Tal com explica el diari ABC, el mateix Adolf Hitler va obligar a invertir enormes quantitats de diners a projectes innovadors i futurístics; com també ho va fer, segons alguns, amb programes esotèrics per aconseguir poders místics. La Deutsche Ahnenerbe, per exemple, va ser una divisió de las SS creada especialment per trobar el Sant Greal o l'Arça de l'Aliança.
Però aquestes inversions enmig d'una costosa guerra també van jugar el seu paper en l'esfondrament del règim nazi. El pes de les despeses multimilionàries destinades a les "armes meravelloses", tal com afirma l'escriptor José Lesta en el seu llibre "L'enigma nazi", va afectar. Uns projectes destinats a guanyar una guerra i que van acabar fent-la perdre.
Algunes d'aquestes "armes meravelloses" eren models de supertancs. Dissenys que si no fos per les modificacions del mateix Hitler, haguessin causat seriosos problemes a les forces aliades; com ara el Panzer VIII Maus que prometia ser el carro de combat més pesat de la Segona Guerra Mundial i que ràpidament es va convertir en la nineta dels ulls del líder nazi.
Segons explica David Porter en "Les armes secretes de Hitler", el führer es va entremetre en el projecte i va ordenar que s'afegissin tres torretes més al model presentat; el que suposava comptar amb un xassís colossal que suportés el seu pes a canvi de menys velocitat i maniobrabilitat. El resultat va ser un vehicle amb un pes excessiu que destrossava les suspensions i feia perillar els ponts que creuava. Un fracàs absolut.
Un altre projecte que es va treballar durant anys van ser els "creuers terrestres". La idea era equipar tancs amb canons dels bucs de l'època. El resultat: el Landkreuzer P1000 Ratte (Rata), de 1.000 tones, 11 metres d'altura i el blindatge d'un creuer marítim que necessitava una tripulació de vint persones per fer-lo funcionar.
Imatge del prototip Landkreuzer P1000 Ratte
Hitler però, va tornar a immiscir-se en el projecte i va aprovar el disseny amb la condició que el creuer anés equipat amb un canó de 280 mil·límetres. Una arma que duien els cuirassats i pesen més de 650 tones cadascun. La impossibilitat de transportar aquest gegant al camp de batalla, el cost de fabricació, el pes, la mobilitat limitada i la seva enorme figura -diana ideal pels bombarders- van acabar condemnant-lo.
Però no tot van ser carros de combat. Algunes armes es basaven en l'ús del medi ambient per acabar amb grans quantitats d'enemics. Com per exemple el canó sònic, creat als anys 40 pel doctor Richard Wallauschek. Dos reflectors parabòlics connectats a través de diversos tubs amb oxigen i metà, formaven una càmera de trets que detonava de forma cíclica.
Imatge del canó sònic dissenyat per eliminar enemics a distància Foto: Nazi Germany Blog
"Les ones produïdes per les explosions generaven una ona de xoc de gran intensitat que creava alhora un raig sònic d'enorme amplitud", assenyala Lesta, escriptor de "L'enigma nazi". "La nota aguda que enviava era superior als 1.000 mil·libars a 50 metres. A aquesta distància, en 30 segons mataria a qualsevol persona i causaria un dolor insuportable a tots aquells ubicats a menys de 250 metres", apunta. La gran mida de l'arma però, va evitar que fos utilitzat durant la guerra, tot i que documents afirmen que es va arribar a utilitzar contra animals per comprovar els seus efectes.
Un altre artefacte de ciència-ficció va ser l'anomenada "arma vòrtex", l'objectiu de la qual era crear remolins de vent per tombar l'aviació aliada. L'artefacte, dissenyat pel doctor Zippermeyer, es va construir a l'Institut Experimental de Lofer, a Àustria. L'arma tenia com a base un morter clavat al terra que disparava projectils de gran calibre carregats amb carbó esmicolat i un explosiu d'acció lenta.
Després de diverses proves, els investigadors nazis van arribar a la conclusió que es podrien produir enormes i foscos remolins a base de pols de carbó amb la potència suficient per trencar les ales i l'estructura dels avions aliats. Però l'abast de l'arma només era d'uns 150 metres, molt lluny de l'altura dels aeroplans, i no es va arribar a poder utilitzar mai.
Imatge de l'arma vòrtex que disparava projectils per crear remolins de carbó Foto: Nazi Germany Blog
Finalment, una de les armes més curioses que es van treballar per garantir la victòria del Tercer Reich va ser l'anomenada "bomba endotèrmica". Uns explosius llençats per avions capaços de, en detonar, crear una zona d'intens fred que congelaria en un radi d'un quilòmetre tota forma de vida de manera temporal. Una de les "armes meravelloses" que menys informació se n'ha pogut recopilar.
