L'Ajuntament de Barcelona es personarà en el cas de l'agressió homòfoba a dos homes a l'interior d'un tren de Rodalies, el passat 2 de gener a l'estació de la plaça de Catalunya, i que implicat amenaces amb ampolles de vidre i diversos cops físics. Així ho ha anunciat el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, l'endemà que l'Audiència Provincial de Barcelona confirmés la sentència condemnatòria d'un cas similar però anterior. Es tracta d'una agressió que es va donar fa quatre anys, a l'estació d'Urquinaona del metro i en aquest cas contra un únic home. Segons consta en l'escrit judicial, tot va començar amb burles al vagó del tren que, en arribar a l'andana, es van convertir en una pallissa amb cops de puny i puntades de peu. Ara, després de donar el cas per tancat definitivament, institució i entitats han reivindicat la necessitat de dotar de recursos i protocols d'actuació els espais en què es poden produir actituds LGTBIfòbiques.

Detenim 1 dona i 3 homes com a presumptes autors d’una agressió homòfoba a 2 homes a l’interior d’un vagó de tren. Els han colpejat a cops de puny i de peu i amenaçat amb ampolles de vidre. Actuem amb vigilants de seguretat privada @Renfe que els havien retingut #StopLGTBIfòbia pic.twitter.com/22CpF7g4yr

— Mossos (@mossos) January 2, 2023

De fet, en roda de premsa, tant l'Ajuntament com l'Observatori Contra l'Homofòbia han insistit en la importància que marca el cas d'Urquinanona, ara resolt. Especialment, pel camí que s'ha obert des de llavors, amb l'aparició de protocols com el de TMB que estableix tots els mecanismes a activar en casos de LTGTBIfòbia.

Si bé s'ha lamentat que s'hagi trigat quatre anys a tancar el cas -amb els costos personals per al denunciant que això comporta- per una pallissa per motius d'odi, també s'ha posat el focus en l'impacte que té l'existència de sentències condemnatòries. "Estem aconseguint l'efecte dissuasiu" perquè "aquell allau d'agressions LGTBIfòbiques" ara "va minvant", ha expressat Marc Serra. En el mateix sentit, ha recordat que aquests exemples acaben suposant un benefici per al conjunt de la població. També Cristian Carrer, de l'Observatori contra l'Homofòbia, ha reconegut la coordinació i avenços entre entitats com la seva i les institucions i ha apuntat que si bé un protocol no té un efecte immediatament "transformador dels contextos" en què es produeixen vulneracions de drets, és un pas per acompanyar les persones de manera més adient en processos d'una gran sensibilitat.

Al seu torn, i apuntalant la petició del regidor sobre més recursos judicials i policials contra les agressions, l'advocat Xavier Muñoz, de l'Oficina per la No Discriminació, ha assenyalat també la necessitat d'un canvi entre els magistrats. Així, ha lamentat que molts dels casos que l'oficina interpreta de manera "clara" com a situacions de LGTBIfòbia es queden sense recorregut en arribar a la justícia. "Hi ha moltes denúncies de delictes d'odi contra el col·lectiu LTGBI que són invisibilitzades perquè quan arriben als jutjats no són tractades com a tal", exposa el lletrat. Són situacions, moltes vegades, en què no hi ha unes lesions tan greus en l'àmbit físic, i això acaba frenant la persecució d'uns delictes d'odi, lamenta Muñoz. En aquest sentit, conclou que encara "falta formació i sensibilitats" entre la judicatura.