18
de març
de
2021, 20:31
Actualitzat:
19
de març,
13:37h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, les dades de població del 5 de desembre (pont de la Puríssima) i de tots els dissabtes des de Reis, la quantitat de població major i menor i la diferència absoluta i relativa entre les dues. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Aquesta és la primera setmana en què ja no existeix confinament comarcal per a les bombolles de convivència. Una flexibilització que arriba en un moment d'empitjorament de la pandèmia que ha obligat Salut a cridar a la prudència. Malgrat tot, el cert és que les comarques ja no eren compartiments estancs des que, després del Nadal, es va posar fi a les excepcions no essencials o de caràcter laboral: la prohibició de canviar de municipi i, des del 8 de febrer, de comarca no ha impedit que la població de sis d'aquestes hagi variat un 10% o més entre dissabtes.
Aquesta anàlisi s'ha fet a partir de les dades obertes del Ministeri de Transports i no apunta a un increment progressiu de la població a comarques turístiques fruit d'un relaxament en el compliment de les mesures. Al contrari, el pic de població és diferent a cadascuna de les comarques, fet que apuntaria que el turisme que escapa de les excepcions permeses ha estat aleatori i molt probablement el dissabte de menys població de referència també hi hauria població no autòctona i, per tant, l'increment no permès seria major el detectat.
La comparativa s'ha fet entre dissabtes precisament perquè els desplaçaments dels dies laborables complica discernir si un eventual augment o descens de població es deu a motius de treball o d'oci. La comarca que més l'ha variat entre dissabtes, en tot cas, ha estat l'Aran, fins a un 21,4%, i quan en tenia més va ser el dissabte 9 de gener, amb 17.016, mentre que el següent ja només en tenia 14.018, uns 3.000 menys, en el punt mínim fins ara.
Es podria tractar de turistes que van allargar-hi les vacances de Nadal -tot i que haver-se'n esgotat el permís legal- i que després ja no hi van tornar, potser arran de l'ascens de contagis que hi va haver precisament a causa de l'enorme afluència de gent a l'Aran en aquelles dates, segons un estudi de Biocom-SC. El nivell de població del 9 de gener no s'ha recuperat, tot i que fa dos dissabtes es va arribar als 15.291.
Molt a prop, la variació de població al Priorat ha estat de fins al 20,6%, amb un sostre de 5.201 persones el 6 de març i un mínim de 4.312 el 30 de gener. Menor però notable ha estat també la fluctuació a l'Alta Ribagorça, entre els 4.645 del 23 de gener i els 5.296 de dos dissabtes abans. Les altres comarques amb majors variacions -amb dates i quantitats que es poden consultar al mapa inicial- són l'Alt Urgell (12%), el Pallars Sobirà (10,3%), la Cerdanya (10%) i la Garrotxa (9,9%), totes elles de muntanya -excepte el Priorat.
En termes absoluts, però, les comarques assenyalades són unes altres. El Barcelonès és la més poblada i també la que varia més de població, fins a 22.986 persones de diferència entre el dissabte més poblat i el que menys, seguida de lluny pel Baix Camp (6.960), el Maresme (6.189), el Tarragonès (5.390) i el Baix Llobregat (5.153). En següent lloc es troba la ja esmentada Garrotxa (4.692), fins i tot per davant d'altres de molt més poblades com el Vallès Occidental (4.602).
Rècord de desplaçaments
Una altra evidència conforme la mobilitat ha crescut força -especialment en caps de setmana- l'aporten les dades de Facebook Data for Good, les quals comptabilitzen el nombre de desplaçaments efectuats en relació als que es feien abans de la pandèmia, amb valor 100. I el cap de setmana passat va ser el que en va haver més des de mitjans d'octubre, amb tan sols un 24,7% menys que el febrer del 2020 i uns 24 punts més que el del 9 i 10 de gener passats, just després de Reis i amb recent estrenat confinament municipal.
L'ascens s'ha accelerat sobretot des que es va permetre de nou la mobilitat comarcal, el 8 de febrer, tal com es pot observar al gràfic inferior. Des de llavors, els desplaçaments de cap de setmana han tendit a equiparar-se als dels dies laborals, quan la mobilitat per motiu de feina en dificulta la reducció. De dilluns a divendres, però, també hi ha ara més desplaçaments. Aquest dilluns n'hi ha hagut tan sols un 7,6% menys que abans de la pandèmia i la setmana passada, escassament un 11,6% menys, malgrat que la diferència just després de Nadal va arribar a ser del 19%.
El conseller de l'Interior, Miquel Sàmper, ja ha apuntat que dilluns van incrementar-se un 9% els desplaçaments a l'àrea metropolitana, i dimarts i dimecres ho van fer un 5%, mentre que, a la resta del país, l'augment és similar i arribant al 10% en alguns punts. El nombre de viatges, segons ha concretat, ja s'acosta a les dades de setembre -abans de la segona onada- i "només un 5% inferiors a abans de la pandèmia".
Un "creixement sostingut i considerable aquesta setmana" que tem que s'accentuï el cap de setmana, malgrat que el mal temps previst ho podria mitigar. Per això, Sàmper ha subratllat que hi ha una "percepció errònia conforme ja no hi ha confinament comarcal", quan sí que existeix tot i que s'ha afegit com a excepció la mobilitat exclusivament de bombolles de convivència. L'elevat nombre de reserves tant per aquest cap de setmana com per a la Setmana Santa fan preveure que aquesta excepció és vol aprofitar -i qui sap si transgredir, com ja hauria passat amb el confinament comarcal fins ara.
