El govern basc ha hagut de sortir a desautoritzar el bisbe de Donosti, José Ignacio Munilla, qui en unes declaracions ha dit que el resultat de les eleccions del 20-D delaten “una societat malalta”. El prelat, que tot seguit ha afegit que el nou Congrés espanyol també és una “oportunitat” perquè els partits prioritzin el bé comú per damunt dels seus propis interessos, però s’ha mostrat indignat pel fet que la major part de partits estan, segons el bisbe, sotmesos “a la ideologia de gènere i a altres ideologies liberals”.

Les paraules del bisbe han provocat la resposta del govern basc, en boca del seu portaveu, Josu Erkoreka, qui ha recordat al prelat que “unes eleccions són sempre l’expressió de la voluntat popular” i que no es poden fer desqualificacions morals generals d’un mandat electoral”.    

José Ignacio Munilla és un donostiarra, que parla basc, però gens proper al nacionalisme. Més aviat el contrari. Va ser designat bisbe de Donosti el 2009, en substitució de Juan María Uriarte, representant del catolicisme compromès amb el País Basc. Molt conservador, Munilla va ser nomenat gràcies als bons oficis del cardenal Antonio María Rouco, avui arquebisbe emèrit (jubilat) de Madrid i gran capità de l’Església espanyola fins fa ben poc, avui en hores baixes. L’arribada de Munilla a l’episcopat basc va ser part d’una estratègia per desnacionalitzar i alhora dretanitzar l’Església basca.

Al bisbe de Donosti, bon dialèctic, li agrada provocar i llançar missatges ideològics. Fa pocs dies, davant la cimera del clima a París, no va dubtar a exclamar que “ecologia i avortament no són compatibles” i que “jo no aplaudeixo la cimera si no protegeix la vida humana incipient”.