La pugna veïnal per evitar el nou museu Thyssen a Barcelona es formalitza

La Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) presenta al·legacions a l'Ajuntament, i l'excap de patrimoni municipal Jordi Rogent qualifica el projecte que es vol a fer l'antic cinema Comèdia com a "una de les animalades més grosses" dels darrers temps

Publicat el 09 de setembre de 2025 a les 14:50

La resistència contra l'aparició d'un nou edifici que aculli la col·lecció d'art de la baronesa Thyssen a Barcelona, a l'antic cinema Comèdia, a la cruïlla entre el passeig de Gràcia i la Gran Via de les Corts Catalanes, ja té forma oficial. Després d'alguns avisos estivals, la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) ha presentat les al·legacions a l'Ajuntament. Ho han explicat en una roda de premsa en què s'ha insistit en un dels riscos existents del nou equipament previst és que es faci enorme, que creixi molt la volumetria, que les façanes quedin irreconeixeibles respecte al que hi havia fins ara. A més, s'ha lamentat que no s'hagi fet fins ara cap procés participatiu.

La fi de l'espai com a sala de cinema va deixar en incògnita quin seria el seu futur ús. Aviat, la proposta de fer-hi un nou museu Thyssen va despuntar, i el govern municipal de Jaume Collboni el va veure amb bons ulls. Això s'acabaria formalitzant amb l'aprovació inicial d'una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) amb el vots favorables del PSC, Junts, PP i Vox. L'oposició de BComú i ERC -que també s'han afegit ara a un manifest ciutadà contrari al projecte- va ser insuficient per parar els peus als impulsors del projecte.

De seguida, algunes simulacions arquitectòniques de fins a on podrien créixer les façanes -tant a la banda del passeig de Gràcia com a la banda de la Gran Via- van inquietar veïns i veus sensibles amb el patrimoni urbà. Això va esverar el debat municipal i va arrossegar una resposta ràpida. En una informació publicada a La Vanguardia, els arquitectes que estan dissenyant l'espai asseguraven que alguns renders que s'havien fet públics eren equívocs, i que la intenció no era explotar al màxim l'alçada de les dues façanes amb el nou edifici.

Així, queda encara pendent d'aclarir-se la forma final del Museu Thyssen, si bé les associacions veïnals adverteixen del risc de trobar-se a última hora una gran estructura que -exhaureixi o no al màxim les seves possibilitats- modifiqui el paisatge de l'Eixample. "Volumetria absolutament monstruosa". Aquest és el terme utilitzat per Anna Menéndez, de la FAVB, com a possible amenaça futura.

Alerta de l'excap de patrimoni de l'Ajuntament

De fet, en la compareixença d'aquest dimarts ha participat l'excap de patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona i arquitecte Jordi Rogent i ha posat en dubte diversos fronts de la proposta museística. Ha censurat que es plantegi ubicar-hi "botigues de luxe", a més dels espais d'art, i ha apuntat de manera crítica cap a la iniciativa: "Cal plantar cara a una de les animalades més grosses que es volen fer a la ciutat en els darrers temps".

La finca de l'antic Palau Marcet té alguns elements que s'han de preservar de manera obligatòria, ja que està catalogada com a Bè Cultural d'Interès Local. Ara bé, el marge a la resta de l'espai és ampli -com també ho va ser la conversió en cinema- i aquí és on la partida es complica.

De moment, els veïns amenacen de portar-ho als jutjats si el consistori no revisa el projecte. Entre les al·legacions que han presentat s'inclou la manca d'un pla de mobilitat, ja que els impulsors del projecte esperen captar un milió de visitants, segons la FAVB. Això xoca amb un moment en què el passeig de Gràcia concentra turistes per totes bandes i l'Ajuntament de Barcelona fa temps que defensa que cal contenir la massificació. 

També es lamenta, en els textos presentats davant l'administració, que s'hagi fet una modificació urbanística sense cap iniciativa de participació ciutadana ni cap consulta al veïnat. Alhora, es critica la manca d'un pla consultable en què constin tots els usos previstos al nou espai. Mentrestant, els impulsors parlen de comerç i restauració com a part del projecte, a més de la zona d'exposició artística i un auditori per a 400 persones.

De fons, els veïns insisteixen en què un privat poderós s'està enduent totes les facilitats i que això afavoreix una "operació especulativa". Ara, al govern municipal li tocarà respondre les protestes formals de les associacions veïnals per saber quin és el recorregut d'aquest nou embolic urbanístic. Després, el que és segur és que hi haurà nous capítols.