Lalalimola: «Simplificar és, per a mi, una necessitat»

Fer fàcil el que és complicat és l'objectiu de les obres de la Sandra Navarro (València, 1984), l'artista que es troba darrere de la firma Lalalimola. Amb un traç propi del vinyetisme clàssic, Navarro s'ha creat un lloc al món de la il·lustració editorial treballant amb grans capçaleres internacionals, com The Guardian, The New Yorker o Vanity Fair, i també en diaris com El País.

L'obra firmada per Lalalimola mostra perfecció, control i simplicitat. Característiques que l'artista veu en ella mateixa. A través de línies minimalistes i escassos colors escollits al mil·límetre, l’artista ha aconseguit traduir narracions complexes en il·lustracions breus plenes d'humor i coses a explicar, oferint una perspectiva diferent i única de l'actualitat.
 
Il·lustres assíduament en grans mitjans, com The New Yorker o The Guardian. Creus que treballar en premsa ha definit el teu estil?

Sens dubte, el tipus de mitjà i contingut requereix d'un llenguatge que acaba perfilant l'estil del teu treball.

“En les professions artístiques és inevitable que la petjada personal impregni el nostre treball. No és casualitat que molts dels meus personatges estiguin en continu moviment”

Com és el teu procés creatiu? Com aconsegueixes il·lustrar de forma senzilla una actualitat sovint tan complexa?

Veig el procés creatiu com la resolució d'un problema. Intento trobar respostes originals, pràctiques i simples. Altres il·lustradors creen meravelloses i complexes imatges en resposta al mateix plantejament, però en el meu cas m'expresso millor simplificant. I amb un toc d'humor, sempre millor. L'humor té la virtut de poder expressar certes coses que d'una altra manera no es podria o no s'acceptaria.

L'objectiu és fer fàcil el que és complicat?

Efectivament. I no sols en el meu treball, intento aplicar-ho en cada aspecte de la meva vida. Podria dir que simplificar és per a mi una necessitat.
 
Quin ha estat el camí per definir el teu estil, amb un traç de línia propi d'un vinyetisme clàssic, però sempre amb grans tocs de color?

El tortuós i inevitable camí que tots fem passant per l'experimentació per intentar arribar al maleït autoconeixement. I el que ens queda... En el meu trajecte, aquesta primera fase va durar set anys i em vaig enfocar en la il·lustració infantil. Finalment, em vaig adonar que estava decidida a posar fi a aquesta etapa, de manera que vaig fer el salt a la il·lustració editorial començant de zero. Va ser en aquest impàs quan em vaig acostar al dibuix humorístic i em vaig sentir realment impactada i identificada amb aquest llenguatge.
 

“Veig el procés creatiu com la resolució d'un problema. Intento trobar respostes originals, pràctiques i simples”

Quins diries que són els teus grans referents?

Sens dubte he trobat en el dibuix humorístic una gran font d'inspiració. Per destacar-ne alguns: Cesc, Sempé, Bosc, Steinberg, S. Gross, Barsotti, Victoria Roberts... Altres artistes com Olle Eksell o George Grosz. També d'altres arts, com les meravelloses pel·lícules de Jacques Tati. Trobo inspiració en molts àmbits, entre ells l'observació natural et brinda sempre material de primera.
 
Tens un nivell de producció força elevat, dins d'aquest "no parar", hi ha algun projecte, potser més reposat i personal, al que li tinguis més estima?

Acostumo a treballar per encàrrec, m'agrada el repte que suposa i és creativament estimulant tenir una sèrie de límits definits. Són pocs els projectes que duc a terme de manera personal.

“L'humor té la virtut de poder expressar unes certes coses que d'una altra manera no es podria o no s'acceptaria”

Què diries que explica de tu la teva obra?

Diria que en les professions artístiques és inevitable que la petjada personal impregni el nostre treball. Concretament, en el meu treball puc reconèixer parts de la meva personalitat, com ara la necessitat de control o el perfeccionisme, però també l'energia que m'impulsa a tractar d'avançar i superar-me. No crec que sigui casualitat la recurrència que molts dels meus personatges estiguin en continu moviment…
 
Et queda algun somni per complir? Algun client o projecte que et faria aixecar de la cadira si te'l proposessin?

Somnis... molts. Em motiva el canvi i participar en projectes de diferent índole, per la qual cosa això obre un horitzó molt ampli. Des de fa ja bastant temps i cada vegada més, em preocupo de ser coherent amb mi mateixa i tractar de seleccionar els projectes en els quals participaré.

Escoltes música quan il·lustres? Quina és la teva banda sonora per excel·lència?

Només per a treballar en els arts finals, quan les idees ja són clares. La meva selecció és un mix de jazz, soul, folk, indie... música que m'animi i, si puc cantar a crits, millor.