Els docents balears, en peu de guerra contra el decret de Tractament Integral de Llengües (TIL) Foto: STEILa implantació del decret de Tractament Integral de Llengües (TIL), per part del president del Govern Balear, José Ramon Bauzá, ha unit la societat civil balear en una mobilització popular sense precedents en defensa de la llengua catalana. El nou intent del govern del Partit Popular de soscavar la immersió lingüística en català -ja va fracassar en la implantació de la lliure elecció de llengua per part dels pares, quan més del 80% van triar el català com a llengua vehicular- es justifica en la implantació d'un sistema trilingüe, però de moment només ha aconseguit una reacció dels docents en forma de vaga indefinida que ja ha complert dues setmanes i que tindrà el seu punt d'inflexió aquest diumenge, amb la convocatòria d'una gran manifestació contra la política lingüística del president Bauzá, que a la pràctica afavoreix el castellà acabant amb la immersió lingüística i que no ha estat pactada amb la comunitat escolar.
En realitat, no es tracta d'una manifestació sinó de quatre, ja que a més de Palma hi ha convocades mobilitzacions a Eivissa, Sant Francesc de Formentera i Maó, totes quatre a les sis de la tarda, però la de la capital mallorquina serà amb tota seguretat la que aglutinarà més gent, fins al punt que les previsions -si el temps ho permet i el PP no amolla-, és que es tracti d'una manifestació multitudinària, ja que el precedent, la marxa del 25 de març del 2012, també en defensa de la llengua i contra la política lingüística del govern del PP va aplegar unes 50.000 persones i en aquesta ocasió ja hi ha elements que preveuen que es pot superar la xifra, com el fet que "no queden autocars disponibles a tot Mallorca" i que ja s'ha demanat "un reforç del servei ferroviari", segons apunta Maria Antònia Font, portaveu del Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears (STEI), una de les entitats convocants de la vaga indefinida i les mobilitzacions de diumenge.
Del mateix parer és Tomeu Martí, coordinador d'Obra Cultural Balear (OCB), que considera que la mobilització “pot tenir dimensions històriques”, perquè a les Illes “mai s'havia vist una mobilització popular tant massiva que demostra que a les Balears hi ha una gran majoria a favor de la llengua catalana”. Martí, que apunta que la vaga indefinida dels docents “és un fet gairebé únic al món que demostra l'agressió del govern popular i el compromís del professorat”, considera que, “tot i les connexions” amb el Principat, les mobilitzacions a les Balears “tenen un sentit diferent a les de Catalunya”, ja que se centren principalment en “el compromís amb la llengua la cultura i el país”. “Nosaltres -apunta Martí- estem en una fase anterior, en l'etapa de fer país i desvetllar consciències”.
Sensacions similars té Biel Barceló, portaveu del Grup Parlamentari PSM-IV-ExM i Més per Menorca, que no amaga que la previsió és que sigui “una manifestació històrica”, ja que hi està implicada “la comunitat educativa i tota la societat”. Barceló assegura que el PP “no és conscient de la volada d'aquest moviment” i afirma que “l'opinió pública ha guanyat la batalla de la mobilització social”.
En tot cas, les mobilitzacions exigiran el compliment de les demandes de la comunitat docent, centrades en la readmissió dels directors de centre expulsats per no acatar el decret i “la retirada del TIL perquè no s'implanti aquest curs, ja que no s'ha negociat el calendari d'implantació”, segons conclou Maria Antònia Font.
