L'acusat de matar la seva exparella a Tàrrega el 2013 admet el crim però diu que no recorda res

El jove diu que estava "en xoc i no era conscient de res"

Publicat el 21 d’abril de 2015 a les 07:09

L'acusat, durant el judici Foto: Laura Cortés


L'acusat de matar la seva exparella de 14 anys el 7 d'octubre de 2013 a Tàrrega ha reconegut que la va apunyalar però que estava en xoc i que no recorda què va passar. El judici ha començat aquest dilluns a l'Audiència de Lleida amb jurat popular i està previst que duri cinc dies. El jove, de 19 anys, no ha aixecat la vista de terra durant tot l'interrogatori i no ha volgut mirar el ganivet amb què presumptament la va matar quan s'ha ensenyat a la Sala. El jove no ha pogut reprimir les llàgrimes en diversos moments de l'interrogatori. La fiscalia i l'acusació particular sol·liciten 25 anys de presó per un delicte d'assassinat amb traïdoria i acarnissament.

La defensa demana 8 anys per homicidi. El judici ha arrencat aquest dilluns amb la declaració de l'acusat, que ha reconegut els fets, tot i que ha assegurat que no recorda què va passar. El jove ha explicat que el dia dels fets va anar a casa de la nena perquè havien tallat i volia recuperar la relació. "Volia parlar amb ella i agafar roba que tenia a casa seva", ha dit. "Mentre recollia la roba vaig trobar un ganivet. No sé què més dir, només que tinc malsons perseguint-la amb un ganivet però no recordo res". "Estava en xoc i no era conscient de res", ha assegurat.

L'acusat, però, sí que ha explicat que quan va acabar d'apunyalar la seva exparella va veure que tenia les mans plenes de sang. "Em vaig rentar les mans, li vaig prendre el pols i vaig veure que no podia fer-hi res i vaig marxar cap a casa, on em vaig dutxar". Després, segons la seva declaració, va sortir de casa i es va trobar als seus pares, que li van dir que pugés al cotxe i li van demanar què havia fet. "Els vaig explicar que havia matat la meva xicota" i es van dirigir a la comissaria dels Mossos d'Esquadra.

Novament preguntat per què havia passat, en aquesta ocasió pel seu advocat, l'acusat ha insistit que no recorda què li va passar pel cap. "Vaig agafar el ganivet i va passar tot. No era jo. No tenia control del meu cos". I finalment, preguntat per si la seva intenció era apunyalar la nena fins que morís, el jove ha respost que sí.

Durant aquests primera jornada del judici també han declarat diversos Mossos d'Esquadra de la Unitat Territorial d'Investigació (UTI). El seu cap ha fet una explicació dels fets i de la investigació duta a terme acompanyat de diverses fotografies de gran duresa en què es veien les ferides que va patir la nena així com el lloc i l'arma del crim. Els Mossos han destacat la crueltat de l'atac i han explicat que la víctima no es va poder escapar perquè l'escala on l'acusat la va perseguir era estreta i no tenia sortida.

El cap de la UTI ha explicat que van trobar una conversa de facebook 24 hores abans dels fets en què l'acusat li demana recuperar la relació i en què ella li diu que no i que no vol tornar a saber res més d'ell. "El detonant és la ruptura de la relació. Estem davant d'un cas de violència de gènere", ha declarat.

La menor va rebre un total de 23 punyalades

La menor va rebre un total de 23 punyalades amb un ganivet de pesca submarina d'11,5 centímetres i nombrosos cops. El jove es troba a la presó de manera provisional. La fiscalia sol·licita que es condemni l'acusat a 25 anys de presó per un delicte d'assassinat amb els agreujants de traïdoria, acarnissament i parentesc. L'acusació particular s'ha adherit a aquesta petició. També demanen que l'imputat indemnitzi amb 360.000 euros la família de la nena, concretament amb 120.000 euros a cadascun dels progenitors i amb 60.000 euros més a cadascun dels 2 germans de la nena.

A més, el ministeri públic considera que en el moment dels fets, l'acusat era plenament conscient i que no patia cap trastorn ni malaltia mental. La defensa en canvi considera els fets constitutius d'un delicte d'homicidi i demana que es rebaixi la pena fins als 8 anys de presó i que es tinguin en compte els atenuants de confessió i alteració psíquica, entre d'altres.