El miratge de les pluges
Els embassaments de les conques internes van arribar al seu mínim anual l'11 de maig. Estaven a un 25,1% de la capacitat total, després d'un abril extremadament sec. Les pluges, que ja havien començat una mica abans, es van mantenir durant setmanes i van ser especialment generoses el juny.[intext1]
"Dos mesos amb pluges no permeten superar més de dos anys i mig de sequera", ha admès aquest dimecres Samuel Reyes, director de l'ACA. Les dades no enganyen: l'1 de juliol les reserves havien pujat fins al 30,3%. Tanmateix, el mes s'ha tancat amb un 27,5%, quasi tres punts menys. De fet, la manca de precipitacions -que podrien tornar a finals de setmana-, la calor i l'elevat consum propi de l'estiu estan provocant un descens de quasi un punt per setmana.
[graficembassaments]
[intext2]
Ara mateix tots els embassaments estan perdent reserves, a excepció de la Llosa del Cavall, al riu Cardener, que està estabilitzat. Menció a part mereix Sau, que aquest 2023 ha viscut una autèntica muntanya russa. Va arribar al seu mínim del segle XXI amb un 6,51% (12 d'abril), però es va recuperar fins al 31,87% (1 de juliol). Ara, de nou, ja ha tornat a caure per sota el 24%.
"Parlem molt de la quantitat, però també és clau vigilar la qualitat", explica Reyes. En aquest sentit, assegura que constantment es juga en el sistema Sau-Susqueda per evitar que l'aigua destinada al consum de les regions de Barcelona i de Girona puguin veure's afectades per la proliferació d'algues o de substàncies com l'amoni.
Primera declaració d'emergència
L'actual pla de sequera es va aprovar el gener de 2020 i ha servit per guiar l'actual crisi, que ja fa més de dos anys i mig que s'allarga. Aquest dimecres, s'ha anunciat que per primera vegada dues regions del país -l'aqüífer Muga-Fluvià a l'Alt Empordà i l'embassament de Riudecanyes al Baix Camp- entraran en emergència.[intext3]
Aquest escenari és el pitjor del pla de sequera en una escala de cinc. Sectorialment inclou les restriccions màximes:
Supressió del reg agrícola (es podrà autoritzar només el reg de supervivència de conreus llenyosos).
Implantació de modificacions en el procés productius per reduir el consum industrial.
Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (25% en usos assimilables a urbans i supressió total del reg).
Prohibició de l'ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes (públics i privats).
Prohibició total de l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials, piscines d’aigua dolça.
Prohibició de netejar qualsevol vehicle excepte en establiments de neteja específics.
Les administracions locals, a través dels seus plans d’emergència poden establir limitacions/prohibicions addicionals a l’ús de l’aigua en instal·lacions esportives, públiques/privades i en espais lúdics.
Els usuaris no domèstics aplicaran les mesures previstes en els plans d'estalvi.
A més, es limita a una dotació màxima de 200 litres per habitant i dia el consum per a cada municipi. Un llindar que, si la situació empitjora, es podria rebaixar primer a 180 (emergència 2) i 160 (emergència 3).
[impacte]
Es dona la circumstància que en l'anterior gran sequera, del 2006 al 2008, el pla preveia en la situació d'emergència un consum màxim de 230 litres, el que es permet ara en excepcionalitat, escenari que afecta la regió metropolitana de Barcelona i bona part del país.
Un canvi d'escenari, també a Barcelona
Fa poques setmanes el mateix director de l'ACA no descartava poder aixecar l'excepcionalitat si la "tardor era normal". Si fos així, la regió de Barcelona podria passar a l'escenari d'alerta, el tercer d'un total de cinc, fet que permetria alleugerir les restriccions.Ara, després d'un juliol molt sec -a quasi tota la meitat de l'est ha plogut entre el 0 i el 50% respecte a la mitjana-, es torna a parlar de la possibilitat que la zona més poblada del país entri en emergència. Això sí, Samuel Reyes no ho situa abans del novembre o, fins i tot, del desembre.
Precipitació juny 2023 respecte a la mitjana climàtica
"El juliol ha plogut menys de l'habitual, però també és cert que és un mes amb poca pluviometria", ha matisat el màxim responsable de l'administració hidràulica. Això sí, ha manifestat l'esperança que les tronades de tarda, especialment a la capçalera del Ter, puguin alleugerir el descens de les reserves.
Tots els consums excessius fins al juliol quedaran sense sanció
PSC i Junts van aconseguir endarrerir les sancions als ajuntaments en plena precampanya de les municipals. La moratòria d'un mes després de la convocatòria d'ajudes suposa que "l'amnistia" vencerà el 6 d'agost. D'aquesta manera, tots els consums excessius fins al juliol quedaran sense sanció, també els dels municipis de l'Empordà amb una situació crítica que estan per sobre del límit de 230 litres per habitant i dia.[noticia]260644[/noticia]
L'ACA assegura que no tenen gens d'interès a sancionar. Però el seu director admet que la flexibilització acordada pel Parlament els preocupava perquè afavorís un augment dels consums, com ja s'ha detectat al juny en alguns dels municipis que han entrat en emergència. En aquest sentit, Samuel Reyes ha admès que és notori que en algunes zones s'incompleixen les restriccions amb l'ompliment de piscines i, sobretot, en el reg a jardins.
Fins ara, els únics expedients sancionadors han estat per a tres ajuntaments de més de 20.000 habitants per no presentar el pla de sequera -obligatori des del juny de 2020- i a una trentena per no facilitar les dades de consums.
