A finals dels anys 60, a Saldes, al Berguedà, hi vivien més de 1.000 persones, però amb el temps s'ha anat despoblant i ara n'hi queden menys de 300. S'ha convertit en destí turístic i un 70% de l'habitatge és de segona residència. Això ha obligat veïns com la Núria Salvador, que treballa a l'alberg de la localitat, a marxar a d'altres municipis fora de la vall.

"En un any, m'han dit que no a vuit pisos. Prioritzen llogar-los a segona residència", lamenta. I ara la pandèmia ha agreujat la situació perquè hi ha més gent disposada a pagar preus alts per viure fora de la ciutat. La falta d'oportunitats laborals i d'un habitatge assequible agreugen el despoblament, i els experts alerten que l'única solució és invertir.

El Berguedà fa temps que pateix fugida de talent jove i més del 50% dels pobles tenen menys de 300 habitants. Molts joves marxen a estudiar fora i ja no tornen. La falta d'oportunitats, però també el preu de l'habitatge –encarit per la pressió del turisme i les segones residències- n'expliquen els motius.

Des del territori s'intenta frenar aquesta tendència, i fa temps que demanen ajuts a l'administració. "El Berguedà podria ser per Catalunya el que Extremadura és per a l'Estat: despoblament, índex molt baix d'ocupabilitat i una problemàtica que va molt més enllà. En un poble al Berguedà tot passa en divendres. Per què? Perquè els joves de dilluns a dijous estan fora", lamenta el vicepresident del Consell Comarcal, Abel Garcia.

[noticiadiari]2/220788[/noticiadiari]
Aquests dies, mig centenar d'estudiants d'arquitectura han participat al taller “Desenvolupament rural i noves habitabilitats al Berguedà”. Han visitat municipis que pateixen en primera persona el fenomen del despoblament i també iniciatives que lluiten per evitar-lo. És el cas de Saldes, on l'Ajuntament està rehabilitant nou habitatges per posar-los a lloguer a un preu assequible. Només els llogaran a gent que treballi i visqui al poble. També han visitat noves maneres d'habitar com l'exemple de Vidàlia, una cooperativa que treballa per retornar la vida a l'antiga colònia tèxtil de Cal Vidal, a Puig-reig, on ja s'hi han instal·lat una trentena de persones.

[h3]Deixar inversions paternalistes i ser conscients que cal mantenir viu el territori[/h3]
Els experts alerten que l'única solució és fomentar la inversió. "Fins ara, es considerava normal que la gent del camp busqués una oportunitat a la ciutat, però no havíem sigut tan conscients del problema que suposa que el camp es quedi despoblat. Sempre hi ha hagut un component paternalista en aquestes inversions i cal canviar el xip, ser conscients de com d'important és mantenir les comarques vives i invertir", avisa Ivan Cabrera, director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València.