La Comissió Europea posarà sobre la taula aquest 8 de març una nova directiva per a combatre la violència contra les dones. El mes de novembre, l'eurocomissària d'Igualtat, Helena Dalli, va avançar que la normativa establirà pautes per a la "prevenció, la protecció i l'accés a la justícia" de les víctimes, així com la criminalització de formes específiques de violència masclista. L'enfocament de la directiva serà "interseccional" i estarà centrada en la víctima. Dalli assegura que anirà "més enllà" del Conveni d'Istanbul.

La proposta va ser anunciada per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el passat mes de juny. L'anunci va arribar com a resposta a la no ratificació del Conveni d'Istanbul per part d'Hongria, Letònia, Lituània, Eslovàquia, la República Txeca i Bulgària. Davant la negativa d'aquests sis estats i el bloqueig del Consell Europeu a l'adhesió de la Unió Europea al Conveni, la presidenta de la Comissió Europea va advertir que l'executiu proposaria "alternatives" en forma d'una nova regulació per combatre la violència contra les dones, també a través d'internet.

El setembre de 2021, el Parlament va adoptar una resolució d'iniciativa legislativa pròpia, amb recomanacions a la Comissió, per afegir la violència masclista a la llista europea de delictes greus. L'experta del Lobby de les Dones Europeu, Claire Fourçans, assegura que tipificar com a crim transfronterer la violència contra les dones és "necessari", perquè permetria establir una "base jurídica sòlida" per lluitar contra totes les formes de violència arreu de la UE. "L'objectiu és garantir el màxim grau de protecció", assenyala Fourçans.

L'eurodiputada d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i membre del comitè d'Igualtat del Parlament Europeu, Diana Riba, destaca la "importància" que Brussel·les presenti la directiva i avisa que l'Eurocambra vol una proposta "ambiciosa". Riba explica que esperen que s'incloguin "tots els casos de violència contra les dones" i que s'entengui que "les violències masclistes van molt més enllà de la violència domèstica". En aquest sentit, l'eurodiputada catalana insisteix que és "necessari" crear una legislació europea per tal que els estats membres actuïn igual davant les violències masclistes.

El fet que els delictes per violència masclista es redueixin en l’àmbit domèstic pot fer oblidar la problemàtica amb altres tipus d'abús, com les violacions i l'assetjament sexual psicològic o digital. Per aquest motiu, els comitès de l'Eurocambra i les associacions feministes veuen essencial que la nova directiva tipifiqui com a violència contra les dones altres delictes, com l'assetjament a través de les xarxes socials. "Totes les formes de violència contra les dones han de ser incloses en aquesta directiva si volem garantir que totes les dones gaudeixin el mateix nivell de protecció", expressa Fourçans.

El Conveni d'Istanbul sobre Prevenció i Lluita contra la Violència contra les Dones i la Violència Domèstica, ratificat per Espanya el 2014, cobreix determinades qüestions que s'emmarquen dins les competències de la UE, mentre que en deixa d'altres per cadascun dels estats membre. El conveni preveu que els casos d'assassinats perpetrats per desconeguts, el tràfic de dones, els matrimonis forçosos o la mutilació genital femenina també siguin tractats com a violència masclista.