Ja ho diuen, que hi ha feina per tot. La fundació britànica Antarctic Heritage Trust ofereix sis mesos de feina en una de les delegacions de Correus més llunyanes de tot el planeta: l'Oficina de Correus dels Pingüins a l'illa de Goudier, a l'Antàrtida. És territori britànic des de la Segona Guerra Mundial, quan una operació de les autoritats del Regne Unit va decidir establir bases a l'Antàrtida. Des de 1945, llavors, van col·locar una oficina a Port Lockroy, que ara també funciona com a museu. Quina és l'oferta de feina? Quatre ocupants pels mesos d'estiu, entre novembre i març del 2023.

Optar a aquesta feina no és fàcil. L'oficina de l'AHT rep unes 2.500 sol·licituds cada temporada i només en pot acceptar quatre. Les condicions, encara que siguin terribles a nivell d'aïllament -encara que rep turisme- i meteorologia, tampoc té un sou massa alt. Entre 1.250 i 1.800 lliures al mes, dependrà de qüestions de responsabilitat. Suposen uns 1.485 o 2.135 euros. Totes les despeses de desplaçament, allotjament, el menjar i la roba d'abric estan abonades de manera íntegra per l'oficina. Camilla Nichol, directora de la fundació, ho afirmava al The Washington Post: "No hi ha gaire temps ni per relaxar-se. Es treballa fins a 12 hores diàries".

Què s'ha de fer? Gestionar milers de cartes i postal que arriben cada any a l'edifici. A més, cal gestionar tots els turistes que arriben a l'illa, que és minúscula, i escriure informes mediambientals que ajudaran als investigadors que aterren les temporades posteriors. Les exigències són severes: es demana experiència en entorns similars, habilitats comunicatives, un anglès de bon nivell, coneixements de salut i, entre moltes altres coses, ser conscient de com es viu a Port Lockroy. Col·laborar en els informes d'investigació dels experts de mediambient i animalistes que treballen al continent. Sí, una de les tasques és comptar els pingüins de l'illa, dels únics animals que poblen la zona.
 
No hi ha aigua potable, electricitat, telèfon mòbil ni internet. És a dir, caldrà renunciar a les xarxes socials i a les condicions de vida de comoditat o de zona de confort. Una emergència mèdica pot ser fatal en aquestes condicions: l'hospital més proper pot estar a set dies de viatge. No es pot fumar ni tenir cap activitat de lliure. Tots quatre han de dormir en dues lliteres i el pitjor: compartir el mateix lavabo.

[plantillavirals]