Una de les novel·les més exitoses de Tom Clancy és "La Caça de l'Octubre Roig" . Una història que relata la rocambolesca captura d'un submarí nuclear soviètic silenciós gràcies a la deserció del seu comandant, Mark Remius, i l'anàlisi encertat de l'analista de la CIA, Jack Ryan. 

 

La novel·la, i posterior pel·lícula d'èxit, es podria haver inspirat en una de les operacions secretes de les que la l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units se'n sent més orgullosa: l'operació Azorian. Fins i tot, el fabulós Twitter de la CIA n'ha piulat el seu 40 aniversari que s'ha commemorat aquest agost. Comptat i debatut, l'operació consistia en el rescat amagat d'un submarí soviètic naufragat simulant una prospecció mineral enmig del mar. 

La causa
 

Segons el dossier editat per la CIA desclassificat parcialment ara fa quatre anys, tot va començar el 24 de febrer de 1968. El capità Kobza, al comandament del submarí soviètic K-129, armat amb míssils nuclears, va complir l'ordre de l'amirall Viktor Dygalo de partir de la base Petropavlovsk, a la península russa de Kamchatka. La seva missió era relativament senzilla, una patrulla de control per l'oceà Pacífic. 

 

El 8 de març, però, el K-129, o Golf II segons la nomenclatura de l'OTAN, va n

aufragar  a uns 5.000 metres de profunditat i aproximadament a 2,500 kilòmetres de Hawai. La missió de rescat soviètica no va trobar les restes. L'armada russa va donar per perduda la nau i la tripulació. Les teories que van causar el desastre es van disparar: des d'un motí a una col·lisió passant per l'explosió d'un dels míssils. I, els nord-americans, que estaven al cas dels moviments dels soviètics, van veure una oportunitat d'or per obtenir informació de primeríssima mà del sistema balístic nuclear soviètic i les seves capacitats estratègiques.

 

 

A l'agost de 1968, el buc USS Halibut de la “Navy” dels EUA va localitzar les restes. La CIA va informar al president Richard Nixon del cas i va aprovar una operació “tapadora” de rescat. La van batejar com a “Projecte Azorian”. La missió consistia en elevar el submarí simulant una prospecció minera per trobar manganès al mig del Pacífic. 

El pla
 

La CIA va dissenyar el “pla perfecte” i que costa va una ronyonada. Amb l'empresa “Howard Hughes”, que donava una cobertura més o menys plausible, es va construir un vaixell especialment pensat per l'operació, el “Hughes Glomar Explorer” que va començar els treballs de “prospecció” el 4 de juliol de 1974, diada nacional dels EUA.  Un vaixell d'una complexitat tècnica enorme i una operació que, a més del secretisme, havia de vèncer el risc de les corrents submarines i el perill nuclear.

 

 

Els documents encara no estan desclassificats del tot i s'ignora l'abast de l'èxit de l'operació i si hauria tingut algun efecte per assolir els acords de desarmament nuclear de finals dels anys 70 del segle passat.  De fet, el diari Los Angeles Times, l'any 1975 va publicar filtracions sobre l'operació Azorian que dubtaven dels seus resultats que la CIA es va afanyar a negar.

Ara bé, l'agència d'intel·ligència nord-americana sí que ha admès que l'any 1992 va comunicar al llavors president rus, Boris Ieltsin, que s'havien recuperat sis cossos de mariners de la nau i se n'havia celebrat un funeral. Amb els cossos també es van recuperar “parts” del submarí. En qualsevol cas, per l'Administració nord-americana, el projecte va ser un “èxit tecnològic” i per demostrar-ho recorden que el Glomar continua treballant per companyies petrolieres arreu del planeta.