El jutge Pablo Llarena té vincles amb Catalunya i amb la República. Aquesta relació li ve del seu avi, Juan Llarena Luna, nascut el 1882 a Cartagena i que va ser un dels impulsors de les Missions Pedagògiques creades l'any 1931 amb la Segona República amb l'objectiu de promoure "la cultura general i l'educació ciutadana".

La història l'ha explicada el mestre de l'escola Pompeu Fabra de Mollerussa, al Pla d'Urgell, Ramon Manuel Ribelles, que ha fet una recerca a partir del nom del magistrat i en base al record que tenia d'un nínxol que hi ha al cementiri del seu municipi, Torregrossa, on hi figura el nom de Toribio Llarena, mort el 1918.

A partir d'aquest fet, Ribelles ha anat recollint informació en els darrers mesos fins a acreditar que el jutge que porta la causa contra procés català tenia un besavi que va ser oficial de l'exèrcit i secretari municipal en municipis com Albinyana, la Bisbal del Penedès, Cervià de les Garrigues i Torregrossa, on hi està enterrat.

L'home va tenir cinc fills, un dels quals Juan Llarena Luna, que l'any 1913 es va titular com a inspector de primera ensenyança i pensionat per la Junta d'Ampliació d'Estudis perquè fes un informe sobre els edificis escolars de Barcelona i les seves mançanes. Llarena també va ser cap d'instrucció pública a Lleida, on va exercir de professor de la mateixa manera que també ho va fer a la capital catalana i a Terol.

El compromís amb l'educació "republicana" li va passar factura a partir de l'any 1936, quan va ser represaliat després de l'alçament militar, que el va enxampar quan estava Burgos. Els franquistes van eliminar les Missions Pedagògiques i van suspendre de sou i càrrec l'avi del jutge, segons Ribelles, que també apunta que l'any 1939 va ser readmès a la professió.

El mestre de Torregrossa explica també que Juan Llarena tenia simpaties amb el Govern de la República i que tres germans seus van col·laborar econòmicament amb les milícies populars republicanes.