La plaga defoliadora de l'eruga del boix, que els darrers dos anys ha causat estralls en les boixedes de la Garrotxa i d'Osona, ha tornat a aparèixer des de mitjan mes de març, si més no a la Vall d'en Bas, on des de l'app Alerta Forestal i l'observació dels veïns se n'ha reportat la presència per damunt dels 1.200 metres d'altitud, en àrees com les del Salt de Sallent i el Pla Travé, zones que precisament l'any passat van restar salves i estàlvies de la plaga.

A més a més, també s'ha rebut reports des de Sant Privat d'en Bas, on ja han apregut els primers cucs devoradors de fulles en els boixos dels jardins particulars que també van ser tractats a temps l'any passat a base de ruixats amb pólvores biològiques.

Segons Alerta FOrestal, l’eruga del boix té un cicle complex que pot incloure dues, tres o més generacions per any depenent principalment de les condicions climàtiques de la zona on està vivint. En el seu estadi més desenvolupat les erugues fan uns 35-40 mm i són de color verdós. La forma més comuna de la papallona adulta és nocturna i té les ales blanques amb el marge marró fosc i fan uns 26-45 mm d’envergadura i és bastant difícil de confondre amb cap altre.

El juliol i l’agost són els mesos de màxima afectació dels boixos perquè és quan les erugues estan més actives i la seva voracitat és màxima, provocant una defoliació extrema de les plantes. Els boixos són arbustos molt resistents amb capacitat de rebrotar i tornar a fer les fulles necessàries per a la seva supervivència. Tot i això, els anys 2017 i 2018 han estat dos anys de defoliacions continues de les boixedes, principalment de la zona de la Garrotxa i d’Osona, i el debilitament repetit que van patint aquestes plantes pot arribar a provocar-ne la mort.