L'ONG, però, continua esperant autorització per poder atracar en un port. De fet, es troba només a mig quilòmetre de les costes de l'illa de Lampedusa des d'aquesta matinada. Al llarg d'aquest dijous l'embarcació només ha rebut autorització per evacuar d'urgència cinc persones i els seus acompanyants -nou migrants en total- per raons psicològiques. Tot apunta que el més d'un centenar de rescats complirà la quinzena nit seguida a bord.
El govern espanyol aposta per una solució "comuna, ordenada i solidària"
La Moncloa ha confirmat aquest mateix matí que està treballant amb la Comissió Europea i altres països de la UE per trobar una solució "comuna, europea, ordenada i solidaria" a la situació dels 147 migrants a bord de l'Open Arms, alguns d'ells des de fa dues setmanes. El "repte migratori" ha d'afrontar-se "conjuntament" per la Unió Europea, considera l'executiu de Pedro Sánchez, mitjançant "mecanismes de col·laboració" en els quals participin els països membres.
Camps espera que Espanya lideri la resposta a la situació del Mediterrani
El director d'Open Arms, Òscar Camps, espera que Espanya lideri la resposta a la situació del Mediterrani. En una entrevista a TV3, Camps ha dit que el govern espanyol pot liderar amb França i Alemanya un eix per tal de "donar un tomb a la situació actual" del Mediterrani, ja que Espanya "també està patint la pressió a la frontera sud" i "està participant activament amb el salvament, no com altres països".
El fundador de l'ONG catalana ha dit que no ha rebut cap trucada del govern espanyol, però sí ho ha fet de la presidència francesa i alemanya, així com d'autoritats europees. Camps espera que s'estableixi un mecanisme de desembarcament que sigui automàtic i que eviti situacions com la que estan patint les 147 persones rescatades per l'Open Arms durant dues setmanes.
D'altra banda, Camps ha denunciat l'"abús de poder" de la guàrdia de finances del ministeri de l'Interior que els ha amenaçat de bloquejar el vaixell. L'embarcació està a l'espera que se li assigni un port.
En aigües italianes des d'aquesta matinada
L'Open Arms ha entrat aquesta matinada en aigües italianes després que ahir, després de 13 dies navegant amb 150 persones a bord, un jutge tombés el decret del primer ministre italià, Matteo Salvini.
Día 14.
— Open Arms (@openarms_fund) August 15, 2019
Avistamos tierra. Lampedusa.
Con el decreto de Salvini suspendido, estamos en aguas de Italia con autorización.
Todavía sin puerto, pero el fin de esta pesadilla está más cerca.
La humanidad tiene que prevalecer entre tanto sinsentido. #PuertoSeguroYa pic.twitter.com/u2gbNAO0Ax
Camps ha explicat que el vaixell de l'ONG es troba a l'espera que desembarquin els menors d'edat que hi ha a bord. Ha dit que de moment esperaran a què acabin les gestions per veure en quin port poden desembarcar o com es fa efectiva l'ordre del jutge, que no diu en quin port desembarcar però sí que es faci el desembarcament. Això es podria fer en les pròximes hores, ja sigui en un port o a través de vaixells de la guàrdia costanera.
Un tribunal regional força Itàlia
La decisió la va prendre ahir a la tarda el tribunal administratiu de la regió del Lazio. Ha hagut de ser un tribunal regional, doncs, qui ha forçat Itàlia a obrir les seves portes, tot i la insistència del seu ministre de l'Interior ultradretà, líder de la Lliga i home fort de l'executiu italià, Matteo Salvini, a mantenir la política de ports tancats.
El tribunal ha justificat la mesura cautelar en el dret marítim per la situació de "gravetat i urgència excepcionals" del vaixell i les persones que hi viatgen. Salvini no ha encaixat bé el posicionament del tribunal i ha amenaçat d'incomplir la resolució judicial.
Carola Rackete, el precedentDitemi se è normale che una nave Ong spagnola in acque maltesi si rivolga ad un avvocato di un tribunale amministrativo per chiedere di sbarcare sulle nostre coste!
— Matteo Salvini (@matteosalvinimi) August 14, 2019
Nelle prossime ore firmerò il mio NO perché complice dei trafficanti non voglio essere.#portichiusi 🇮🇹
És el segon revés judicial que rep Salvini per part de tribunals italians en un mes i mig. El primer es va produir quan la jutgessa d'instrucció del tribunal d'Agrigento (Sicília), Alessandra Vella, va alliberar la capitana del vaixell Sea Watch 3, Carola Rackete, arrestada prèviament per la policia italiana.
La capitana va guanyar al Capitano, nom amb què els simpatitzants de Salvini han batejat el líder de la Lliga. Rackete no només va quedar en llibertat després de portar fins a Lampedusa les 40 persones que havia rescatat al mar, sinó que la jutgessa va invalidar la detenció i va determinar que "complia el seu deure". Un desenllaç que quedava lluny de la petició de presó que Salvini havia fet per a Rackete.
La decisió judicial enterrava els càrrecs de resistència contra nau de guerra i intent de naufragi per haver xocat amb una patrulla de la policia fronterera alemanya. Dies després, la justícia italiana també considerava que Rackete no havia comès cap delicte per afavorir la immigració irregular i l'autoritzava a tornar a Alemanya com a ciutadana lliure.
La immigració com a arma electoral
El veto de Salvini a l'Open Arms ha arribat en un moment en què els índexs de popularitat del ministre ultradretà han tocat sostre, precisament a través del seu discurs contra la immigració. Això ha fet que Salvini optés per forçar un avançament electoral, i el vaixell de l'ONG catalana ha estat la víctima perfecta a l'hora de demostrar als seus votants que no cediria ni un mil·límetre en la seva política de ports tancats.
Salvini va retirar el suport als seus socis de govern, el Moviment 5 Estrelles (M5E), i va presentar una moció de censura contra el primer ministre, Giuseppe Conte. L'aliança entre l'M5E i el Partit Demòcrata, però, va evitar al Senat que la moció prosperés.
Tot plegat mentre la UE manté amb Líbia l'acord que autoritza el patrullatge dels guardacostes del país africà al Mediterrani. Aquest cos acumula centenars de denúncies de vulneracions de drets humans, i quan intercepta persones migrants al mar les trasllada a centres de detenció on organitzacions com Metges Sense Fronteres han documentat tortures.
