recasens i Jordi Martí (grup Demòcrata) i la líder de Ciutadans, Carina Mejías. La qüestió és si, amb totes aquestes dades, es podria obrir la porta a nous pisos turístics, ara vetats: en el pla d'allotjaments turístics (PEUAT) només es poden traslladar les llicències amb condicions. En opinió d'Alcántara, caldrà donar resposta a la demanda.

Barcelona podria admetre 20.000 pisos turístics

"Si en aquest moment estem aconseguint reduir els pisos turístics il·legals, és el moment de plantejar-se si podem créixer de forma ordenada i en les zones que toquin", ha afirmat, i ha revelat que l'anterior govern municipal de Xavier Trias (CiU) va fer un estudi que calculava entre 20.000 i 21.000 el màxim de pisos turístics que podria admetre la ciutat. Fonts de l'anterior govern han confirmat que es va fer un estudi de càrrega quan va aplicar la moratòria de pisos turístics per veure si en un futur seria possible flexibilitzar el nombre d'apartaments a la ciutat.
 

Nous retrets d'Airbnb a l'Ajuntament

La pluja de retrets entre l'Ajuntament de Barcelona i Airbnb no cessa. El motiu de fons, la guerra que manté oberta el consistori perquè la plataforma no deixa de promocionar pisos turístics il·legals sense llicència. Aquest dimarts ha estat el torn d'Airbnb, que ha fet pública una carta oberta dirigida a l'Ajuntament que firma Sergio Vinay, cap d'Iniciatives per a Polítiques Públiques per Espanya i Portugal. "Deixeu-me ser clar: Airbnb vol ser regulada a Barcelona i tenim tolerància zero enfront dels mals actors", comença Vinay, i assegura que volen prendre "mesures dràstiques" contra els operadors turístics que trenquen les regles. En concret, explica que el seu objectiu és "protegir els barcelonins que comparteixen la seva llar per tenir un complement als seus ingressos i poder mantenir així les seves famílies", és a dir, l'anomenat home sharing. Segons Airbnb, "l'amfitrió típic" de la plataforma va obtenir 5.500 euros per compartir la seva llar 70 nits l'any durant el 2016. Vinay critica que a la capital catalana aquest plantejament "es troba en un carreró sense sortida", i que les normes que s'apliquen a aquestes famílies "van ser escrites abans de la creació d'Airbnb". A més, destaca que sí que ha treballat amb més de 300 governs "en regulacions progressistes que donin suport a famílies com aquestes", i només a Europa manté converses "amb més de 100". Davant "l'absència d'aquesta col·laboració", segons relata Vinay, la plataforma subratlla que ja ha executat el seu anunci de fa uns mesos d'eliminar més de 1.000 anuncis del seu web –va prometre limitar els anuncis de pisos particulars a un per propietari a Ciutat Vella-, i remarca que aquesta quantitat és "gairebé el doble" dels allotjaments turístics il·legals que ja han cessat la seva activitat per l'actuació municipal: el consistori ha dictat 2.189 ordres de cessament per activitat il·legal, de les quals 628 s'han acatat, i ha dictat 127 precintes.