Aquesta és la primera setmana en què ja no existeix confinament comarcal per a les bombolles de convivència. Una flexibilització que arriba en un moment d'empitjorament de la pandèmia que ha obligat Salut a cridar a la prudència. Malgrat tot, el cert és que les comarques ja no eren compartiments estancs des que, després del Nadal, es va posar fi a les excepcions no essencials o de caràcter laboral: la prohibició de canviar de municipi i, des del 8 de febrer, de comarca no ha impedit que la població de sis d'aquestes hagi variat un 10% o més entre dissabtes.
Aquesta anàlisi s'ha fet a partir de les dades obertes del Ministeri de Transports i no apunta a un increment progressiu de la població a comarques turístiques fruit d'un relaxament en el compliment de les mesures. Al contrari, el pic de població és diferent a cadascuna de les comarques, fet que apuntaria que el turisme que escapa de les excepcions permeses ha estat aleatori i molt probablement el dissabte de menys població de referència també hi hauria població no autòctona i, per tant, l'increment no permès seria major el detectat.
La comparativa s'ha fet entre dissabtes precisament perquè els desplaçaments dels dies laborables complica discernir si un eventual augment o descens de població es deu a motius de treball o d'oci. La comarca que més l'ha variat entre dissabtes, en tot cas, ha estat l'Aran, fins a un 21,4%, i quan en tenia més va ser el dissabte 9 de gener, amb 17.016, mentre que el següent ja només en tenia 14.018, uns 3.000 menys, en el punt mínim fins ara.
Es podria tractar de turistes que van allargar-hi les vacances de Nadal -tot i que haver-se'n esgotat el permís legal- i que després ja no hi van tornar, potser arran de l'ascens de contagis que hi va haver precisament a causa de l'enorme afluència de gent a l'Aran en aquelles dates, segons un estudi de Biocom-SC. El nivell de població del 9 de gener no s'ha recuperat, tot i que fa dos dissabtes es va arribar als 15.291.
Molt a prop, la variació de població al Priorat ha estat de fins al 20,6%, amb un sostre de 5.201 persones el 6 de març i un mínim de 4.312 el 30 de gener. Menor però notable ha estat també la fluctuació a l'Alta Ribagorça, entre els 4.645 del 23 de gener i els 5.296 de dos dissabtes abans. Les altres comarques amb majors variacions -amb dates i quantitats que es poden consultar al mapa inicial- són l'Alt Urgell (12%), el Pallars Sobirà (10,3%), la Cerdanya (10%) i la Garrotxa (9,9%), totes elles de muntanya -excepte el Priorat.
En termes absoluts, però, les comarques assenyalades són unes altres. El Barcelonès és la més poblada i també la que varia més de població, fins a 22.986 persones de diferència entre el dissabte més poblat i el que menys, seguida de lluny pel Baix Camp (6.960), el Maresme (6.189), el Tarragonès (5.390) i el Baix Llobregat (5.153). En següent lloc es troba la ja esmentada Garrotxa (4.692), fins i tot per davant d'altres de molt més poblades com el Vallès Occidental (4.602).
Rècord de desplaçaments
Una altra evidència conforme la mobilitat ha crescut força -especialment en caps de setmana- l'aporten les dades de Facebook Data for Good, les quals comptabilitzen el nombre de desplaçaments efectuats en relació als que es feien abans de la pandèmia, amb valor 100. I el cap de setmana passat va ser el que en va haver més des de mitjans d'octubre, amb tan sols un 24,7% menys que el febrer del 2020 i uns 24 punts més que el del 9 i 10 de gener passats, just després de Reis i amb recent estrenat confinament municipal.
L'ascens s'ha accelerat sobretot des que es va permetre de nou la mobilitat comarcal, el 8 de febrer, tal com es pot observar al gràfic inferior. Des de llavors, els desplaçaments de cap de setmana han tendit a equiparar-se als dels dies laborals, quan la mobilitat per motiu de feina en dificulta la reducció. De dilluns a divendres, però, també hi ha ara més desplaçaments. Aquest dilluns n'hi ha hagut tan sols un 7,6% menys que abans de la pandèmia i la setmana passada, escassament un 11,6% menys, malgrat que la diferència just després de Nadal va arribar a ser del 19%.
El conseller de l'Interior, Miquel Sàmper, ja ha apuntat que dilluns van incrementar-se un 9% els desplaçaments a l'àrea metropolitana, i dimarts i dimecres ho van fer un 5%, mentre que, a la resta del país, l'augment és similar i arribant al 10% en alguns punts. El nombre de viatges, segons ha concretat, ja s'acosta a les dades de setembre -abans de la segona onada- i "només un 5% inferiors a abans de la pandèmia".
Un "creixement sostingut i considerable aquesta setmana" que tem que s'accentuï el cap de setmana, malgrat que el mal temps previst ho podria mitigar. Per això, Sàmper ha subratllat que hi ha una "percepció errònia conforme ja no hi ha confinament comarcal", quan sí que existeix tot i que s'ha afegit com a excepció la mobilitat exclusivament de bombolles de convivència. L'elevat nombre de reserves tant per aquest cap de setmana com per a la Setmana Santa fan preveure que aquesta excepció és vol aprofitar -i qui sap si transgredir, com ja hauria passat amb el confinament comarcal fins ara.