L'Audiència Nacional retalla la llei de transparència espanyola

Civio, organització en defensa de la transparència, alerta que la decisió suposa una greu reculada del dret a la informació pública i recorrerà al Tribunal Suprem

Publicat el 21 de novembre de 2017 a les 18:08

Captura de pantalla del web de Civio


Les lleis de transparència són el mecanisme que els ciutadans tenen per sol·licitar i reclamar informació pública. Segons la reglamentació, les institucions estan obligades a publicitar-la en portals de dades obertes i en formats reutilitzables. Les normes també exigeixen portals de transparència des dels quals poder fer sol·licituds d'informació per reclamar aquella que no s'ha fet encara pública. Les lleis regulen els procediments administratius però no tenen establert un període a partir del qual s'ha de lliurar la informació.

Avui, la majoria de països democràtics compten amb lleis de transparència que, amb més o menys encert, s'han aprovat en els darrers deu anys, tot i que n'hi ha que són històriques. L'espanyola va entrar en vigor a finals del 2014 i, la catalana, un any més tard.
 

Captura de pantalla del web de Civio

En cas que les institucions es neguin a donar la informació sol·licitada, el ciutadà sempre pot reclamar al Consell de Transparència o a la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (en el cas català).


La Fundació ciutadana Civio és una organització que defensa la transparència i a l'obertura de la informació pública des de fa més de cinc anys. Una de les últimes accions persegueix que, d'acord a l'última sentència de l'Audiència Nacional, les institucions no limitin la lliurança d'informació a la data d'entrada en vigor de la llei, sinó que obrin els seus arxius anteriors. 

Els noms dels passatgers dels vols oficials

El 21 d'octubre de 2015, Civio va fer una sol·licitud d'informació en la qual demanava al Ministeri de Defensa els noms dels passatgers en els vols oficials dels alts càrrecs del Govern, del grup 45 de l'exèrcit de l'aire. Defensa es va negar i, després de reclamar en dues ocasions, el Consell de Transparència li va instar a lliurar la informació.

El ministeri va portar l'assumpte davant els tribunals. En primera instància, el jutge els va obligar a informar, però Defensa va recórrer. L'última sentència de l'Audiència Nacional, dos anys després de plantejar aquesta petició, manté que Defensa ha d'identificar als acompanyants de les autoritats en viatges oficials però amb matisos. El tribunal estima que el Ministeri de Defensa només té obligació de proporcionar informació generada després de l'entrada en vigor de la Llei de Transparència espanyola (2014). 

"El que fa aquesta sentència és crear un precedent, i aquest és un component perillós de retallada d'accés a la informació pública", explica Miguel Àngel Gavilanes, periodista de Civio. "Deixa en paper mullat la llei de transparència espanyola, en la mínima expressió", afegeix. Segons Civio, la interpretació de l'Audiència Nacional "suposa deixar a tots els ciutadans cecs a tota informació creada o recollida abans de desembre de 2014". 
 

Portal de transparència de la Generalitat de Catalunya
 

Un límit no contemplat

Per a l'organització que defensa la transparència, "el tribunal afegeix un límit que no està contemplat en la mateixa llei i retalla així el dret d'accés a la informació". Amb aquest criteri, no s'hauria pogut fer mai L'Indultòmetre, un dels projectes principals de Civio, on recopila la quantitat d'indults a Espanya en la darrera dècada. 

Davant la gravíssima deterioració que aquesta decisió produeix en l'aposta per la transparència, Civio recorrerà la decisió davant el Tribunal Suprem.