La condemna a cinc anys de presó a l'activista independentista Marcel Vivet per desordres públics i atemptat contra l'autoritat ha causat malestar en la CUP, soci de govern d'ERC i Junts. El motiu és que, com en altres causes obertes que afecten membres del moviment independentista, la Generalitat ha exercit com a acusació particular.

El judici al badaloní Vivet, militant de Poble Lliure, un dels partits integrats a la CUP, ja va marcar les negociacions per formar govern, i en aquell moment va ser una de les exigències de la formació anticapitalista per entrar a formar part de l'executiu. La candidatura encapçalada per Dolors Sabater va defensar que la Generalitat es retirés de totes les causes contra manifestants i també va incloure aquesta reivindicació en l'acord amb ERC.

Ara, amb la condemna de l'activista, el partit que dona suport al Govern ha elevat el to. Sabater ha demanat la convocatòria d'una junta de portaveus extraordinària per considerar que Vivet ha estat "injustament condemnat per defensar els drets del poble català". 

[noticia]221405[/noticia]
El cas de Vivet evidencia una de les qüestions que pot crear tensió entre la CUP i el Govern: l'actuació penal de la Generalitat i les peticions de presó contra manifestants encausats per agressions a policies o per desordres en mobilitzacions. Els anticapitalistes van acordar amb ERC que "la personació de la Generalitat es limitarà als casos de lesions acreditades" a agents "i se centrarà en el rescabalament de la responsabilitat civil en casos de lesions no lleus".

Joan Ignasi Elena, el primer conseller d'Interior d'ERC, ha mantingut el silenci, si bé va defensar al Parlament que la CUP "no ha imposat cap model de seguretat" al Govern. L'aparent contradicció que un govern independentista actuï com a part activa en els processos contra activistes independentistes ha perseguit els predecessors d'Elena. 

L'habitual és que la Generalitat exerceixi l'acusació particular en tots els casos amb mossos ferits, però en algunes protestes no només va acusar per lesions sinó que secundava la Fiscalia en la petició de penes per desordres públics.

Al novembre Miquel Sàmper va anunciar que la Generalitat deixaria d'acusar per desordres públics o desobediència en aldarulls, un canvi de postura que va causar malestar en els sindicats del cos policial. Poc després d'aquest anunci va ser condemnat a tres anys i mig de presó un altre activista, Adrián Sas, en una causa que recorda a la de Vivet. Segons Alerta Solidària, prop d'una setantena d'activistes estan immersos en processos similars.

La personació de la Generalitat en causes contra activistes no és l'únic afer que pot crear dissensions entre la CUP i el Govern. Quan es van conèixer els integrants del Consell Executiu ja va crear inquietud el nomenament com a conseller d'Economia de Jaume Giró, per la seva trajectòria vinculada al sector bancari. La presència d'antiavalots dels Mossos en desnonaments també és un afer que crea incomoditat en la formació de Sabater.

[despiece]Centenars de persones protesten a Badalona per la condemna a Vivet
Una manifestació amb centenars de persones ha recorregut Badalona en protesta per la condemna de Vivet, entre crits de "prou repressió" i "Badalona antifeixista". En la mobilització han participat l'activista i polítics com ara la diputada de la CUP Dolors Sabater; el regidor de Junts a Badalona, David Torrents; i Oriol Lladó, el futur vicesecretari d'ERC. [/despiece]