La Sagrera i Glòries, dues lloses que Colau arrossegarà fins a les eleccions

Els dos projectes no es preveuen culminar abans del 2020 i tenen en comú que estan sota investigació per presumptes irregularitats | La tímida represa dels treballs a la Sagrera arriben just quan a Glòries s'han aturat les obres als túnels per licitar-les de nou

Publicat el 20 de juny de 2017 a les 16:15
A Barcelona hi ha dos projectes que semblen maleïts. Les dues intervencions urbanístiques més grans, la Sagrera i Glòries, no s'acabaran abans del 2020, i seran dues lloses que acompanyaran l'alcaldessa, Ada Colau, fins a les eleccions municipals del 2019 com a mínim. A la Sagrera, la tímida represa dels treballs de l'àmbit iniciada aquest dimarts no evita que encara quedi per garantir el més important, reactivar l'estació. I, just quan es mou alguna cosa en l'actuació ferroviària, s'han paralitzat els túnels viaris de Glòries. A més dels retards, els dos projectes tenen en comú que estan sota investigació per presumptes irregularitats.

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha acudit a Barcelona aquest dimarts per anunciar sobre el terreny la reactivació dels treballs a la Sagrera amb les obres del col·lector de Prim. Just a principis d'abril s'havia compromès amb l'alcaldessa, Ada Colau, al fet que abans de l'estiu hi tornaria a haver màquines treballant, i es va apostar un cafè amb ella, ha recordat. De la Serna ha complert el compromís un dia abans d'iniciar-se l'estació més calorosa de l'any, ha recordat el titular de Foment, i això té premi. "El ministre s'ha guanyat un cafè", ha reconegut la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz.

La primera pedra de l'estació es va posar el 21 de juny del 2010, tot i que a l'àmbit ja s'hi treballava des del 2008. Cal remuntar-se al 2014 per trobar les primeres sospites d'irregularitats que han fet encallar el projecte. La Guàrdia Civil va realitzar les primeres detencions per la presumpta malversació de fons, i en què es van implicar membres d'Adif i de la constructora Corsán Corviam, ara integrada a Isolux Corsán. La Fiscalia Anticorrupció sospitava que s'hauria comès un frau de 6 milions d'euros, però un informe del Tribunal de Comptes fet públic aquest març ja revela pagaments indeguts de 133 milions.

[blockquote]"La primera pedra de l'estació es va posar el 21 de juny del 2010, però les obres de la Sagrera han avançat amb una lentitud que exaspera l'Ajuntament[/blockquote]
Foment va optar per aturar les obres, i ara ja feia dos anys llargs que a la Sagrera no s'hi movia res. En l'informe del Tribunal de Comptes s'exposava que s'havien detectat preus inflats de fins al 18%, pagaments d'obres no realitzades, terminis incomplerts sense justificació fins a terminis que arriben a l'any i contractes menors adjudicats a dit. El ministeri segueix analitzant com continuar el projecte, però descarta per ara haver de rescindir els contractes d'obres per tornar-los a adjudicar, excepte en una de les actuacions, l'estació de Sant Andreu Comtal.

Reactivació de poc més de l'1% del projecte

Els treballs s'han reactivat, però és com si només s'hagués fet un pas minúsucul. El col·lector de Prim representa uns 10,5 milions d'euros dels 841 milions d'inversió que suposarà el projecte de la Sagrera, és a dir, poc més de l'1% del cost de l'estació, el cobriment de les vies i l'estació de Sant Andreu Comtal. De la Serna espera reactivar les obres dels accessos i l'estructura de la Sagrera a finals de setembre, un cop s'hagi pactat un modificat del projecte amb les mateixes constructores que estan en el punt de mira, després que es tinguin els resultats de les auditories que analitzen els sobrecostos.

En el cas de Sant Andreu Comtal, encara que s'hagi de fer un contracte nou, el 70% del projecte ja està executat, de manera que el ministre estima que els treballs es reactivararan el 2018 i s'acabaran el 2019, abans i tot que la Sagrera. De la Serna s'ha atrevit a posar data per a la finalització de tot el projecte: el tercer trimestre del 2020. Les últimes previsions d'abans de destapar-se el presumpte cas de corrupció situaven la finalització de les obres de la Sagrera el 2019 i el seu lliurament el 2020. L'endarreriment, doncs, podria ser d'un any.
 

Íñigo de la Serna i Janet Sanz a la reactivació de les obres de l'àmbit de la Sagrera. Foto: ACN


El tercer trimestre del 2020 "podrien arribar a estar finalitzades les actuacions", segons el titular de Foment, però caldrà veure si això inclou tenir la infraestructura en funcionament. De la Serna no ho ha aclarit. La tinent d'alcalde Janet Sanz mostra cautela: "No vull confiar que en el 2020 estigui tot acabat. Hem tingut massa sorpreses". Per ara, la imatge de la represa és poc alentidora: dues excavadores aixecant la vorera al costat de naus industrials, una d'elles reconvertida en un assentament, on és molt probable que patiran els treballs. Fins a finals de juliol no actuarà la maquinària pesant i, abans, caldrà fer prospeccions arqueològiques.

Túnels de Glòries paralitzats fins al 2018

Mentre a la Sagrera s'hi veuen els primers moviments, de Glòries n'han marxat totes les màquines. Des de la setmana passada les obres dels túnels viaris estan aturades i segellades per decisió de l'Ajuntament a l'espera de tornar a treure el projecte a concurs. El consistori calcula que la reactivació es podria fer el gener de l'any que ve, quan preveu que haurà pogut adjudicar un nou contracte que permeti reprendre'ls. Els túnels acumulen així més retards i no s'acabaran tampoc fins com a mínim a principis del 2020.

Els treballs anaven a càrrec de la unió temporal d'empreses (UTE) Túnel Glòries, formada per Romero Gamero, Benito Arnó e Hijos, Copisa Constructora Pirenaica i Comsa. El consistori va optar per rescindir el contracte després que una auditoria externa confirmés els retards i sobrecostos. La rescissió no tenia l'aval de bona part de l'oposició, però el govern d'Ada Colau va decidir tirar-la endavant igualment. Amb ella també pretén "fer net", segons va remarcar la mateixa alcaldessa. L'adjudicació del contracte està sent investigat en el marc del cas 3% de presumpte finançament irregular de CDC.

[blockquote]L'aturada dels treballs dels túnels de Glòries suposa una despesa extraordinària d'1,7 milions d'euros[/blockquote]
Ara per ara s'ha executat el 60% dels treballs: 43,8 milions d'euros dels 60 milions pels quals es van adjudicar les obres. Amb la rescissió, el govern calcula que les obres de la primera fase dels túnels podrien arribar a costar 83 milions, cosa que suposaria un 40% més del previst. No obstant això, l'increment és molt menor si es té en compte que els treballs es van licitar per 80 milions, i van acabar adjudicats per 20 menys, de manera que el cost final es pot acostar molt a l'import previst en un principi.

La paràlisi dels treballs suposa directament una despesa extra d'1,7 milions d'euros: 950.000 euros de feines de reinici, com el bombeig del freàtic; 552.000 d'obres no incloses en la licitació i 23.000 euros mensuals de manteniment i vigilància fins al gener (prop de 200.000 euros en total per aquest últim concepte). La UTE ha declinat aclarir quin ha estat el destí dels treballadors, però molts han quedat a l'atur. Els veïns, per la seva banda, esperen que es faci un nou projecte "que està bé i sense 3%", i que inclogui el segon túnel.
 

Les obres de Glòries, paralitzades aquest dimarts. Foto: Adrià Costa