La proposta de ressuscitar el gasoducte Midcat posa en alerta el Baix Montseny

L'alcalde d'Hostalric desconfia del projecte i els moviments ecologistes s'hi oposen, mentre Aragonès intenta buscar aliats per reimpulsar una estructura que considera estratègica

Publicat el 19 de març de 2022 a les 19:30
El projecte del gasoducte Midcat torna a estar sobre la taula arran de la invasió russa d'Ucraïna, tot i que des de l'any 2019 gairebé tothom el donava per enterrat. L'any 2010, les empreses espanyola Enagás i francesa Teréga el van impulsar per connectar Catalunya i França per portar-hi gas des d'Algèria. La construcció del tram Martorell - Figueres es va aturar a Hostalric, al Baix Montseny, on hi ha un centre transportador. El projecte va morir tant pel seu elevat cost econòmic com pel desinterès de França, centrada en l'energia nuclear. Darrere, hi han quedat les seqüeles d'un Baix Montseny trinxat.

Ara, amb la guerra a Ucraïna i la crisi energètica que ha generat, tant el govern espanyol com el govern de la Generalitat volen ressuscitar el projecte per aconseguir reduir la dependència respecte del gas rus. Foment del Treball també s'hi ha posicionat a favor i ha demanat mesures urgents a les administracions públiques. El projecte Midcat podria servir per situar Espanya, i Catalunya especialment, com en una situació estratègia i en porta d'entrada del gas del nord d'Àfrica a Europa. "No es pot deixar passar l'oportunitat perquè Espanya sigui un hub de distribució de gas a nivell europeu", diuen des de la patronal que lidera Josep Sánchez Llibre.

Però com passa sovint, els interessos econòmics i polítics no sempre casen amb la veu del territori, ans al contrari. A bona part del Baix Montseny encara es noten les ferides profundes per on passen els tubs del gasoducte i a Hostalric no els fa gràcia la possibilitat que es pugui continuar el projecte, per molt que el seu terme municipal no es veuria afectat per les obres que ja es van fer l'any 2011.

L'alcalde d'Hostalric, Nil Papiol, d'ERC, ha explicat a NacióDigital que no considera una bona idea seguir l'obra ja que al seu parer "no compleix amb els objectius de transició energètica i de desenvolupament sostenible que el propi govern de l'Estat s'ha marcat". Per Papiol, tenint present la crisi climàtica que patim, l'obra està fora de lloc i no veu el motiu perquè s'hagi de potenciar, tant per l'impacte ambiental que suposaria com pel model energètic que hi ha al darrera. "Soc partidari de deixar-ho estar". conclou.

Qui no vol deixar-ho estar és el Govern. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha viatjat aquesta setmana a Alemanya i un dels objectius prioritaris ha estat buscar aliats de cara a recuperar aquest projecte, que considera estratègica per Catalunya. Alemanya, molt dependent del gas rus, ha vist en aquestes darreres setmanes els riscos de no diversificar prou les fonts d'energia. El Govern vol reimpulsar aquest projecte per transportar gas natural i, en el futur, hidrogen verd, per avançar també en la transició ecològica.

[h3]Els ecologistes a l'aguait[/h3]
La CUP i els moviments ecologistes desconfien d'aquesta infraestructura. En els anys de construcció del gasoducte, la polèmica va ser constant. El moviment ecologista va portar a terme diverses accions de protesta i també van celebrar l'aturada de les obres, després que França es desvinculés del projecte. Carles Lumeras, president de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM), ha manifestat que tota la informació de l'intent de ressuscitar el projecte la tenen per la premsa. No obstant, estan a l'aguait de com poden desenvolupar-se els esdeveniments. "Si volen continuar l'obra, no dubtarem en tornar a l'acció", ha assegurat en declaracions a aquest diari.
 
[h3]Finançament europeu[/h3]
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat a la Unió Europea (UE) que financi el gasoducte Midcat, per transportar gas d'Espanya a França des de Catalunya. La petició la va fer a la cimera que va reunir els líders europeus a Versalles (França), en la qual es va abordar com independitzar-se energèticament de Rússia. Sánchez va assegurar que era "fonamental" posar les interconnexions "en marxa". "El que no pot ser és que la Península Ibèrica sigui una illa energètica", va dir el president del govern espanyol.

La guerra d'Ucraïna ha tingut moltes derivades. Una d'elles és que ha servit per cohesionar Europa en qüestions que fins ara hi havia discrepàncies, com la política exterior i de seguretat o l'energia. L'actual Comissió Europea, amb Ursula Von der Leyen al capdavant, ja tenia entre els seus objectius avançar en la sobirania energètica però la invasió russa i la crisi de preus dels combustibles ha ajudat a acostar posicions.

Tubs del gasoducte al seu pas pel Baix Montseny. Foto: Jordi Purtí


[plantillaucraina]