La querella de Manos Limpias contra el Barça atribueix a l'himne espanyol una categoria de símbol que no té

La Marxa Reial estava a nom d’un militar i el Ministeri espanyol de Cultura va adquirir-ne els drets el 1997 | El sindicat ultra defineix els “xiulets” com a “mitjà material per atemptar contra la unitat del país” | Exigeix que sigui cridat com a testimoni el president de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar

Publicat el 27 d’octubre de 2015 a les 16:38
Actualitzat el 27 d’octubre de 2015 a les 16:43
El jutjat número 2 de Barcelona va acceptar a tràmit la setmana passada la querella criminal presentada pel sindicat ultra i espanyolista Manos Limpias contra el FC Barcelona, l’Atlètic de Bilbao i les dotze entitats signants del Manifest per la xiulada a l’himne espanyol i al rei Felip de Borbó. Els fets es van produir durant la final de la Copa del Rei el 30 de maig passat. El manifest estava signat, entre d’altres, per Sobirania i Progrés, el CADCI, la Societat Catalana de Lliure Opinió i la Plataforma pel Dret a Decidir. En el text, Manos Limpias qualifica l’himne nacional espanyol com un símbol. El problema és que no té aquesta categoria jurídica.  

El text de la querella, al qual ha tingut accés NacióDigital, es refereix a les xiulades com a “ofensas fetichistas realizadas contra uno de los símbolos propios del país, como es el himno nacional”. Considera que l’acte de xiular l’himne atempta contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, i és un ultratge a Espanya.
 
Pau Miserachs, advocat d’una de les entitats querellades, la Societat Catalana de Lliure Opinió, explica a NacióDigital que ja està preparant l’escrit de defensa per quan la seva associació sigui citada a declarar. Segons ell, “l’’himne espanyol és simplement una obra musical. Per esdevenir símbol, com sí que ho és la bandera de l’Estat, ha de proclamar-se a la Constitució, o en una llei orgànica, cosa que no es produeix”. L’himne és una adaptació de l’antiga Marxa de Granaders, convertida després en Marxa Reial. Pau Miserachs és un especialista en drets de propietat intel·lectual i ens aclareix que l’autor del darrer arranjament fou el coronel Francisco Grau, qui va registrar la peça al seu nom, de manera que cobrava uns drets cada cop que sonava la marxa. La cosa va ser tan ridícula que finalment el Ministeri espanyol de Cultura va adquirir els drets, l’any 1997.  

Els xiulets serveix per "atemptar contra la unitat" d'Espanya

El text de la querella de Manos Limpias presenta altres “perles”, com quan defineix estranyament els xiulets com a “medio material con el que atentar contra la unidad del país”. En la querella, el sindicat espanyolista arriba a acusar les autoritats esportives, en general, i la delegació del govern espanyol de no fer res per evitar la xiulada. També demanen que se citi a declarar el president de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar. Es veu que aquest dirigent esportiu també va ser un “col·laborador necessari”.

La querella de Manos Limpias, per via penal, s'afegeix a les sancions per via administrativa interposades contra els dos clubs, la Federació espanyola i les entitats promotores de la xiulada.