L'Ajuntament de Barcelona fracassa en l'intent de frenar uns pisos de luxe en uns jardins històrics

El temps s'ha acabat i no hi ha cap pla b en marxa. La constatació, per severa, no desanima els veïns que fa anys que es mobilitzen per salvar tot el recinte dels jardins de Can Raventós, al barri de Sarrià de Barcelona. La jugada que l'Ajuntament va activar com a pedaç d'última hora s'ha quedat sense aire. El 15 de juliol s'acabava un acord entre el govern municipal i la propietat de l'espai, la promotora immobiliària Corp Edificacions. Aquell pacte els urgia a buscar una alternativa, i no se n'ha trobat cap. Tampoc consta cap pròrroga temporal de l'acord. Al contrari, segons ha pogut saber Nació, a hores d'ara el govern barceloní no li atorga més recorregut a l'entesa i dona per fet que les obres començaran aviat. A l'altra banda, els veïns esperen intranquils i tossuts. 

"No ens apaivagarem i no ens conformarem", estableix Eulàlia Marquès, implicada en la plataforma Defensem Can Raventós. Uns quants veïns reunits davant la finca -ubicada entre els carrers de la Bonaplata i Fontcoberta- constaten que si les màquines arriben hauran de plantejar "resistència pacífica". Expliquen que ja hi ha més de 70 llars del barri que han dissenyat o adquirit una pancarta en defensa dels jardins històrics. Les façanes dels carrers del voltant els donen la raó. "Permuta total. Can Raventós refugi climàtic", clama un d'aquests llençols visibles mentre es passeja.
 
Precisament, la permuta era la via que el consistori barceloní va plantejar per desfer l'embolic intern que tenien. És a dir, que com el mateix govern de comuns i PSC va aprovar el pla urbanístic que facilitava la construcció de desenes de pisos de luxe en els jardins de Can Raventós, a tocar d'una masia de 1848, va haver de ser a posteriori que l'executiu d'Ada Colau i Jaume Collboni es va empescar un intent d'aturar el pla immobiliari. La pressió popular va moure peces i l'Ajuntament es va posar les piles amb la proposta de fer una permuta. És a dir, canviar els terrenys que Corp Edificacions té als jardins històrics per uns altres on l'empresa pogués desenvolupar un projecte de pisos amb un valor similar.

La fi del "protocol d'intencions"

Aquest plantejament el veien amb bons ulls els veïns, també. La propietat va escoltar, marcant un perfil exigent. I l'opció que va irrompre amb més força va ser la d'ubicar els habitatges de luxe en un terreny de Glòries. Ara bé, com el preu del metre quadrat a Sarrià és molt més alt, els promotors demanaven poder fer molts més pisos. La posició de la propietat li va semblar exagerada al govern municipal, que entenia que no podia cedir a qualsevol petició. 

Amb tot, el març passat es va arribar a signar un "protocol d'intencions" entre la llavors tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, el regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi del moment, Albert Batlle, i un representant de la companyia, Pedro Molina. El text, al qual ha tingut accés aquest diari, es feia constar la intenció de l'Ajuntament d'obtenir "una part" de la finca per fer-hi una zona verda i un equipament públic. També s'establia la necessitat de fixar "danys i perjudicis" que l'ens municipal abonaria a la promotora immobiliària. Ara bé, per arribar a aquest punt, calia que el govern barceloní proposés abans del 15 de juliol un solar alternatiu que portés la propietat a renunciar construir al carrer Bonaplata.
 
Finalment, tal com va destacar el diari El Jardí i consta a Nació, ara l'Ajuntament i la propietat no tenen cap conversa en dansa i les negociacions s'han deixat de banda. Ni per la permuta parcial, ni per la permuta total. Al que diuen els despatxos polítics se sumen les constatacions presencials. "Fa dues setmanes que veiem que venen a fer prospeccions", diu Eulàlia Marquès, en referència a uns operaris que han anat veient darrerament.

Fa un mes i mig, a més, es van trobar un document municipal enganxat a l'entrada de la finca que els concretava el conjunt del projecte que es trobaran si res no canvia. L'anunci oficial del permís d'obres parlava de 53 habitatges, un local i dues plantes soterrades per fer un pàrquing on encabir 51 places de cotxe i un centenar més entre motos i bicicletes. Fonts oficials de l'Ajuntament de Barcelona, consultades per aquest diari, no han aportat cap informació sobre l'estat de la qüestió.
 
Els veïns es mostren frustrats amb què el govern municipal -abans, compartit entre comuns i socialistes, i ara només en mans del PSC- no hagi arribat a cap acord amb la propietat. Ara, les seves principals esperances passen per la sentència del contenciós administratiu, que esperen que els doni la raó per les "irregularitats" del projecte que van portar inicialment a Antifrau i que han acabat als jutjats. Si la justícia falla favorablement a les seves pretensions, consideren que això canviaria les regles del joc perquè invalidaria l'actual pla urbanístic i la llicència d'obres. Ara bé, seguiria sense resoldre el futur de la finca. I és aquí on demanen passos endavant a l'administració. "Ens falten refugis climàtics en plena emergència climàtica. I volen acabar ara amb un pulmó verd del barri que podrien salvar", rebla Muntsa Bustos.

Irònicament, en la descripció del projecte immobiliari -consultable al web del grup Corp- es prioritza explicar que els futurs habitatges quedaran a cinc minuts dels jardins de la Vil·la Amèlia i dels de la Vil·la Cecília, "antics jardins privats que ara es troben oberts al públic". Exactament el que els veïns voldrien que passés a Can Raventós. Una ambició popular, de moment, sense certeses.