06
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
19:13h
Les xifres sobre els abusos sexuals a menors d'edat en l'àmbit de l'Església mereixen moviments inèdits i contundents. Almenys aquesta és una de les principals lectures que es desprenen de la intervenció de la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, al Parlament, aquest dilluns. Per la defensora del poble, a més, gran part d'aquests deures corresponen a la institució catòlica. Tant per reparar el que ja se sap com per destapar el que encara no ha estat reconegut. "He sentit dir a moltes víctimes que voldrien parlar amb ells", ha apuntat Giménez-Salinas sobre els autors dels abusos. "No tots estan morts i no tots són octogenaris, n'hi ha més. I si fem cas de les xifres del Defensor del Poble, n'han de sortir molts més", ha remarcat.
Amb aquest darrer comentari feia referència a la recent publicació d'un informe del síndic espanyol que, arran d'una enquesta, feia públic que un 1,13% de la població adulta ha patit abusos sexuals en l'àmbit religiós. En la meitat dels casos, directament per part d'un capellà o religiós. Això va fer aflorar la xifra que, en extrapolar el percentatge al total de la ciutadania espanyola, elevava fins a 440.000 les víctimes d'abusos en l'entorn eclesiàstic. La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) no va trigar a rebutjar aquests càlculs.
Una part del bisbat, a més, puntualitza que la majoria de les violències sexuals a la infància es produeixen a l'interior de la família. I la síndica hi ha volgut respondre. "Em fa mal quan per excusar-se es diu: hi ha més abusos a les famílies", ha expressat Esther Giménez-Salinas a la comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església. "Em fa una especial ràbia això del pecat-confessió-penitència. A mi m'és igual el pecat, m'és igual la confessió i m'és igual la penitència. Les conseqüències en aquest cas en són unes altres", ha dit, després de recordar que els abusos són un delicte.
Completaria l'argument l'adjunta d'infància a la Sindicatura de Greuges, Aida C. Rodríguez, tot reclamant a l'església catòlica l'assumpció de la responsabilitat i el reconeixement de la veritat. "Les institucions que han fet possible la impunitat dels abusos han de reconèixer els fets de manera clara. I això vol dir investigar en profunditat i sense por al que trobin", ha exposat l'experta en justícia restaurativa.
Del treball amb víctimes d'abusos en l'entorn de l'església catòlica, des de la sindicatura s'han transmès preocupacions entre els agreujats que es podrien canalitzar amb atenció psicològica gratuïta i amb compensacions a càrrec dels religiosos i no dels fons públics, com sí que plantejava el Defensor del Poble estatal. "També demanen actes públics de responsabilització institucional, en aquest cas per part de l'Església", ha resumit Aida C. Rodríguez. De la mateixa manera, ha insistit en la urgència de tenir un únic protocol clar per a les víctimes, sense que això signifiqui que el resultat final hagi de seguir la mateixa via. "El procediment ha de ser unificat, i la forma de la reparació pot ser individualitzada", ha clarificat en seu parlamentària. Aquesta compensació pot acabar sent econòmica o simbòlica, ha vingut a recalcar l'experta.
Sigui com sigui, des de la sindicatura s'ha apostat perquè es donin canvis legislatius que acabin amb la prescripció dels delictes, alhora que s'ha fet un equilibri mirant cap a les víctimes. D'una banda, s'ha puntualitzat la comprensió amb el fet que moltes vegades passen dècades fins que es té la confiança suficient per denunciar. D'altra banda, Esther Giménez-Salinas ha demanat "no dipositar" totes les esperances en el fet que els delictes no prescriguin perquè el que s'ha de "buscar" és que "es denunciï a temps".
Amb aquest darrer comentari feia referència a la recent publicació d'un informe del síndic espanyol que, arran d'una enquesta, feia públic que un 1,13% de la població adulta ha patit abusos sexuals en l'àmbit religiós. En la meitat dels casos, directament per part d'un capellà o religiós. Això va fer aflorar la xifra que, en extrapolar el percentatge al total de la ciutadania espanyola, elevava fins a 440.000 les víctimes d'abusos en l'entorn eclesiàstic. La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) no va trigar a rebutjar aquests càlculs.
Una part del bisbat, a més, puntualitza que la majoria de les violències sexuals a la infància es produeixen a l'interior de la família. I la síndica hi ha volgut respondre. "Em fa mal quan per excusar-se es diu: hi ha més abusos a les famílies", ha expressat Esther Giménez-Salinas a la comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església. "Em fa una especial ràbia això del pecat-confessió-penitència. A mi m'és igual el pecat, m'és igual la confessió i m'és igual la penitència. Les conseqüències en aquest cas en són unes altres", ha dit, després de recordar que els abusos són un delicte.
Completaria l'argument l'adjunta d'infància a la Sindicatura de Greuges, Aida C. Rodríguez, tot reclamant a l'església catòlica l'assumpció de la responsabilitat i el reconeixement de la veritat. "Les institucions que han fet possible la impunitat dels abusos han de reconèixer els fets de manera clara. I això vol dir investigar en profunditat i sense por al que trobin", ha exposat l'experta en justícia restaurativa.
Una "única institució" per investigar la pederàstia
Al marge de denunciar que "a Espanya" es va "especialment tard" en matèria de reparació, la síndica ha aprofitat per obrir la porta a vehicular tots els casos d'abusos en l'àmbit eclesiàstic a través d'un sol espai. "Ha arribat el moment de fer una única institució". A Catalunya d'això se'n podria encarregar la mateixa Sindicatura de Greuges, ha plantejat Giménez-Salinas, reconeixent que pensava en veu alta. També ha contemplat que ho pugui assumir un altre organisme o es creï un nou espai específic, si bé ha preferit que no se n'ocupi directament la conselleria de Justícia per evitar alguna "petita contradicció".Del treball amb víctimes d'abusos en l'entorn de l'església catòlica, des de la sindicatura s'han transmès preocupacions entre els agreujats que es podrien canalitzar amb atenció psicològica gratuïta i amb compensacions a càrrec dels religiosos i no dels fons públics, com sí que plantejava el Defensor del Poble estatal. "També demanen actes públics de responsabilització institucional, en aquest cas per part de l'Església", ha resumit Aida C. Rodríguez. De la mateixa manera, ha insistit en la urgència de tenir un únic protocol clar per a les víctimes, sense que això signifiqui que el resultat final hagi de seguir la mateixa via. "El procediment ha de ser unificat, i la forma de la reparació pot ser individualitzada", ha clarificat en seu parlamentària. Aquesta compensació pot acabar sent econòmica o simbòlica, ha vingut a recalcar l'experta.
Sigui com sigui, des de la sindicatura s'ha apostat perquè es donin canvis legislatius que acabin amb la prescripció dels delictes, alhora que s'ha fet un equilibri mirant cap a les víctimes. D'una banda, s'ha puntualitzat la comprensió amb el fet que moltes vegades passen dècades fins que es té la confiança suficient per denunciar. D'altra banda, Esther Giménez-Salinas ha demanat "no dipositar" totes les esperances en el fet que els delictes no prescriguin perquè el que s'ha de "buscar" és que "es denunciï a temps".